L'arquitecte i investigador i vicepresident del Centre d'Estudis Colombins Francesc Albardaner ha presentat les seves noves proves a la teoria de la catalanitat de Colom en una conferència a l'IEC Foto: ACNDes que el 1927 l'historiador peruà Luis Ulloa va establir les bases de la teoria de la catalanitat de Cristòfol Colom, uns quants investigadors n'han intentat demostrar la veracitat, enfront de la teoria que en defensa l'origen genovès. Ara, i després d'un any de feina de biblioteca, l'arquitecte, investigador i vicepresident del Centre d'Estudis Colombins Francesc Albardaner posa damunt la taula noves proves que volen demostrar la catalanitat de Colom, entre les que hi ha el 'document Richart', com ell l'ha batejat. Aquestes tesis les ha defensades Albardaner a la conferència 'La catalanitat de Colom. Estat de la qüestió i noves proves inèdites' pronunciada a l'IEC i presentada pel pare Josep Massot.
La prova principal de la catalanitat, el 'document Richart', en honor a l'investigador Jaume Richart i Gumà, ajudant puntual d'Albardaner, parla del genovès Bartomeu Colom que el 1479 va començar a treballar en un taller de teixir i fer domassos a València i que, segons l'investigador, coincidiria amb la identitat del germà de Cristòfol Colom, que els genovesos situen a Lisboa i a Londres. Així, segons Albadaner, els genovesos han identificat erròniament la família genovesa de Colom.
L'investigador creu que aquest document també demostra la importància de València i n'extreu alguns noms (que després sortiran al costat de Colom a Sevilla), com Lluís de Santàngel que va fer l'aposta econòmica per anar a Amèrica, els Vespucci florentins, el futur cunyat -a parer de l'investigador- de Colom, Francesco de Bardi, i els mercaders Gavoto, als quals podria pertànyer al venecià Giovanni Caboto, descobridor de Canadà.
Amb els documents del Plet de Veragua -els judicis que es van allargar durant 30 anys per repartir l'herència de Colom-, Albadaner vol demostrar que, malgrat el cognom de la família s'hi troba escrit de diferents maneres, tots, jutge inclòs, l'accepten amb una 'm' final i per tant com a Colom.
L'investigador també ha explicat algunes proves que es basarien en diferents episodis de la vida de Cristòfol Colom, com és la persecució de la galera gran 'Ferrandina' que Colom havia relatat i que ara Albadaner situa entre el gener i el juliol del 1472, mentre que els genovesos diuen que el seu Cristòfol Colom va viure a Gènova fins a l'agost del 1473.
Albardaner ha afirmat que "Colom era català de cultura, segur" i que estudis paleogràfics asseguren que l'escriptura del descobridor és gòtica catalana, a més d'aportar altres proves com un estudi que afirma que Colom puntuava els textos com els catalans i altres que mostren les interferències catalanes de base fonològica en els escrits castellans de Colom.
Tot i això, Albardaner ha assegurat que l'estat de la qüestió de la teoria de la catalanitat de Colom és "desolador" i que els seus estudiosos estan actualment "desacreditats". "No pots anar a cap congrés intentant vendre que Colom era català perquè es foten un fart de riure i això ho devem a uns senyors molt espavilats que han pres el pèl als catalans per tenir un moment de glòria que ha redundat en la desgràcia de la teoria de la catalanitat de Colom i amb la pèrdua de dignitat en la història de Catalunya", ha advertit.
