Les eleccions han deixat sense lideratges clars la majoria dels ajuntaments del país i la bona entesa entre forces serà necessària. Si alguna cosa ens ha demostrat el 24 de maig és que el discurs de les noves forces polítiques del país ha arrelat en una societat que ha perdut la fe cega en els partits tradicionals. Moviments alternatius com Barcelona en Comú, Terrassa en Comú, La Crida per Sabadell o Guanyem Badalona s’han situat com a primera força o s’han posicionat en molt bon lloc per formar part dels futurs governs d’algunes de les principals ciutats del país.
 
Si bé PSC i CiU segueixen mantenint un vot consolidat, molts ciutadans s’han decantat per aquests moviments nous, per retornar ERC als consistoris d’on havia desaparegut ara fa quatre anys o per obrir la porta a Ciutadans. Aquest cansament de la societat és un toc d’atenció a les forces, que a Catalunya encaren el 27-S (amb el permís del president) i a Espanya les eleccions generals amb la incògnita de si podran mantenir peu ferm davant la irrupció de Podem, Ciutadans, Guanyem, o Comuns.
 
Amb tot plegat, seran aquestes mateixes forces les que obrin les portes dels ajuntaments a nous moviments per desbancar governs actuals o per donar encara més força a la resposta de la ciutadania a les urnes. En la majoria de localitats, la filosofia de pacte i la bona entesa entre partits haurà de ser present a l’hora de donar-se la mà i investir els alcaldes i alcaldesses sortints del 24 de maig, una sintonia que haurà de seguir al llarg del mandat si es vol obtenir una estabilitat de govern.
 
Experiment, prova de foc o avantsala de les autonòmiques i generals; aquestes eleccions han rebut molts noms, però tan se val el nom que se li vulgui donar. Vella i nova política s’hauran de donar la mà si de debò interessa més el municipi que el nom o les sigles del partit. I a finals d’any ja farem balanç.