La guerra civil del catalanisme ja és història. És difícil marcar-ne el començament, però ha de situar-se, més o menys, fa onze o dotze anys, quan Jordi Pujol va desestimar diverses ofertes de col·laboració que li havia fet l'ERC emergent que aleshores liderava Josep-Lluís Carod-Rovira. Després, el tripartit de 2003 i, sobretot, el de 2006 van generar un fossat entre CiU i ERC, alhora que el vell partit republicà implosionava.
Però, com dèiem, tot això és el passat. CiU necessita desempallegar-se, en la mesura del possible, d'un PP que pot resultar asfixiant si els sondejos l'encerten i aconsegueixen una majoria històrica al Congrés dels Diputats. I la nova direcció d'ERC no se sent moralment vinculada a l'estratègia dels tripartits i té les mans lliures per intentar una confluència sobiranista amb el Govern d'Artur Mas.
En aquest mateix sentit, Reagrupament i Solidaritat han entrat en un procés de converses amb ERC que, de moment, no fan preveure una fractura sagnant i el mateix passa amb l'entorn de Joan Laporta. Ni tan sols la CUP invertirà gaires esforços en la seva anunciada campanya abstencionista per al 20-N.
En definitiva, la guerra civil s'ha acabat. Ara comença l'altra.
ARA A PORTADA
Publicat el 29 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador