Els mitjans públics han estat, en els seus més de quaranta anys d'existència, un dels grans consensos de país. La ciutadania els té com a referents informatius i juguen un paper fonamental en l'impuls de la llengua catalana. Però també han estat objecte de batussa política en els anys més convulsos del país. L'exemple més clar va ser durant el procés, quan l'espanyolisme acusava TV3 i Catalunya Ràdio de ser un altaveu de l'independentisme. La cosa tampoc ha canviat tant, vuit anys després de l'1-O, perquè encara que hi intervenen amb la presència que els correspon la seva representació parlamentària, Vox i el PP -i ara també amb Aliança Catalana- continuen denunciant una suposada censura. En els darrers dies, especialment arran dels canvis de marca i els nous programes, TV3 s'ha convertit en un camp de batalla polític.
Més enllà de les proclames de l'extrema dreta d'arrel independentista o espanyolista, la gestió de TV3 ha tornat a primera línia del debat de la mà de Junts. La formació de Carles Puigdemont ha alçat la veu en l'inici del curs polític pel que consideren la "desnacionalització" de la televisió pública. "S'han passat totes les línies vermelles", deia Albert Batet aquest dimarts en el primer ple del Parlament. A la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) del passat divendres, la intervenció d'Agustí Colomines ja va ser prou contundent contra l'actual presidència, recollint en part algunes de les queixes dels comitès professionals sobre el "conflicte de les marques", i també ha posat el crit al cel aquest dimecres en una interpel·lació parlamentària al Govern.
El partit té al punt de mira la figura de Rosa Romà, presidenta de la CCMA proposada d'ERC. Agustí Colomines, diputat de Junts encarregat de la carpeta de la CCMA, assegura en declaracions a Nació que la Corpo està liderant l'estratègia de "normalització" que promulga el PSC i consideren que Romà "treu pit de coses que no ha fet" i "viu del passat". "Li funcionen programes que ja existien quan va entrar i fracassen continguts nous", afirma Colomines, en referència al Polònia, Com si fos ahir o Joc de cartes. I ho contraposa al "fracàs" de nous formats com La Travessa o Bestial -dirigents del partit van compartir missatges contra el programa de Bibiana Ballbè a les xarxes- i lamenten els fitxatges de creadors de contingut que només utilitzen el castellà a les seves xarxes, com és el cas Dulceida, també criticada les darreres setmanes.
Davant la "situació d'alarma social" que Junts considera que s'ha creat, els seus dos consellers a la CCMA -els exdiputats Àngels Ponsa i Pep Riera- han demanat una reunió extraordinària del consell de govern. En tot cas, però, des del partit es limiten a dir que faran "mesures de pressió" perquè es rectifiquin alguns dels canvis recents a la televisió pública. Cal recordar que la Corpo compta amb sis consellers, tres dels quals són del PSC, dos d'ERC i dos de Junts. Així doncs, la formació de Puigdemont expressa poca confiança en teixir aliances: "Som minoria perquè ERC està supeditat al PSC i se suma a les seves mesures de desnacionalització". Junts pactar amb socialistes i republicans aquest repartiment l'any 2022.
PSC i ERC transmeten confiança en la CCMA
La desconfiança que transmet Junts en canvis a la CCMA es contraposa amb el missatge de confiança que envien tant el PSC com ERC en la Corpo. Els socialistes prefereixen no entrar al debat i es limiten a mostrar el "màxim respecte" per les decisions de la direcció. El president Salvador Illa ja havia reivindicat al Parlament que els mitjans públics tenen un "paper fonamental" en temps de desinformació i que no li correspon rectificar cap decisió: "Demano respecte pels òrgans de govern de la Corporació", va dir Illa. El dirigent socialista només té una exigència per a TV3 i Catalunya Ràdio: "Que facin informació veraç i contrastada".
Més contundent ha estat aquest dimecres Albert Dalmau, qui ha dit estar "preocupat i desconcertat" pel to de Junts: "De debò aquest és el tema que volen triar per fer d'oposició?", ha preguntat retòricament el conseller de la Presidència, que ha recordat que, fins ara, només PP i Vox havien preguntat pels mitjans públics. "Vostès han perdut el control dels mitjans", ha sentenciat Dalmau, que ha incidit en el fet que la Generalitat no té intenció d'intervenir en la gestió de TV3 i Catalunya Ràdio. Tot plegat, enmig d'acusacions de "censura", segons de comitè d'empresa de la televisió pública, per l'ajornament de l'emissió d'un documental.
Més enllà de respondre les crítiques de Junts, Dalmau ha elogiat la creació de la plataforma de continguts 3Cat, impulsada per Romà, però també ha criticat els errors als nous models d'informatius -el mapa gris d'El Temps ha estat un dels temes de la setmana a les xarxes socials i tampoc ha agradat al conseller- i ha defensat les marques originals de la televisió i la ràdio públiques. De fet, una de les crítiques freqüents és que amb la marca 3Cat desapareixen les històriques TV3 i Catalunya Ràdio, cosa que des de la direcció de la Corpo insisteixen a negar. Aquest dimecres, desenes de treballadors de TV3 han fet una aturada simbòlica contra els canvis de la marca.
Per la seva banda, des d'ERC mostren incomprensió per "l'agressivitat" de Junts cap als mitjans públics i recorden que els actuals òrgans de govern han estat pactats entre els tres partits. "Potser aquest és el problema que tenen", apunta Joan Ignasi Elena, diputat d'ERC encarregat de la carpeta dels mitjans públics. En declaracions a aquest diari, Elena considera que el canvi de to només correspon a una "estratègia de partit" i que algunes de les crítiques no es corresponen amb la realitat. "Les audiències són molt bones i continuen a l'alça, estem arribant a nous públics i cada cop més gent veu continguts en català", defensa, recordant que TV3 i Catalunya Ràdio són "eix vertebrador" de la societat i de la llengua. Per altra banda, el dirigent republicà contraposa els atacs de Junts a la gestió de TV3 amb el fet que ha pactat un canal en català de Televisió Espanyola "que serà dirigit des de Madrid".
Rosa Romà es defensa de les crítiques de Junts
Si hi ha un nom al centre de la polèmica, aquest és el de Rosa Romà. La protagonista de les crítiques de Junts també ha parlat aquest dimecres. En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Romà ha esquivat referir-se expressament a les declaracions de la formació independentista: "No entro en política. El que tenim és una marca o una suma de marques més fortes, amb més consum, estem produint més contingut en llengua catalana que fa tres anys, estem arribant a més públics, els estem mobilitzant i aquesta és l'aposta que volem continuar fent". Romà ha reivindicat el paper del 3Cat per mantenir la llengua catalana davant qui l'acusa de minoritzar-la.
Preguntada per les crítiques d'espanyolització dels mitjans públics, Romà també ho ha negat: "No crec que Helena Melero, Ricard Ustrell o Laura Escanes espanyolitzin els mitjans públics, sinó que estem fent continguts en llengua catalana de qualitat que estan connectant amb els públics". La presidenta del 3Cat ha insistit que la plantilla de cares visibles dels mitjans públics i els seus programes "no són un exemple d'espanyolització".
Des del Consell sí que s'han pronunciat sobre les crítiques de Junts. Concretament, han recordat que tant l'estratègia de la Corpo, com "tots" els continguts i els contractes signats han rebut el vot favorable dels dos consellers proposats per Junts a l'òrgan de govern. Les mateixes fonts defensen els avenços fets en els últims anys i retreuen a Junts que "no va ser capaç ni d'actualitzar el 3alacarta i va tancar el Super 3 i el 3XL". Per altra banda, defensen la contractació de creadors de contingut en castellà perquè "aquesta estratègia permet apropar la llengua catalana" a públics que consumien espais en llengua castellana.
