La façana de Sant Joan de Vilatorrada, amb l'estelada. Foto: QS/NDTé 10.780 habitants, es troba a tocar de Manresa i és el segon municipi del Bages en habitants. El seu nom és Sant Joan de Vilatorrada i després del tancament efectiu de la multinacional Pirelli, la seva economia es basa en els serveis, els escorxadors i la presó de Lledoners. Despectivament era conegut, i per alguns encara és, com el "poble dels quillos" . Durant molts anys fou un fort bastió del PSC, fins al punt, que un destacadíssim dirigent d'ICV el va batejar com un poble del "Baix Llobregat a la -malnomenada- Catalunya Central".
De fet, el poble va créixer gràcies a una forta immigració que va provenir de Peralejos de las Truchas, Guadalajara, i El Rubio, Sevilla, pobles amb qui manté una ferma voluntat d'agermanament. Però el procés sobiranista també està marcant els tòpics, la idiosincràcia i la fama de Sant Joan de Vilatorrada i el seu nucli Sant Martí de Torroella. Un canvi que s'ha notat tan a nivell social com polític.
Per una banda, el debat independentista es respira als bars i als bancs de la plaça de l'església on les habituals colles de jubilats comenten l'actualitat del dia. Per altra banda, la primera campanada del govern de coalició i en minoria, de CiU i ERC, que va decidir hissar a les primeres de canvi, una estelada a la façana de l'Ajuntament. L'alcalde, el convergent Gil Ariso, és del sectors més sobiranistes de CDC. Fins i tot, l'evolució del procés català va comportar que el regidor de PxC, Pep Palau, hi votés a favor. De fet, pocs mesos després Palau es va donar de baixa de la formació de Josep Anglada al·legant que ell estava, a diferència de PxC, a favor de la consulta sobiranista.
La darrera campanada, però, ha estat la decisió del ple de l'Ajuntament d'aquesta setmana d'integrar-se a l'Associació de Municipis per la Independència. Una decisió que ha anat més enllà del govern en minoria de CiU i ERC, ja que tres dels quatre regidors socialistes van fer el pas a favor, amb l'abstenció còmplice de l'ex-regidor de PxC, i dels tres regidors ecosocialistes. Un votació que ha comportat que el mateix Pere Navarro hagi estirat les orelles als seus homes al consistori recordant que el projecte socialista és federal.
Independentisme en castellà
L'activitat política és només un reflex d'una activitat social que viu amb naturalitat el procés de canvi. No és estrany veure a la plaça Catalunya nens vestits del Madrid i amb la samarreta de la selecció jugant a futbol mentre es criden amb la correcció pròpia d'un català de la Catalunya Carlina. Així mateix, molts identifiquen causes més enllà de l'emotivitat per empatitzar amb el procés català. " Las cosas han cambiao mucho, mis paisanos viven muy bien y yo pago por cada receta ", comenta a Nació Digital , en Pedro un jubilat que passa els matins als bancs del carrer Major i que mira la propaganda de l'ANC local amb força simpatia. De fet, la independència de Catalunya és una qüestió de debat constant i, sobretot, de la voluntat de votar. " ¿Por qué no nos dejan votar? ¿Qué miedo tienen? ", afegeix en Juan en una abraonada discussió de migdia.
De fet, al poble es respira un independentisme en castellà i de nova fornada. L'activisme independentista del poble s'ha fet notar amb un degoteig constant d'estelades als balcons amb poques rèpliques de banderes espanyoles, i actes que apleguen força públic. "Poc a poc s'hi va afegint gent, molts han perdut la por, i la gent està animada", assegura en Jordi, un dels activistes del poble. "Qui ho anava a dir a Sant Joan que l'estelada estaria a l'Ajuntament!", apunta en Pere sense amagar certa sorpresa i sense tirar encara coets. Com ironitza un botiguer sorneguer del poble..."Ens hem llevat i, de cop, Peralejos de las Truchas s'ha adherit a l'AMI, vés quines coses!".
