L'única cosa que no va poder homogeneïtzar el famós cafè per tothom va ser el sistema de partits de les nacions històriques de l'estat. Catalunya passava a considerar-se, jurídicament, com una autonomia de règim comú, però aquesta limitació no podia eliminar per si sola la presència de partits d'àmbit català a tots els nivells de representació.
Per això al llarg d'aquests trenta anys hi ha hagut un fil de bilateralitat no reconeguda, però existent a nivell dels partits. El fet que el PNB, BNG, CiU o ERC hagin tingut presència institucional continuada a Madrid ha distingit clarament el País Basc, Catalunya i, en menor mesura, Galícia d'altres territoris amb una representació política purament espanyola.
I justament això és el que fa temps que volen liquidar sectors importants de la política madrilenya. Ahir mateix, Gregorio Peces-Barba tornava a insistir en què cal una reforma de la Constitució del 78 per canviar el sistema electoral i així "disminuir la influència dels partits nacionalistes". Això, sense tenir en compte que, en les últimes eleccions espanyoles, el PP per cada diputat va necessitar una mitjana de 58.230 vots i, per contra, CiU 63.391; ERC 85.464; el BNG 91.640 i a Joan Baldoví, únic representant valencianista, l'escó li ha costat ni més ni menys que 125.150 vots, més del doble que al PP.
Dit d'una altra manera, Gregorio Peces-Barba proposa un frau. No en deu tenir prou amb el que va contribuir a redactar el 1978.
ARA A PORTADA
Publicat el 21 de març de 2012 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política On són els catalans de Feijóo?
-
Política I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català
-
Política L'Argentina i nosaltres
-
Política Colau embarcarà diumenge a la Flotilla que salparà de Barcelona cap a Gaza