És cert que la història avança així, però crida l'atenció el colossal error de diagnòstic que arrossega el Madrid polític, mediàtic i cultural cap a un menysteniment clamorós del procés d'emancipació nacional que es viu a Catalunya. Certament, aquella ciutat i la seva àrea d'influència pateixen una apagada informativa que deixa l'opinió pública espanyola al marge del flux periodístic que, per contra, arriba perfectament a la resta de les capitals europees, Barcelona inclosa. Però aquesta zona de negre no explica el perquè les elits es comporten com si es creguessin el que diuen els seus diaris.

Dues hipòtesis, que no s'exclouen. Una, el fet que la plantilla basca condiciona extraordinàriament la reacció espanyola respecte al conflicte polític català. L'estat espanyol ha guanyat ETA en el moment en què no ha ofert res, absolutament res. De les negociacions intermitents de la UCD, el PSOE i, en alguna fase, també el PP, es va passar a l'ofensiva total. Il·legalització de l'esquerra abertzale, manteniment de la dispersió, tancaments de diaris, empresonament d'Arnaldo Otegi, desallotjament del PNB del Govern Basc... No a tot. Ells ho consideren una victòria i, per tant, una estratègia correcta que també ha de ser aplicable en el cas català. El factor de la no-violència seria insuficient per invalidar el paral·lelisme.

La segona explicació es basa en què Espanya té una tradició política molt vertical, basada en els hiperlideratges. Suárez, Carrillo, Fraga, González en una època. José María Aznar, més tard, es va imposar ideològicament a un PSOE amb lideratges massa tous. Els partits són jeràrquics i se'n valora, sobretot, la disciplina. És aquest context el que els fa subvalorar un moviment de base absolutament popular. I és això mateix el que els fixa Artur Mas com a peça a abatre per a una solució definitiva i relativament fàcil.

Hi pot haver molts més condicionants. Però el que és segur és que aquesta miopia crònica de l'estat està en la base de l'expansió geomètrica del sobiranisme. "Qu'ils mangent de la brioche!", va dir Maria Antonieta.