Són les 9.39 i al Parlament hi ha un rellotge que no vol funcionar. Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, es mira la pantalla amb un somriure. Salvador Illa aplaudeix un comentari irònic de Josep Rull, que va prement el botó perquè s'activi el compte enrere de la intervenció de Batet. Quan els números apareixen, la cordialitat s'apaivaga, encara que sigui només per una estona. Batet decideix que vol aprofitar l'avantatge que suposa fer la primera pregunta al president per gastar tots els arguments que, una estona més tard, farà servir Laia Estrada, de la CUP, contra el nou president. La nova normalitat era això: una oposició disgregada i un inquilí de Palau al·lèrgic a les polèmiques.
Batet retreu a Illa l'ús d'un helicòpter militar al costat del rei Felip VI -de qui la CUP recordarà el discurs del 3 d'octubre, hit nostàlgic que sempre entra bé al Parlament- i la visita a Madrid per participar en la desfilada del 12 d'octubre. Són missatges que al president, com si portés els vestits antibales de John Wick, no li fan mal, perquè el protegeix la previsibilitat. La nova normalitat, en efecte, és un president del PSC que no genera cap escàndol per fer-se fotos amb el rei, o amb Pedro Sánchez. Illa, en aquest sentit, no enganya, i se sent suficientment fort per escudar-se en la normalització institucional per treure pit de l'agenda. "Menys helicòpter i més Rodalies", tanca Batet.
Les intervencions del president del grup parlamentari de Junts i la de la CUP, si no fos per matisos -la bandera del feminisme o el paper de la Copa Amèrica-, haurien pogut ser intercanviables. Sobre la competició de vela a Barcelona, que de moment genera és afectacions en el trànsit que no pas eufòria dels aficionats, Illa assegura que "ha anat bé". "Part de la ciutadania n'ha gaudit", insisteix davant Laia Estrada. També aprofita per negar que vulgui tornar al 2012, que és quan el procés va agafar volada. És altament probable que sigui cert, bàsicament perquè la idea del PSC, en base a l'arrencada de la legislatura, podria arribar a ser anar fins i tot una mica més enrere d'aquesta data.
Ho demostra el fet que els dos principals elements de la legislatura, el finançament i l'habitatge, podrien ser dignes de la primera dècada del segle. Josep Maria Jové, qui sap si en una de les últimes intervencions al capdavant del grup parlamentari d'ERC -continuarà en el càrrec si Oriol Junqueras guanya el congrés del 30 de novembre?-, s'esforça per demanar concrecions a Illa sobre l'Agència Tributària de Catalunya. El president es compromet a multiplicar per quatre els recursos de la Hisenda catalana, i deixa clar que es compliran els terminis de l'acord amb els republicans. És a dir: que la Generalitat ja recaptarà l'IRPFen l'exercici del 2026. Diu que la consellera Alícia Romero ja hi treballa.
També treballen els comuns per tenir concrecions en habitatge, necessàries per fer costat a uns pressupostos que, d'altrabanda, ningú dubta que acabaran aprovant. D'habitatge també en parla Ignacio Garriga, de Vox, nova demostració d'olfacte per part de l'extrema dreta. Sílvia Orriols, que s'estrena en una sessió de control, haurà d'aprendre unes quantes lliçons dels companys ultres: centrar en el Pròxim Orient la pregunta a Illa segur que serveix a xarxes -ni que sigui per dir que el president no respon com ella volia-, però de soroll -que és la gasolina de l'extrema dreta- no en genera. Ja se sap que quan els ultres s'allunyen de l'I+D -immigració i delinqüència- es poden acabar desorientant.
La primera sessió de control al nou Govern no és més que la segona part -encara més descafeïnada- d'un debat de política general en què Illa, que va declinar la nova normalitat quan era ministre de Sanitat i tot just la pandèmia permetia tornar gradualment al carrer, està imposant agenda i caràcter tranquil. L'oposició li pot retreure manca d'ambició, i és probable que a Palau ho interpretin més com el reconeixement d'una virtut que no pas com un defecte en potència. Mentre l'oposició continuï disgregada i barallada -ERC no s'està de carregar contra Junts per no fer costat al finançament singular, un gest "poc patriòtic"-, el carril del mig continua buit. O, més aviat, ocupat pel nou president de la Generalitat.