El forat de Bankia, sumat al de la resta d'actius immobiliaris -tossudament dissimulats en els balanços anuals-, serà impossible de sostenir amb les recursos actuals de l'estat espanyol. No és una qüestió de retallades, ni d'austeritat, és que la bombolla immobiliària ha estat d'unes dimensions molt més grans que el marc jurídic i polític on s'encabia.

Al igual que s'ha fet amb els bancs conflictius -escindits en banc bo i banc dolent- l'estratègia del govern d'Artur Mas passa, aparentment, per demostrar a Europa que, efectivament, hi ha un estat en fallida -Espanya-, però que se'n pot segregar un altre -Catalunya- que podria funcionar amb normalitat, sense distorsionar els equilibris financers del conjunt de la Unió Europea.

És una possibilitat que no es pot descartar perquè, des del punt de vista Europeu, una Catalunya autosostinguda alleugeriria i limitaria el contorn del problema espanyol. Segurament, no hi ha cap estat europeu que busqui una independència explícita, però no és absurd que, vist i comprovat l'exemple basc, una Catalunya econòmicament sobirana sigui una opció saludable a curt termini. Per què mantenir les dimensions d'un problema, si se'l pot reduir?