L'any 1967, Bankunion, Unión Industrial Bancaria, una segona marca del Banc Atlàntic, presidit per Casimiro Molins (de Ciments Molins, cognom de marcada ascendència convergent i alhora cunyat de Laureano López Rodó, tecnòcrata del tardofranquisme) va crear una empresa: Autopistas Concesionaria Española S.A (ACESA). La jove empresa va obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró, de Barcelona a la Jonquera i posteriorment la de Barcelona a Tarragona. Isidre Fainé ja hi treballava. De fet, hi va treballar fins el 1981 quan va entrar a La Caixa.

El negoci del peatge, malgrat augmentar els quilòmetres d'asfalt i a causa del control de preus de l'administració no van generar prou caixa. De fet, la fallida del Bankunion, diuen per culpa de les autopistes, va provocar que el Fons de Garantia de Dipòsits es fes a mans de la concessionària i que molt després tingués participació de La Caixa. Val a dir que quan Josep Vilarasau era el president de La Caixa no va voler les accions d'Acesa quan el Banc d'Espanya les hi oferí.

Poc a poc, ACESA es va convertir en una gallina dels ous d'or que va poder comprar Àurea i Iberpistas. Curiós és el cas d'Iberpistas, propietat del magnat Paco Godia que les seves connexions amb el règim feixista li van permetre construir el primer túnel de Guadarrama amb peatge posterior. Posteriorment Godia va succeir Josep Maria Bultó al capdavant d'ERCROSS i amb una amistat fraternal amb José Antonio Samaranch li va poder obrir moltes portes. Els Godia va crear amb La Caixa Inversiones de Autopistas el 2002, quatre anys després de deixar la presidència d'Explosivos Rio Tinto, on havia arribat des d'ERCROS després de vendre-la a la multinacional KIO.  

Àurea, per la seva banda, era propietat del Banco Central i de Dragados y Construcciones, i gestionava els peatges de Tarragona. El Banc Central va passar a mans del Banc de Santander, presidit per Emilio Botín, amic de l'ànima de Paco Godia, i el banc càntabre va vendre Dragados a ACS, de Florentino Pérez i a la familia del mític financer Joan March. Diuen les males llengües que Àurea es va fusionar amb ACESA quan Florentino Pérez va venir als funerals del gran Kubala. De fet, algú hauria de recordar l'entrevista que li va fer Antoni Bassas al president del Madrid al programa a Contracorrent - no sé a qui li pujarien els colors-.

El 2002 en fusionar-se ACESA i Àurea es va fundar Abertis, de la qual la Godia deu tenir ara com ara un 8% dels títols. De fet, els Godia i La Caixa van fundar Inversiones de Autopistas per enllestir l'operació. Abertis, dirigida per Salvador Alemany, té 775.989.672 accions. D'aquestes, La Caixa en té un 27,4%, ACS un 10,3%, Trebol Holdings una societat luxemburguesa que va obtenir el 15,5% de les accions venudes per d'ACS, i un 42% que circulen lliurament per borsa.

Si després de tot això, de veure aquests noms i aquestes empreses,  hi afegim que tant els governs de CiU van allargar concessions com les de Terrassa-Manresa, Garraf o Túnel del Cadí; que el tripartit regalava els peatges a l'ombra i que, fins i tot, el megalòman Josep Borrell repartia llicències prorrogades a tort i a dret, no sé com ens podem estranyar que el màxim assessor d'Artur Mas en matèria econòmica sigui Salvador Alemany.

De fet, no sé ni com ens podem estranyar que el New York Times parli del negoci de les putes catalanes i que la innovació d'aquest país passi per amagar la pudor dels purins. L'únic consol que ens queda és que saltar-se el semàfor en vermell d'un peatge no és cap infracció i no pagar un peatge un veritable símbol de revolució contra l'statu quo del franquisme sociològic. Fins i tot diria que més efectiu que cremar contenidors, els hi ho asseguro. #novullpagar