Crec que no hi pot haver dubte que aquesta crisi, tan profunda en tots els sentits, farà replantejar els fonaments sobre els quals s'ha construït la societat actual. Catalunya -igual que Espanya- s'haurà de plantejar de quina manera es redreça una economia arrasada per anys d'especulació, una política professional de baix nivell acadèmic i ètic, una estructura de benestar social en fallida imminent, una possible fractura social...
El fet és que, per encarar tot això, la societat catalana, a més, haurà de decidir si és millor disposar dels instruments d'un estat o, per contra, és preferible confiar en les solucions que es puguin aportar des de Madrid a una futura Catalunya espanyola.
Aquests són els termes del debat. I, per ara, només coneixem els arguments dels partidaris de la Catalunya amb estat propi, no pas els dels contraris. Els que defensen aquesta Catalunya espanyola han de comparèixer i intentar convèncer, evitant recórrer a la prohibició o l'amenaça, com correspon a una democràcia. Espanya no ha de voler fer por, entre d'altres raons perquè ja no en fa.
ARA A PORTADA
Publicat el 17 d’abril de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L'Ajuntament de Badalona replica al Govern que no és viable obrir Can Bofí Vell
-
Política
El Govern insta Albiol a obrir immediatament un equipament municipal per als desallotjats del B9
-
Política
Colau i Urtasun es mullen per Pisarello a les primàries de BComú
-
Política
Pablo Iglesias guanya Eduardo Inda als tribunals: «Okdiario» va inventar-se una informació
-
Política
Feijóo ja té data per declarar davant la jutgessa de Catarroja per la dana: el 9 de gener
-
Política
El Govern posa xifres al pla per construir 214.000 pisos: un 40% assequible i 179 àrees