
Sens dubte el leitmotiv de la present legislatura és la celebració d'una consulta sobiranista. Així ho estableix de manera solemne i amb fe de document públic, l'acord de governabilitat signat entre CiU i ERC. Una consulta que busca, més que la legitimitat, la seva legalitat. Una virtual legalitat que no només és una arma llancívola de la poderosa maquinària estatal sinó fins i tot és una exigència d'un dels co-líders de la federació sobiranista, Josep Antoni Duran i Lleida.
El precedent que recorden tant des d'Espanya com des de Catalunya per exigir la legalitat del referèndum és el famós Pla Ibarretxe, que va acabar amb fracàs, sense ni tan sols permetre una consulta per exercir un nou estatut polític per a Euskadi. Un handicap que des de la maquinària del Govern així com de l'equip tècnic d'ERC ja veuen superat, perquè a diferència de l'Estatut basc, l'Estatut català té competències exclusives per organitzar consultes.
L'argument jurídic que segons fonts del Govern permetria a la Generalitat organitzar una consulta sobiranista legal és que si bé només l'estat és responsable d'organitzar referèndums, l'article 122 de l'Estatut dóna competències exclusives a la Generalitat per organitzar consultes; una competència que en el procés del Pla Ibarretxe no tenien els bascos. Una diferència, aquesta, primordial i substancial, marcada no només per l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya sinó que és una exclusivitat competencial reblada pel mateix Tribunal Constitucional en les STC 103/2008 i la 31/2010.
Per tant, la tasca del departament de Presidència, a mans del flamant conseller Francesc Homs, i del de Vicepresidència, comandada per Joana Ortega, és preparar un subtil entramat jurídic per exercir aquestes competències, és a dir, enllestir una llei jugant amb el concepte de cens electoral. Un Pla B per utilitzar en cas que l'Estat es negui, com fins ara, a permetre l'organització d'una consulta d'aquestes característiques, pactada entre les dues administracions.