El Departament d'Interior no és una conselleria plàcida. No ho ha estat aquesta darrera legislatura, amb crisis als Mossos pels canvis a la cúpula, ni en les anteriors, marcades pel paper de la policia l'1-O o en les protestes contra la sentència. Ara, el retorn i la posterior fugida de Carles Puigdemont la setmana passada, ha obert una nova crisi al cos, que no va poder arrestar l'expresident per una combinació de mala planificació del dispositiu i col·laboració d'alguns agents amb el líder de Junts. Les paraules del conseller sortint, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap, Eduard Sallent, van evidenciar que la ferida és profunda.
Aquest és l'escenari que es trobarà la nova consellera d'Interior, Núria Parlon. L'encara alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, un dels noms propis del PSC a l'àrea metropolitana i que serà substituïda per Mireia González, va ser l'únic nom de conseller que va anunciar Salvador Illa en campanya electoral. El seu i el de qui serà el nou director general de la Policia, el major Josep Lluís Trapero, que passarà de tenir càrrecs operatius a ostentar un càrrec polític com a responsable dels Mossos. Parlon, bona coneixedora de l'àmbit de la seguretat, on ha posat l'accent des de l'alcaldia de Santa Coloma, pren les regnes d'Interior i haurà de gestionar, només entrar, la mala maror a la policia.
Després de prendre possessió al Palau de la Generalitat, Parlon s'ha desplaçat al Departament d'Interior, on ha fet el traspàs amb el ja exconseller Elena, que li ha desitjat "sort" i no ha fet cap valoració sobre la crisi als Mossos. La tria de Parlon com a consellera no va ser improvisada. De fet, es va començar a forjar des que va assumir la carpeta de Seguretat al PSC. Fins ara, a més d'alcaldessa de Santa Coloma, era portaveu i secretària de l'àrea de Seguretat i Convivència del partit. El seu punt de vista sobre la matèria és clar: no es pot deixar el debat sobre la seguretat en mans de la dreta, aposta per dissuadir els delictes i és molt crítica amb les ocupacions "conflictives".
Tampoc va ser improvisada la proposta de Trapero com a director dels Mossos. Malgrat que algunes veus han advertit Illa dels riscos de posar un perfil com el major com a responsable polític dels policies, l'episodi de Puigdemont li ha fet guanyar suports per al càrrec. Trapero, en algun moment situat en l'òrbita independentista, fa anys que s'ha distanciat dels partits del procés. Al Tribunal Suprem, va admetre que tenia preparat un dispositiu per detenir Puigdemont si declarava la independència, i ERC el va apartar del càrrec de comissari en cap quan va aterrar interior. Ja fa temps que manté bona relació amb Illa, i també amb Parlon, que el va sondejar per ser intendent de Santa Coloma.
Lluita contra la multireincidència, l'ocupació i la marihuana
Les prioritats del PSC en matèria de seguretat és la lluita contra la multireincidència, amb especial èmfasi a vetllar per una "aplicació eficient" del codi penal que permeti empresonar els casos més greus; incrementar la presència policial els carrers o, també, impulsar l'expulsió de "persones reincidents que es trobin en situació administrativa irregular". Un altre àmbit és la lluita contra el tràfic de marihuana i conra les ocupacions, amb canvis normatius per agilitzar els desallotjaments.
El PSC, per veu de Ramon Espadaler, portaveu a la comissió d'Interior, ha estat molt crític amb les polítiques de seguretat del Govern d'Aragonès i els acords amb la CUP. Per això, situa com a "primordial" revertir algunes d'aquestes polítiques. Un exemple paradigmàtic és la recuperació de les acusacions de la Generalitat contra accions vandàliques o desordres públics, i revertir així el moviment del conseller Elena, que va fer que els advocats de l'administració s'apartessin en les causes contra independentistes si no hi havia hagut lesions acreditades d'agents.