Crec que no hi pot haver dubte que aquesta crisi, tan profunda en tots els sentits, farà replantejar els fonaments sobre els quals s'ha construït la societat actual. Catalunya -igual que Espanya- s'haurà de plantejar de quina manera es redreça una economia arrasada per anys d'especulació, una política professional de baix nivell acadèmic i ètic, una estructura de benestar social en fallida imminent, una possible fractura social...
El fet és que, per encarar tot això, la societat catalana, a més, haurà de decidir si és millor disposar dels instruments d'un estat o, per contra, és preferible confiar en les solucions que es puguin aportar des de Madrid a una futura Catalunya espanyola.
Aquests són els termes del debat. I, per ara, només coneixem els arguments dels partidaris de la Catalunya amb estat propi, no pas els dels contraris. Els que defensen aquesta Catalunya espanyola han de comparèixer i intentar convèncer, evitant recórrer a la prohibició o l'amenaça, com correspon a una democràcia. Espanya no ha de voler fer por, entre d'altres raons perquè ja no en fa.
ARA A PORTADA
Publicat el
17 d’abril de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Els Comuns reclamen que la Generalitat pugui «planificar i executar obra» a Rodalies per aprovar els pressupostos
-
Política
ERC referma el «no» a la proposta de Rufián: «Cal una esquerra de quilòmetre zero»
-
Política
Imputen dos exdirectors de la Guàrdia Civil per espiar l'independentisme en el cas Pegasus
-
Política
Dret a la vaga i dret al canvi
-
Política
Alamany supera la recollida d'avals i es converteix en la candidata d'ERC a Barcelona el 2027
-
Política
A l'Aragó només hi guanya Vox