És ben cert que l'edat no fa savi a tothom. Dimecres informàvem de les desafortunades opinions de José Peñín, el crític de vins espanyol amb més influència en el sector. Peñín creu que una llengua com el català -plena d'apòstrofs, segons diu- és inadequada "per al consumidor universal" i denuncia una suposada normativa que obliga els cellers d'aquest país a etiquetar en català. Això, en una anàlisi sobre l'etiquetatge plena de superficialitat, desorientació i mala fe, com descriu el dissenyador Xavier Pérez en un post memorable.

Això era la setmana passada, però a ahir el creador de la Guía Peñín s'hi va tornar a lluir en resposta a la polèmica. D'entrada, pren per estúpids els qui l'han criticat: "Us ha guiat el cor més que la raó com a conseqüència d'una lectura ràpida del meu post", per continuar amb una bona dosi de paternalisme colonial: "Existeixen bellíssimes paraules en català" (gràcies, señor!) i una fugida d'estudi infantil "Que el nom de marca sigui de grafia clara i fonètica fàcilment pronunciable per a qualsevol consumidor planetari" (hi ha noms planetaris?).

A més, Peñín -ell sí, universal i planetari- insisteix en la imposició del català a les etiquetes. Diu que l'hi han dit. No li importa que els supermercats estiguin plens de vins i caves catalans etiquetats en castellà. Total, què valen les evidències contra els prejudicis? Maleïts separatistes; ¡Arriba escuadras a vencer!