Han passat només tres mesos del 9N i s'ha escampat una curiosa sensació d'eufòria entre els sectors més conservadors de l'establishment del 78, encapçalats pel diari El País. Alguns dels noms més emblemàtics del Pont Aeri periodístic, com Lluís Bassets o Xavier Vidal-Folch, ja han donat per acabat el procés d'emancipació d'aquest país. Com que només hi veuen dos milions d'independentistes contrastats, opten per atribuir-se la resta i, voilà, conviden CiU als despatxos del futur règim espanyol, el que vindrà de la mà d'un PSOE i un PP -ara sí que sí- condescendents amb els catalans amb l'ajuda d'un BOE amable i benefactor, fruit de la recuperació econòmica.

I tot això ho basen en l'única novetat de les desavinences entre Mas i Junqueras, que haurien provocat una desilusió infantiloïde entre una ciutadania desinformada i crèdula. Segons aquesta percepció, les grans mobilitzacions s'han acabat i ara només queda garantir que les elits catalanes abandonin en bloc la societat que les ha generat, com en la novel·la de Sànchez-Piñol. Tan fàcil com en un capítol de Cuéntame.

Només unes consideracions. També podria ser que el que no existeixi sigui una majoria unionista que ningú no ha detectat mai enlloc. Fins i tot és possible que el règim del 78 estigui tocat de mort -i no només a Catalunya- i resulti que amb ell també desapareixerà un sistema pensat i organitzat per excloure els ciutadans de les decisions polítiques més bàsiques, com va passar durant la transició. És més, podria ser que res que no sigui una consulta a l'escocesa ja no sigui acceptable per la majoria dels ciutadans de Catalunya, digui el que digui qualsevol que acabi de sortir d'un dinar a Madrid.

Qui sap, potser resulta que, al final, el dret a decidir dels catalans s'ha escapat del Majestic i del Palace i ha baixat al carrer, sense retrocés possible. Però, en fi, sigui com sigui, no cal patir. El 27 de setembre hi haurà més respostes de les que desitgen.