Una imtage d'arxiu del Congrès de Diputats espanyol. Foto: Congrés
La pugna entre les formacions territorials de Podem ha posat a primera línia del debat polític la constitució dels grups propis al Congrés dels Diputats. Per formar un grup, cal un mínim de 15 diputats, encara que hi ha una altra possibilitat, segons el reglament de la cambra. També poden constituir un grup els diputats d'una o diverses formacions que hagin aconseguit cinc o més escons i, almenys, el 15% dels sufragis en les circumscripcions en què s'han presentat o el 5% del suport electoral si la candidatura en qüestió s'ha presentat a nivell del conjunt de la nació.
Més visualització, més assessors i més diners
Superar aquests sedassos suposa un salt qualitatiu a l'hora de fer política al Congrés espanyol. Tenir un grup propi comporta, d'entrada, personalitzar la veu d'un partit i tenir més temps d'intervencions, un avantatge que no tenen les formacions integrades al grup mixt, que s'han de repartir els minuts per parlar.
En segon lloc, el grup propi obre les portes a la possibilitat de presentar esmenes a la totalitat de lleis com la dels pressupostos, que haurien de ser votats pel plenari. Un grup parlamentari té també més oportunitats de presentar proposicions de llei i no de llei.
En els debats actuals sobre l'estat de la nació, es poden presentar unes 15 propostes de resolució per grup parlamentari, xifra que es redueix considerablement per a les formacions que s'integren en el mixt.
La presència parlamentària d'un partit és més activa que la del grup mixt. Per començar, es garanteix almenys un representant en totes les comissions, incloses les de secrets oficials –de la qual ERC va ser vetada la legislatura passada- i despeses reservades, en què els diputats tenen accés a informació confidencial.
Igualment, té dret a participar amb un representant propi a la junta de portaveus, que es reuneix tots els dimarts i després de la qual cada un ofereix una roda de premsa. Es grups propis, per tant, compten amb una cara visible permanent.
En el pla econòmic, l'Estat atorga 12.000 euros fixos per grup parlamentari 1.200 per escó. En el grup mixt, aquestes ajudes es reparteixen entre tots els seus integrants. D'altra banda, els grups parlamentaris disposen de més assessors.
Història dels grups propis catalans al Congrés
Des del 1978 tres formacions catalanes les que han tingut grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Durant la primera legislatura, el PSC va aconseguir-lo amb 16 diputats, una fita que ja no ha assolit mai més. En aquella ocasió els socialistes van tenir fins a tres veus al Congrés espanyol –el PSOE, el PSC i els bascos i navarresos-. Posteriorment, es va reformar el reglament per evitar que un mateix partit pugui tenir diversos grups propis, una qüestió que precisament ha deixat ara En Comú Podem ser grup propi.
Per la seva banda, els convergents sempre han tingut veu pròpia a la cambra espanyola; primer com a minoria catalana i després com a CiU. Finalment, ERC va aconseguir l'any 2004 la obtenció del grup propi gràcies als vuit diputats que va obtenir després del cas Carod. El lideratge de l'exlíder republicà en aquells comicis va impulsar el partit durant aquelles eleccions. En els següents comicis, la formació va patir un fort daltabaix, tot i que va aconseguir mantenir el grup parlamentari gràcies a la coalició amb IU-ICV.
