Crec que no hi pot haver dubte que aquesta crisi, tan profunda en tots els sentits, farà replantejar els fonaments sobre els quals s'ha construït la societat actual. Catalunya -igual que Espanya- s'haurà de plantejar de quina manera es redreça una economia arrasada per anys d'especulació, una política professional de baix nivell acadèmic i ètic, una estructura de benestar social en fallida imminent, una possible fractura social...
El fet és que, per encarar tot això, la societat catalana, a més, haurà de decidir si és millor disposar dels instruments d'un estat o, per contra, és preferible confiar en les solucions que es puguin aportar des de Madrid a una futura Catalunya espanyola.
Aquests són els termes del debat. I, per ara, només coneixem els arguments dels partidaris de la Catalunya amb estat propi, no pas els dels contraris. Els que defensen aquesta Catalunya espanyola han de comparèixer i intentar convèncer, evitant recórrer a la prohibició o l'amenaça, com correspon a una democràcia. Espanya no ha de voler fer por, entre d'altres raons perquè ja no en fa.
ARA A PORTADA
Publicat el 17 d’abril de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Petició inesperada de Javier Cercas a Pedro Sánchez: «Desclassifiqui tot el que hi hagi del 23-F»
-
Política
El Parlament pressiona perquè l'Estat publiqui les balances fiscals
-
Política
El PP exigeix a Sánchez demani perdó i convoqui eleccions després de la condemna al fiscal general
-
Política
La defensa de Pujol demana que no sigui jutjat a l'Audiència Nacional pel seu estat de salut
-
Política
El PSC es compromet a regular la compra especulativa d'habitatge
-
Política
Franco va morir el dia 19 de novembre i no el 20, segons dos metges que van tractar-lo