El cop de puny intern del líder del PP, Pablo Casado, davant l'emergent presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, se li va acabar girant en contra i la situació el va forçar a tirar la tovallola. El torcebraç fallit que va plantejar li ha fet evidenciar la seva solitud davant la majoria de dirigents i barons del partit, que li han girat l'esquena i l'han forçat a entregar el timó en un congrés proper. El cert, però, és que això pot ser un mirall de la manca de suport entre la pròpia base electoral dels populars, que no veia en un ell un candidat solvent.

Una anàlisi de l'opinió pública a partir dels baròmetres mensuals del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) evidencia que és un dels líders estatals més qüestionats i amb nivells d'acceptació més baixos entre aquells que ja li van fer confiança en les últimes eleccions espanyoles, del novembre del 2019. Des de llavors, bona part dels votants ràpidament li van girar l'esquena i, amb alts i baixos, ha perdut capacitat de seducció entre aquells a qui ja havia conquerit un cop. Una evolució que també comparteix amb la candidata de Cs, Inés Arrimadas.

Una de les dades més contundents apunta a que Casado tan sols genera molta o bastant confiança en el 8,6% d'enquestats de l'últim baròmetre, del mes de febrer, una xifra baixa, però és que, entre aquells que el van votar el 2019, tan sols el 29,1% confien en ell. La comparació amb Pedro Sánchez és demolidora, ja que el president estatal té la confiança del 30,1% del conjunt de la població, una xifra similar a la del líder del PP només entre els seus propis votants. Entre aquells que van optar pel PSOE fa dos anys, un 62,9% té molta o bastant confiança en el seu líder, res a veure amb el que ocorre amb Casado.
 

Una altra dada que evidencia fins a quin punt els votants de Casado han anat desconnectant d'ell és la valoració que es fa de la seva actuació. Ara per ara, l'encara líder del PP és aquell amb un major percentatge de suspensos que li posen els propis electors dels últims comicis. Fins a un 36,1% d'aquests no l'aprovava el febrer (excloent aquells que no saben o no contesten), tot i que es tracta d'un empat tècnic amb Arrimasad, amb nivells de descontentament similars entre els seus (35,8%).

[noticia]230961[/noticia]
El nivell de rebuig de Casado entre les pròpies files quasi duplica el de Sánchez (18,3%) i, encara més, queda molt lluny dels del líder de Vox, Santiago Abascal (9,8%), i el de la previsible candidata de Podem, Yolanda Díaz (7,5%). En tot cas, no és el moment de pitjor valoració del cap de files del PP, qui va engruixir el percentatge de suspensos entre els seus durant el 2020 fins que, el setembre d'aquell any, ja un terç d'aquests no l'aprovava. Els suspensos van fregar el 40% aquell novembre i, tot i que van tornar a caure fins al 25% el juny del 2021 -quan semblava que Casado guanyaria unes eleccions, segons les enquestes-, després s'han tornat a enfilar.
 

Una altra variable rellevant és el percentatge de votants del PP que no voldrien que Casado fos president del govern espanyol. En l'últim baròmetre del CIS, el 56,2% dels seus electors no el citen com l'opció preferida per liderar la Moncloa, per bé que el percentatge va arribar a superar el 60% el març de l'any passat. Només se situa per darrere d'Arrimadas, a qui un 65,7% dels votants de Cs no esmenten com a presidenta preferida.

En aquest cas, però, Sánchez no surt tan millor parat, ja que quasi la meitat dels electors del PSOE no el prefereixen explícitament. Això pot tenir a veure amb les bones expectatives de Yolanda Díaz, qui convenç molt més a les seves bases del que ho feia Pablo Iglesias -els seus últims mesos era el president preferit per menys del 30% dels propis votants- i fins i tot sedueix a les dels socialistes. Igualment, Santiago Abascal és ara el clar favorit de l'electorat de Vox, malgrat que també va passar per una època on no acabava de convèncer.
 

De fet, bona part del desencís generat per Casado es pot deure amb la pèrdua de terreny davant Vox, malgrat que, quan va guanyar les primàries al PP, representava el sector més dretà de la formació. La valoració mitjana del popular pràcticament no ha variat els darrers anys entre els enquestats d'esquerres -que ja el votaven poc o gens- o de centre, però, en canvi, ha caigut entre els de centre dreta i de dretes. Són dades posteriors a les eleccions del 2019, quan Vox ja va situar-se com a tercera força, així que aquesta formació podria amenaçar amb pescar-li encara més electorat per la dreta.
 

A nivell territorial, el nivell de suspensos conreats per Casado és molt elevat al País Basc (82,9%) i Catalunya (78%), però en realitat no gaudeix de massa bona premsa enlloc. Múrcia és l'única comunitat amb menys d'un 60% de suspensos per al popular, els quals s'eleven fins al 66,1% al Madrid de Díaz Ayuso i, encara més, fins al 72,2% de la Galícia d'Alberto Núñez Feijóo, qui presumiblement li agafarà el relleu al capdavant del partit. També quasi dos de cada tres enquestats de la seva Castella i Lleó el situen per sota del 5.