Els mateixos que consideren oportunista carregar contra el rei per la seva ensopegada a Botswana, troben molt oportú recordar-nos que abans d'anar a l'Àfrica a caçar elefants el monarca va passar per Kuwait a garantir el subministrament de petroli per Espanya. Si parlar malament del rei és oportunisme, parlar-ne bé també ho deu ser, i si es tracta d'un fet puntual com aquest de Kuwait a més deu ser populisme.
Però no és només que amb aquesta monarquia haguem d'aguantar els corifeus del rei bavejant per cada cosa que, a parer seu, fa bé, sinó que el que caldria plantejar és que si defensem la política de “compadreo” del rei, haurem de concloure que no serveix per a res mantenir un costós govern espanyol, que no és capaç de solucionar els problemes energètics que pugui tenir el país que suposadament governa, i en canvi ja ens va bé tenir un rei que gràcies a les seves amistats soluciona els problemes amb uns quants cops a l'esquena, encara que sigui saltant-se la legislació que l'impedeix arribar a acords internacionals sense la intervenció de l'executiu i l'acompanyament preceptiu d'un ministre.
Amb l'excusa de la crisi i amb la intenció d'estalviar podríem suprimir el govern espanyol i recuperar la monarquia absoluta. Segur que ens sortiria més barat. I a l'hora de negociar la independència, segur que trobem la manera de convèncer al rei que l'accepti. Ja el deixaríem anar a caçar isards o flamencs de franc.
