Òmnium s'erigeix en argamassa de la nova unitat independentista

Cuixart planteja a Puigdemont, Junqueras i els protagonistes de l'1-O fer-ho "millor" que la tardor del 2017 en un marc de retrobament entre presó i exili a la Catalunya del Nord

Jordi Cuixart amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i representants del govern de l'1-O en el 60è aniversari d'Òmnium
Jordi Cuixart amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i representants del govern de l'1-O en el 60è aniversari d'Òmnium | Josep M. Montaner
Bernat Surroca / Oriol March
16 de juliol del 2021
Actualitzat el 17 de juliol a les 11:42h
Per un moment, l'Ancient Collège Paul Langevin d'Elna, a la Catalunya del Nord, semblava un acte previ a la celebració del referèndum de l'1-O. A primera fila, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn. A segona fila, més membres del Govern que va promoure la votació del 2017, origen de l'etapa més convulsa del procés i en l'arrel de l'estratègia repressiva de l'Estat. Jordi Cuixart, com a mestre de cerimònies, els ha anat cridant un per un a l'escenari, amb especial atenció per a Anna Gabriel, exdiputada de la CUP que ha reaparegut en un acte d'aquestes característiques des de l'exili suís.

El president d'Òmnium Cultural, que aquest divendres ha celebrat el seixantè aniversari, els ha fet arribar un missatge: "Ho tornarem a fer, ho farem junts i ho farem millor". Puigdemont i Junqueras ho han escoltat amb atenció, tot i que després, a l'escenari, no han exhibit cap gest de complicitat o sintonia. L'1-O és, també, origen de les discrepàncies entre Junts i ERC i l'arrel de les desavinences actuals. Per com s'hi va arribar i per les lectures que s'han fet del seu mandat. És en aquest context que Òmnium prova d'erigir-se en argamassa de la nova unitat, concepte difús perquè no hi ha un objectiu estratègic compartit més enllà de donar dos anys de marge a la taula de diàleg i, a partir d'aquí, preparar un nou "embat democràtic" amb l'Estat. De moment, només hi ha consens entorn de la idea del referèndum.

El moment és complex. La pandèmia -tot just ha acabat l'acte, la justícia ha autoritzat el toc de queda a Catalunya- ha reordenat les prioritats i la manca d'estratègia, sumada a les disputes entre independentistes i la repressió de l'Estat han creat un malestar i un distanciament difícil de corregir. Òmnium s'ha centrat en aquests últims mesos en mirar de fer-ho i intentar ser "punt de trobada" i "generador de consensos" entre l'independentisme. La celebració del seixantè aniversari a Elna n'ha estat un exemple clar. Després de gestions complexes, incloses les qüestions judicials, l'entitat ha aconseguit reunir el Govern de l'1-O i la plana major de l'independentisme.

L'acte ha combinat un discurs polític amb elements culturals, i ha servit per reivindicar la funció d'Òmnium i la feina feta per l'entitat en la defensa de la llengua, la cultura i el país en aquests darrers 60 anys. Cuixart ha remarcat la necessitat de treballar per construir "un sol poble" i defensar l'escola catalana, i ha intentat insuflar un missatge d'optimisme a un independentisme necessitat de victòries. "Som víctimes de la repressió perquè l'Estat té clar i sap que podem guanyar. No ho oblidem, podem vèncer i només depèn de nosaltres", ha assegurat, en un intent d'insuflar confiança al moviment.
 

Retrobament de l'independentisme a Elna en l'acte dels seixanta anys d'Òmnium. Foto: Josep M. Montaner


Retrobament a la recerca d'una estratègia 
La imatge dels impulsors de l'1-O sobre l'escenari ha estat potent i així ho ha remarcat Cuixart. "Aquest retrobament és una victòria de la societat catalana, no la rebaixem", ha insistit el president d'Òmnium davant d'unes 200 persones i amb una àmplia representació del teixit associatiu català i nord-català. Per qüestions simbòliques i logístiques -la repressió no s'atura-, l'acte s'ha fet a la Catalunya Nord. "Volíem que aquest retrobament es fes en terra catalana", ha dit Cuixart entre aplaudiments.

El retrobament pot ser un primer pas per recuperar la sintonia que va permetre l'1-O, però ara com ara encara no hi ha una estratègia compartida de l'independentisme més enllà de reclamar l'amnistia i l'exercici de l'autodeterminació, i els dos anys de marge de la taula de diàleg que defensa ERC mentre Junts i la CUP en desconfien. El distanciament polític entre els líders també s'ha posat de manifest i la trobada entre Puigdemont i Junqueras ha estat més aviat freda, com ho és la seva relació personal. S'ha vist damunt de l'escenari i també a l'arribada, amb una comitiva encapçalada per Cuixart, Aragonès i Puigdemont i, més allunyat, pràcticament a tercera fila, Junqueras. Abans, això sí, han parlat una estona. La reaparició de Gabriel, que ha estat dubte fins a última hora, ha sorprès els assistents, fins i tot el president d'Òmnium.

Un escenari emblemàtic per acostar posicions
La ubicació de l'acte no s'ha triat a l'atzar. Celebrar l'aniversari d'Òmnium a Elna ha volgut ser un homenatge a l'exili republicà i també a l'1-O. La ciutat del Rosselló, situada a pocs quilòmetres de Perpinyà, va ser on la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz va crear, fa més de 80 anys, una maternitat per atendre les dones refugiades. Hi van néixer 600 nadons. L'exèrcit alemany la va tancar l'any 1944. Cuixart ha reivindicat la maternitat d'Elna com a exemple d'un èxit col·lectiu similar a l'1-O. Una gesta que també té molta relació amb el municipi nord-català.

Elna va ser un dels punts on es va gestar el referèndum. Va ser el lloc on una xarxa de voluntaris va guardar durant uns dies les urnes, en secret, sense que l'Estat les pogués interceptar. D'allà van entrar a Catalunya pels camins de l'exili i van arribar puntuals als centres de votació. D'altra banda, en termes logístics, un municipi fora de l'estat espanyol ha permès reunir Puigdemont i la resta d'exiliats amb els exconsellers indultats pel govern espanyol. Mentre continua la recerca de la nova unitat independentista, Òmnium s'ha constituït com a denominador comú del moviment.
 

L'arribada dels dirigents independentistes a l'acte dels seixanta anys d'Òmnium. Foto: Josep M. Montaner

Arxivat a