Miquel Calçada en un moment de la seva intervenció. Foto: Gisela PérezProp de 150 catalans, familiars i amics de la comunitat es van reunir ahir al Liedrekranz, a l’Upper East Side (Manhatan), per celebrar la Diada nacional de Catalunya, que aquest any va adquirir un marcat caràcter reivindicatiu. L’acte, organitzat pel Catalan Institute of America, amb el suport de la Delegació del Govern de Catalunya als Estats Units d’Amèrica, va comptar amb parlaments del delegat del Govern, Andrew Davis, i del comunicador i empresari Miquel Calçada, i amb la presència del professor universitari Xavier Sala-i Martin, entre d’altres.
Mentre familiars i autoritats retien homenatge a les prop de 3.000 víctimes dels atemptats a les Torres Bessones i al Pentàgon d’ara fa deu anys, Miquel Calçada –que actualment està estudiant a Syracuse, al nord de l’Estat de Nova York- va començar el seu parlament amb paraules en record a les víctimes del tràgic atemptat que va canviar la fesomia de Nova York i va traçar un nou mapa de relacions internacionals. El parlament va ser seguit per un minut de silenci.
Després de fer un repàs de la història des del 1714, començant pel tràgic setge de Barcelona i el consegüent esfondrament de la Corona d’Aragó, fins a les recents sentències sobre l’Estatut i la immersió lingüística, Calçada va recordar que “tots els pobles del món han hagut de triar entre fer-se responsables del seu futur o deixar que un altre els faci el seu camí”. El comunicador va apuntar que “ha arribat l’hora que Catalunya prengui una decisió”, tot assenyalant que “els membres d’aquesta gran nació hem de decidir si volem ser responsables del nostre futur o preferim que els altres decideixen per nosaltres”.
Calçada va recordar que la celebració de la Diada no és només una “commemoració” de la “derrota” per part de les tropes de Carles d’Àustria, la pèrdua dels drets i llibertats de la Corona d’Aragó i la consegüent adhesió dels seus regnes a la Corona de Castella, sinó que és una commemoració del fet que Catalunya, “com a nació va sobreviure”. El periodista i comunicador va assenyalar que en aquests tres segles els catalans han sabut transmetre a les generacions futures “la cosa més important” que els defineix com a poble, “la dignitat”.
El delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya als Estats Units d’Amèrica, Andrew Davis, també va recordar la lluita dels catalans per preservar la cultura i identitat durant aquests tres últims segles i va apuntar que aquests dos trets que defineixen el poble “encara estan sota amenaça avui”. No obstant, Davis va assenyalar que la llengua i la cultura catalanes han sobreviscut fins ara “sense el poder d’un estat” al darrere i que “continuen existint malgrat la pressió” constant.
L’acte va continuar amb un vídeo en homenatge al mestre Pau Casals –de qui Davis va recordar el seu treball per promoure la “pau i solidaritat” entre els pobles-, amb imatges del seu parlament a les Nacions Unides (“I am a Catalan”), ara fa quaranta anys, i del seu concert a la Casa Blanca el 1961, llavors presidida per John Fitzgerald Kennedy. Posteriorment, els músics Albert Carbonell i Amanda Gookin van fer un repàs de les melodies populars catalanes que va acabar amb la interpretació dels Segadors com a cloenda de l’acte institucional.
Maria Benedé, una de les assistents a l’acte, va recordar que celebracions com aquesta “uneixen la comunitat” i vertebren “el sentiment del poble català”.
Albert Antolín, estudiant de Biologia, va apuntar que durant la Diada de l’any passat “vam haver de defensar l’Estatut i aquest any la immersió lingüística”. Antolín va afegir que és necessari celebrar l’onze de setembre “per defensar els drets i la cultura del nostre país”.
En línia amb Antolín, el professor de la Universitat de Columbia, Xavier Sala-i-Martin, també present a l’acte, va esbossar la diferent dimensió que adquireixen les diades actuals respecte a les d’uns anys enrere. “Fa uns anys la Diada era la celebració de la pluralitat nacional d’Espanya [...] Abans –va continuar- el catalanisme era encaixar la identitat [nacional] dins d’Espanya. Ara, fins i tot el que més creia en aquest encaix –amb clara referència al president Jordi Pujol- ha quedat desencaixat”, va assenyalar.
Després de fer un repàs de la política espanyola des de l’expresident espanyol José María Aznar fins a l’actualitat, passant per la negativa de la Federació espanyola de l’esport a concedir seleccions esportives catalanes, fins a les recents sentències sobre l’Estatut i la immersió lingüística, Sala-i-Martin va assegurar que aquests “fenòmens són una fàbrica d’independentistes”. El professor universitari va comparar la relació Catalunya – Espanya amb un matrimoni en què el marit maltracta la seva dona. “Si maltractes sistemàticament la teva parella, un dia aquesta et deixarà. I, a més a més, no t’ha ni de demanar permís!” va sentenciar Sala-i-Martin a la cloenda d’un acte que, com ja acostuma a ser tradició en aquest tipus de celebracions, va acabar amb degustació de pa amb tomàquet amb truita de patates, vi i cava català.
