Oriol Pujol, en un moment de l'entrevista. Foto: Jordi Borràs

Oriol Pujol (Barcelona, 1966) és el cinquè de set germans amb un cognom polític de pes. Diumenge serà investit com a nou líder de Convergència Democràtica de Catalunya en un moment en què els nacionalistes acaparen un poder institucional aclaparador. Sia com sia, Pujol haurà de comandar un partit que serà un dels principals protagonistes d'un xoc amb Espanya que pot ser imminent. En aquesta entrevista ho explica, així com la recerca del nou Sant Grial convergent: el sobiranisme

-Aquest és un congrés molt ideològic no?

-El que no és segur és un congrés de surt tu que m'hi poso jo. És un congrés tranquil amb un relleu tranquil,.meditat i mesurat pel que fa les persones. I en vull treure pit, perquè CDC sap fer relleus. És un congrés de debat i discussió d'idees i de fons.

- Acceptaria un esquema format per dues concepcions del partit: un partit com a motor cap avançar nacionalment i un altre més subordinat al Govern?

-No, no, però pot ser que hi sigui aquesta concepció però no l'he detectada, ni en el mateix president Mas. Potser per la història dels darrers anys del govern Pujol i per la travessa del desert ens ha fet adonar que teníem un partit molt prim engolit per la dinàmica de govern i això no pot tornar a passar. El partit ha de marcar el ritme i el traç gruixut de les polítiques del país, i així ho té assimilat el mateix president Mas. En cap cas, el partit ha d'estar subordinat a l'acció de govern.

- L'exemple seria l'Scottish National Party, és a dir,  el partit és qui ha de fer les propostes i marcar el full de ruta; els que pensen han de ser al partit.. .

- Des del partit s'ha de marcar la línia d'acció. Per exemple, el partit va marcar la pràctica de la geometria variable i des del grup parlamentari li ha de possibilitar aquesta feina. I quan la geometria variable no doni més de si, el partit haurà de decidir amb qui, amb qui més, amb qui menys o si continuem gestionant la geometria variable.

- Per tant, CDC s'ha de convertir en un partit d'acció

-L'acció en gran part s'articula des de les institucions on som presents. Però el cor que fa bategar la política convergent no és ni el Palau de la Generalitat, ni l'Ajuntament de Barcelona ni el Parlament és CDC.

- I com fa bategar aquest cor convergent alhora de vehicular CDC com una força que porti a la centralitat política el sobiranisme, i per què el distingeix de l'independentisme?

- És més potent el sobiranisme. L'esport nacional d'aquest país és enquadrar CDC entre dretes i esquerres, independentista o no independentista. I això no determina res, ni a ningú. Però hi ha una cosa que sí que mou la gent ara com ara i és la possibilitat de dir alguna cosa sobre l'esdevenir del nostre país o bé continuarem sotmesos. Potser això pot portar cap a la independència o a la... dependència. La sobirania, el concepte de dret a decidir, ja és majoritari socialment i la nostra feina és convertir-lo en políticament majoritari. Quan més gruix, millor. La sobirania, doncs, sobre la gent.   

- Implica això redefinir les relacions amb Unió Democràtica de Catalunya?

-Implica parlar-ne. Goso dir que l'evolució del catalanisme cap el sobiranisme l'ha feta CDC, l'ha feta el president Pujol, l'ha feta el president Mas i l'ha feta Unió Democràtica. Recordo que Unió va tancar la campanya electoral de les espanyoles al crit "d'Independència Fiscal".

- Ha arribat el moment del conflicte agut amb Espanya? És imminent el conflicte de legitimitats?

-Ja sigui pel pacte fiscal, per les consultes o per si jurídicament intenten atacar la immersió, part del conflicte, el xoc l'hem evidenciat. El xoc, per exemple, es produeix quan CDC diu que el projecte constitucional està trencat, ni tant sols vam participar en la votació de la reforma de la Constitució del passat agost. Hi ha un xoc de trens  i si altres vegades havíem mirat cap un altre lloc, aquest cop no el defugirem, encara que el nostre tren sigui més petit. Hem decidit no defugir el xoc.

- Una consulta sobre el pacte fiscal és un conflicte agut no?

- Sí.

- I el partit quin paper tindrà?

-Reformar la llei per tal que no calgui el permís de l'Estat per celebrar la consulta.

- Data?

-No en poso cap de data. Però sí que hauríem d'actuar amb astúcia i no enterbolir una negociació amb una consulta abans d'encetar-la.

- Però sortir de la LOFCA és consulta?

-Les nostres línies vermelles són clares: la solidaritat no pot ser infinita; reduir dràsticament el dèficit fiscal; cal sortir de la LOFCA i tenir la clau i la caixa.

- Però el PP no està per aquesta feina, ni aquí ni allà?

-És Espanya que ha de respondre.

- Ha respost moltes vegades

-No tantes. La darrera, la sentència de l'Estatut, amb què Espanya va respondre als plantejaments de Catalunya. Però l'exercici d'Espanya passa per no respondre, perquè sap que en la resposta ja està generant un missatge. I ara quan li plantegem el pacte fiscal en la línia del concert econòmic hauran de respondre. I veurem com justifiquen el "No".

- Com Espanya argumentarà el "No"?

- Un "No" incorpora una gran victòria interna, un enfortiment intern. No és tant senzill dir que no.

-Trenta anys més tard l'opinió pública espanyola i catalana s'han distanciat.

-És el que el president Pujol diu: "He fracassat". A la mínima que poden recuperen competències o impulsen processos d'harmonització. Cal clarificar bé les posicions de cadascú.

- Al final del congrés però buscarem quines paraules poden indicar si vostès són independentistes o no. Suposo que hauran de fer orfebreria no?

- Respondrem allò que és genuïnament convergent: defugir de l'esquema clàssic. CDC és molt més, però molt més que un partit independentista. Ara bé, és orfebreria que jo em declari independentista? És orfebreria que el president Pujol o el president Mas votin "Sí" a la consulta independentista de Barcelona?

- Però hi ha hagut un procés?

-Em diuen que m'he radicalitzat. Però és que s'ha radicalitzat tothom. Les posicions entre Catalunya i Espanya s'han clarificat i... en tots els àmbits.

- Què ha après Oriol Pujol per arribar al capdamunt del partit, que és més important qui està amb qui o qui és qui?

- Qui és qui és més important. No tothom sembla el que és i el que fem prevaldre molt és l'actitud de fer política. El patró comú per definir la gent que entomarà responsabilitats dels partits en el proper congrés és l'actitud, l'actitud de com fer política.