Pau Juvillà: «No volem crear màrtirs»

Els despatxos de la CUP al Parlament es troben a la planta baixa, a tocar del pati. Aquesta legislatura, però, un dels diputats, Pau Juvillà (Lleida, 1973) té un petit despatx a la planta noble com a membre de la mesa. És la primera vegada que els anticapitalistes formen part de l'òrgan de govern de la cambra, un gest que a principi de la legislatura deixava entreveure una CUP més pragmàtica, que volia ser decisiva en la nova etapa de l'independentisme amb ERC com a força més votada per davant de Junts. Al seu despatx, que dona a l'entrada del Parlament pel Parc de la Ciutadella, Juvillà hi té un petit quadre amb lletres daurades en armeni. "Hi diu pau, però en el sentit de pau per a tothom, no pel meu nom", explica.

Aquest dilluns el jutja el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), acusat d'un delicte de desobediència per haver penjat llaços grocs a la Paeria l'any 2019. S'enfronta a vuit mesos d'inhabilitació i el seu escó està en joc. No seria la primera vegada -i, probablement, tampoc l'última- que un tribunal obliga a retirar l'escó a un diputat independentista. En aquesta entrevista amb NacióDigital, Juvillà és optimista i no preveu ser inhabilitat. Confia que, arribat el cas, la mesa protegirà el seu escó com ha fet amb el de Lluís Puig, i sosté que la desobediència ha de ser "col·lectiva i forta". "Haurem de veure quina és la millor resposta, no volem crear màrtirs", diu. Creu que, en el seu cas, es podrà travar una reacció unitària amb ERC i Junts.

- Dilluns té judici per un delicte de desobediència, però abans hem de parlar de pressupostos. Esmena a la totalitat i continuar negociant. És un toc d'atenció al Govern?

- Em remeto al que s'ha dit fins ara. La decisió l'ha presa la militància. Una esmena a la totalitat vol dir que no estem d'acord amb aquests pressupostos ni amb l'acció de Govern, però també estem oberts a continuar negociant, per tant la possibilitat de retirar l'esmena abans del debat de totalitat també hi és.

- Quina relació tenen amb el president Pere Aragonès? 

- Una relació política, de negociació política. Com amb qualsevol altre partit de govern, com pot ser Junts. Amb ERC vam signar un acord d'investidura, i tenim una relació de seguiment d'aquest acord d'investidura.

- Esperaven més implicació d'Aragonès durant la primera etapa de les negociacions dels pressupostos? 

- Som una força col·lectiva i, per a nosaltres, no és tan important la persona sinó allò que defensa. Quan pactem la investidura d'Aragonès no és perquè ell s'hi impliqui, que ho pot fer si ho vol, sinó perquè és un acord amb una força política al qual s'ha de donar resposta col·lectivament.
 
- Pot ser que el problema dels pressupostos sigui més polític que no pas econòmic? 

- Sempre hem dit que l'acord de pressupostos no era sobre partides exactes, sinó sobre el fons de la legislatura. Les assemblees han decidit en funció dels acords que s'han assolit amb el Govern. 

"Un pressupost amb el PSC seria una mala notícia per al país"

- Què passaria si el Govern busqués un acord amb el PSC per tirar endavant els comptes?

- Per a nosaltres, un pressupost amb el PSC seria una mala notícia per al país, perquè contribueix a una estabilització en l'alliberament nacional i el marc autonòmic, i no contribueix a l'avenç social i al gir a l'esquerra que hem defensat sempre.

- És coherent apostar per la governabilitat al març i sis mesos després bloquejar els primers pressupostos? 

- El que no és coherent és que no es compleixi l'acord d'investidura. Aquest acord deia que, en funció del desenvolupament d'aquest pacte, s'aniria treballant. 

"Soc optimista amb el judici perquè defensem una cosa que és justa"

- Parlem del judici. S'enfronta a vuit mesos d'inhabilitació i quatre de multa per haver penjat llaços grocs a la Paeria. És optimista?

- Sí, soc optimista perquè vam fer el que calia fer i ho vam decidir col·lectivament. No pot ser delicte de cap manera tenir llaços gros al despatx de la Paeria. Soc optimista perquè anem a defensar una cosa que creiem que és justa.

- El TSJC, que el jutjarà a vostè perquè és aforat, ja va condemnar el president Quim Torra per fets similars.

- A nosaltres ens requereixen perquè retirem uns símbols que són legítims i que defensen la nostra ideologia. Entenem que en el nostre despatx polític a l'ajuntament, si no podem expressar la nostra ideologia o la nostra proposta política, el que fem és autocensurar-nos. No creiem que això pugui ser delicte.

"Si m'inhabiliten farem el que sigui millor col·lectivament per a la nostra lluita"

- Si el TSJC el condemna i un cop hi hagi sentència ferma, perdria el seu escó. 

- No contemplo la possibilitat de ser inhabilitat, però si això passa, farem el que sigui millor col·lectivament per a la nostra lluita en defensa dels drets nacionals i de poder-se expressar lliurement i poder exercir la lliure protesta. Si ha de ser així, decidirem quina és la millor manera de fer valer tot això. 
 
- Preveuen la desobediència? 

- La desobediència la contemplem des del moment que pengem uns llaços grocs quan se'ns demana que els despengem. No obeir una resolució injusta ja ho hem fet, ja ho estem fent. Hi podria haver desobediència? Creiem que la desobediència ha de ser col·lectiva, forta i potent, i hem de veure la millor manera de fer-ho. No volem crear màrtirs. 

"La mesa protegirà els drets dels diputats que veuen retallades les seves llibertats per defensar la llibertat d'expressió"

- Quina relació té amb la presidenta Laura Borràs? 

- Una relació molt cordial, normal dins de la mesa. En general, tinc una relació cordial amb tothom.

- Borràs sempre ha dit que defensarà els drets dels diputats. Arribat el cas, confia que protegeixi el seu escó?

- El que hem estat fent fins ara a la mesa és defensar els drets dels diputats que han estat encausats per defensar les llibertats democràtiques. El vot de Lluís Puig n'és un exemple. Com ho hem fet, ho continuarem fent, perquè és un dels acords pels quals vam arribar a la composició de la mesa actual.

- Per tant, creu que el protegirà? 

- La majoria independentista de la mesa protegirà els drets dels diputats que veuen retallades les seves llibertats per defensar la llibertat d'expressió, i aquest pot ser el meu cas. 

"Vam dir que no era bona idea que Borràs fos presidenta del Parlament per la causa pendent, però és evident que hi ha una 'lawfare'"

- Laura Borràs està implicada en un cas de presumptes irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes. Quan se li obri judici oral, què farà la CUP?

- Hem dit des del primer dia que pensàvem que no era una bona idea que la senyora Borràs es presentés a la presidència del Parlament, perquè tenia aquests antecedents. Dit això, és evident que hi ha una lawfare i ho hem denunciat sempre. Si el que ha passat amb la senyora Borràs hagués passat amb algú altre, no hauria tingut tanta repercussió. En el moment que s'obri judici oral, s'haurà d'aplicar l'article 25.4 del reglament del Parlament i haurà d'acabar a la comissió del diputat per decidir què es fa en aquest cas.

- Quin és el procediment? 

- Un cop s'obre judici oral, en cas que hi hagi algun dubte es passa el cas a la comissió del diputat, que és qui decideix què es fa. Nosaltres volem parlar-ne. Creiem que no va ser una bona idea que Borràs fos presidenta del Parlament precisament per això, i pel que podia suposar això per a l'independentisme. Ara bé, també és evident que hi ha una lawfare. Quan això passi, ho voldrem estudiar i analitzar bé, i per això ho dirimirem a la comissió del diputat.
 

"Alguns punts de l'informe dels lletrats sobre el reglament del Parlament, com l'article 25.4, són més polítics que tècnics"

- Fa unes setmanes hi va haver la polèmica per l'article 25.4 del reglament. Vostè és membre de la mesa del Parlament. Què va passar? 

- Vam fer una mesa a Tornabous, la primera que es feia fora del Parlament de Catalunya. En aquella mesa vam demanar als lletrats que ens passessin una proposta tècnica sobre punts que calia canviar al reglament. Per exemple, qüestions de llenguatge més inclusiu o incorporar-hi el pla d'igualtat. Hi ha aspectes tècnics del reglament que s'han de renovar i, per això, vam demanar una proposta als serveis jurídics, que volíem que fos la base de la ponència que ha de fer la proposta de reglament. Quan se'ns planteja aquesta proposta, entenem que hi ha alguns punts, com ara el del 25.4, que són més polítics que tècnics, i creiem que això s'extralimita de la feina que havien de fer. No per mala fe dels lletrats, perquè a vegades la barrera entre tècnic i polític és molt fina. El tema del 25.4 creiem que és polític i que han de ser els diputats qui ho portin a debat i no els serveis tècnics de la cambra.

"L'article 25.4 és dur i rigorós, però és exemplaritzant i pensem que s'ha de mantenir"

- I això s'ha de portar a comissió.

- S'ha de crear una ponència, que encara no s'ha creat, i els partits han de fer la seva proposta. Nosaltres volíem una proposta tècnica per portar al debat, però ha passat que alguns elements són més polítics que no pas tècnics.

- La CUP va introduir l'article 25 al reglament del Parlament. Són partidaris de modificar-lo? De retirar-lo?

- El vam incloure perquè creiem que és exemplaritzant. És un article dur i rigorós, que va més enllà, però entenem que en un moment com l'actual nosaltres hem de donar més exemple que mai, i creiem que s'ha de mantenir.

"Amb ERC i Junts tenim una visió molt semblant de la defensa de les llibertats col·lectives"

- Pot vulnerar la presumpció d'innocència? 

- L'article no expulsa el diputat, només el suspèn. No perd la condició de diputat, només se'l suspèn quan s'obre judici oral i fins a la sentència. És un article exemplaritzant i per a casos molt concrets. Només per casos de corrupció. 

- Tornant al seu judici. Encara falten mesos perquè hi hagi una decisió ferma, però han parlat amb ERC i Junts sobre com reaccionar de manera conjunta a aquest tipus d'inhabilitacions? 

- Hi ha un contacte fluid amb ERC i Junts per a aquest casos. He estat en la defensa del vot de Lluís Puig i crec que en això ens entenem i ens entendrem. Tenim una visió molt semblant de la defensa de les llibertats col·lectives.
 
- Però en el cas del president Torra o del president Puigdemont no hi va haver unanimitat en la resposta. Hi serà, aquesta legislatura?

- Voldria pensar que sí, i els antecedents em fan pensar que sí. De tot se n'aprèn a la vida i penso que tots hem patit d'una manera o altra la repressió. Vull pensar que tots tenim molt clar que ens hem de defensar. 

"La majoria del 52% un eslògan buit? No en absolut. Hi ha una majoria independentista que vol l'emancipació nacional"

- Portem sis mesos de legislatura i, per ara, la majoria independentista trontolla. S'ha vist en el debat de política general i, ara, amb els pressupostos. El 52% és un eslògan buit? 

- No, en absolut. Hi ha una majoria independentista que vol l'emancipació nacional, però diferim en l'estratègia i en la manera d'arribar-hi. Estic segur que tots volem un referèndum, però no tenim clar com arribar-hi. Nosaltres tenim un full de ruta clar que potser no és compartit amb els altres, però vull pensar que tots volem l'alliberament nacional. Ara bé, en aspectes socials segur que hi ha diferències. Fa quatre dies vam perdre la moció per un banc de terres i Junts hi va votar en contra, i nosaltres entenem que això també és avançar en la defensa del territori. Poden haver-hi discrepàncies: no som un mateix partit, no tenim tampoc la mateixa sensibilitat en l'eix esquerra-dreta i, per tant, és evident que hi haurà diferències. Però en la consecució de l'alliberament nacional ens hem de posar d'acord.

- Tots són independentistes, això està clar, però no tenen clar el rumb per assolir la independència -ERC ho aposta tot a la taula de diàleg i vostès demanen un referèndum que no em consta que s'estigui preparant-, i tampoc estan d'acord amb el model de país, com s'ha vist amb l'aeroport del Prat, amb el Hard Rock...

- Una cosa és el model de país i l'altra cosa és l'alliberament d'aquest país. En model de país hem de ser diferents necessàriament, perquè som forces diferents, a l'esquerra i a la dreta. Hem de coincidir en l'alliberament nacional, i en això coincidim. Diferim en com hi arribem: nosaltres demanem un referèndum, ERC aposta per la taula de diàleg. Ens hem de posar d'acord en l'estratègia i això és més fàcil fer-ho fora de focus i amb feina per darrere que no pas amb visualització pública.

- S'està fent aquest treball fora de focus? 

- Vull pensar que sí. 
 
- Confia que es torni a enfortir la majoria del 52%?

- Hi ha una majoria independentista que no té perquè ser una majoria en l'eix esquerra-dreta, que pot ser més o pot ser menys. En el model de país, en l'eix social, hi ha punts on no coincidim, però creiem que la majoria del 52% s'ha d'enfortir per anar cap a la independència i que cal una estratègia comuna cap a la independència. Nosaltres pensem que la taula de diàleg estabilitza i no ens acosta a l'objectiu, i per això diem que és millor avançar cap a un referèndum. Això potser ens tensarà, però no per l'objectiu, que compartim, sinó per com arribar-hi.

"El Consell per la República pot ser una eina útil, però s'ha de reformular"

- Parlem del Consell per la República. El cap de setmana passat s'ha escollit la mesa de l'Assemblea de Representants i la presidenta és Ona Curto, regidora de la CUP i militant de Poble Lliure. Ho interpreta com un gest perquè la CUP s'acosti al Consell? 

- Sobre el Consell per la República, sempre hem defensat la importància de la figura del president Puigdemont per internacionalitzar el conflicte. El Consell pot ser una eina útil, però pensem que s'ha de reformular. És una eina molt important per internacionalitzar el conflicte, perquè està a l'exterior i hi ha d'haver canvis a nivell de governança. Això ens falta. Altra cosa és que qui vulgui s'hi pugui adherir a nivell personal, només faltaria.

- Aquests canvis són un requisit previ perquè la CUP s'hi incorpori? 

- No tant perquè ens hi incorporéssim sinó perquè fos més participada i més plural.

- No ho és prou? 

- Pensem que es pot fer millor.

- La mesa del "Parlament" està formada per representants de tots els partits. 

- No conec prou el funcionament del Consell per la República, però entenc que els membres de l'Assemblea de Representants han votat la mesa amb criteris propis i han decidit que la mesa sigui transversal. Sempre la transversalitat és una bona notícia per una eina que vol ser àmplia. Insisteixo: sí al Consell per la República, però reformulem-ne l'objecte i la governança. No sé si s'està avançant en aquesta qüestió.