Pere Aragonès: «Crec que és exigible el suport de Junts a la investidura»

Esgota les últimes hores de la campanya tot assegurant que n'ha gaudit. Té la impressió que li ha anat bé, malgrat que les enquestes no es mouen del triple empat que s'haurà de desfer aquest diumenge. El candidat d'ERC, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), està convençut que guanyarà i en aquesta entrevista reclama a Junts que no entorpeixi la seva investidura. Nega cap possibilitat d'acordar amb el PSC. Ni per governar ni per acceptar un suport extern a la seva investidura. Aragonès transmet que ho té tot preparat, pressupostos inclosos, perquè un cop passat el 14-F s'haurà de treballar per a la reconstrucció i, també, reivindica, per l'autodeterminació i l'amnistia de la mà d'un Govern ampli i amb la taula de diàleg com a instrument principal. Seran unes eleccions marcades pel nivell de participació en plena pandèmia, però l'aspirant republicà avisa que ningú podrà posar-ne en dubte la legitimitat. Tampoc en cas que l'independentisme superi el 50% dels vots en un context d'alta abstenció. 

            
- Durant el debat de TV3, va fer vostè a mà la multiplicació en directe sobre la inversió que Illa va defensar fer en Sanitat...

- Sí, la vaig fer a mà. Encara tinc els números a la carpeta. La vaig fer tres vegades, perquè només faltaria que m’hagués equivocat. Ja no em quadrava quan ho va dir i ho volia comprovar.

- Ha dit que vol negociar en paral·lel la investidura i els pressupostos. Això vol dir que ja els té al cap?

- Claríssimament. S’ha de fer una clara aposta pel Departament de Salut, fonamental. També consolidar l’augment de despesa al Departament d’Educació, avançar encara més en l'educació 0-3. I avançar en l’àmbit de la protecció social. Aquest any començaran a arribar els fons europeus. La segona part de l’any començarà probablement la reactivació econòmica, però en la primera caldrà donar moltes ajudes als sectors afectats i per això necessitem tots els instruments i uns pressupostos com més aviat millor. Ho plantejo conjuntament perquè en els darrers anys hem vist com anava, per una banda, la investidura, i per l’altra pressupostos, i ha posat en risc l’estabilitat de la legislatura. Jo ho vull fer diferent.

"Plantejo conjuntament la investidura i els pressupostos perquè en els darrers anys hem vist com s'ha posat en risc l'estabilitat de la legislatura"

- Junts té lligat a Josep Maria Argimon de conseller de Salut? 

- Això ho han de preguntar a la senyora Borràs, quines converses hi ha tingut. Jo el que puc dir és que tenim un equip al Departament de Salut que ho ha donat tot amb professionals d’un alt nivell. El doctor Argimon, des del minut u de legislatura, forma part de l'equip de direcció del Departament de Salut, com a director gerent de l’ICS i, des del juliol passat, com a secretari de Salut Pública. Ell ha deixat ben clar que si Salvador Illa li proposa continuar com a secretari o Borràs com a conseller, és un reconeixement a la feina feta per tot el departament, al capdavant del qual hi ha Alba Vergés.

- Però com ho va encaixar? El va sorprendre l'anunci?

- Que la candidata d’una altra candidatura intenti lluir algú que està treballant en l’equip d’un departament d’ERC, és en el fons un elogi a la feina feta per aquest departament. El doctor Argimon és un excel·lent professional i sempre ha posat per davant el seu compromís professional i sanitari per damunt de consideracions polítiques. Sempre li he fet costat en els debats interns del Govern sobre les mesures.
 
- Un dels objectius compartits pels partits independentistes és la necessitat de superar el 50% dels vots, però les eleccions estaran molt marcades per l'abstenció. Com interpretarà si se supera aquesta barrera però la participació baixa 20 o 25 punts?

- Les eleccions són legítimes en qualsevol cas perquè totes les forces polítiques, també les contràries a la independència, han acceptat concórrer a les eleccions amb les condicions que hi havia. Nosaltres volíem que es fessin més endavant. Per tant, si se supera el 50% dels vots per part de l’independentisme, al que no tindrà dret cap candidatura unionista és a dir que no és legítim aquest 50% més 1 perquè hi ha hagut més abstenció. En cap cas. Nosaltres defensem la legitimitat dels resultats sigui quina sigui la participació.

"Al que no tindrà dret cap candidatura unionista és a dir que no és legítim superar el 50% de vot independentista perquè hi ha hagut més abstenció"

- Quan diu que aquesta ha de ser la legislatura de la resolució del conflicte polític, vol dir que en els pròxims quatre anys s’ha de celebrar el referèndum?

- Aquesta legislatura hem d’afrontar una negociació en la qual l’Estat hi participarà només si es veu forçar a fer-ho i en la qual sobre la taula hi hem de posar l’exercici del dret a l’autodeterminació i una llei d’amnistia. Aquí podem anar acompanyats de moltíssima gent, crec que això no pot esperar. Hem estat massa temps en què aquesta possibilitat ha quedat interrompuda per la pandèmia, cada vegada el govern de l’Estat trobava una excusa i des del Govern de la Generalitat no hi havia una posició compartida. A partir del diumenge crec que s’han d’utilitzar tots els instruments per defensar l’autodeterminació i l’amnistia. 

- Però que n’espera?

- Amb un Govern ampli, convocaré el Pacte Nacional pel Referèndum del 2017, tornaré a posar al costat del Govern de la Generalitat una àmplia majoria de la societat catalana i exigiré al govern de l’Estat la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Estem disposats a discutir la forma, si ha de ser a l’inici de la legislatura o més endavant. Però crec que tothom sap que només es podrà passar pàgina amb un referèndum d’autodeterminació, no oblidant el que ha passat aquests anys.

- I si a Madrid li diuen, com és presumible, que no?

- Doncs nosaltres no deixarem d’insistir. El govern de l’estat espanyol ha dit que no a la independència des que estic compromès amb aquesta causa, des que tenia 15 anys, i no per això he deixat de defensar-la. I cada vegada acompanyat de més gent.
 
- Es repetirà un format com el del 2014, quan Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera van anar a reclamar el referèndum al Congrés?

- Tenim una possibilitat, que és el diàleg entre dos governs. El govern espanyol que defensi l’opció que consideri oportuna, però el Govern de la Generalitat defensarà l’autodeterminació. Primer hem de parlar de política i de posicionaments polítics, expressar clarament quina és la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya. I, a partir d’aquí, els instruments de com això es pugui vehicular o tramitar legislativament, ja els trobarem.

És qüestió de ser forts en els continguts perquè no s’agafin a cap excusa de les formes. Per això vull una majoria àmplia, per això ens dirigim al conjunt de la ciutadania de Catalunya i vull anar acompanyat de la força de la societat civil d’aquest país amb el Pacte Nacional pel Referèndum. Perquè l’exigència de l’autodeterminació i l’amnistia no ha de ser només l’exigència del Govern de Pere Aragonès o d’ERC amb les forces sobiranistes, ha de ser una proposta i exigència de país.

"La qüestió del tripartit és un invent electoral de la propaganda de Convergència, ho ha estat sempre"

- Diu que no pactarà amb el PSC ni per activa ni per passiva. Té dificultats ERC per desactivar la sospita del tripartit?

- La qüestió del tripartit és un invent electoral de la propaganda de Convergència, ho ha estat sempre. I com la matèria, no es destrueix, sinó que es transforma aquesta maquinària propagandística. Ara, de nou, surt un tripartit que tothom sap que no és possible, que no és viable. Perquè aquell PSC amb el qual vam poder pactar fa 15 anys, els que van fer possible aquell acord, són la gent socialista que avui està a ERC. Si volguéssim governar amb el PSC haguéssim fet un govern conjunt a Barcelona. Vam dir que no el faríem i no el vam fer. Per això Ada Colau va anar a buscar els vots de Manuel Valls malgrat que unes setmanes abans, a NacióDigital, havia assegurat que no ho faria.

Si nosaltres haguéssim volgut governar amb el PSC, hauríem entrat al govern de la Diputació de Barcelona, però teníem molt clar que, entre una presidència independentista o una presidència espanyolista, sempre triem independentista. A la Diputació de Barcelona i arreu.

- Han signat un manifest comprometent-se a no governar amb el PSC i l'unionisme i els comuns han denunciat un "cordó sanitari". Aquest frontisme contradiu l'estratègia d'ERC dels darrers anys?

- El que hem fet és posar per escrit el que portem dient fa mesos i  també en campanya des del primer dia. I Esquerra Republicana té paraula. El projecte del PSC i el d’ERC són incompatibles. Amb l’actual PSC del 155 no s'hi pacta, se'l derrota i se'l substitueix. I aquest diumenge, ERC el tornarà a guanyar.

- Si no arriba a l’acord de Govern que desitja i la seva candidatura a la presidència depèn dels vots del PSC, la retirarà?

- Això depèn de Junts per Catalunya. Hi ha una manera molt fàcil de no haver de comptar mai amb els vots del PSC, que és comptar amb els vots de Junts per Catalunya. Quan ha estat a l’inrevés, sempre hi ha pogut comptar. Quan ha estat per investir un president independentista de Junts per Catalunya, ERC hi ha estat. Ara crec que és exigible i lògic que puguem dir que nosaltres també volem comptar amb ells. Hi ha una manera que el PSC sigui irrellevant, que és tenir aquesta majoria darrere on JxCat té un paper important perquè traurà un nombre de diputats important.  
 
- Abans aniria a segones eleccions que abstenir-se a un Govern liderat per Illa?

- A les portes d’unes eleccions en plena pandèmia, parlar d’una repetició electoral i especular sobre això, respecto a qui ho faci, però jo no ho faré per respecte als meus electors.

"Una presidència d'ERC posa molt nerviosos als que sempre l'han volgut evitar"

- Per què creu que el 14-F va d’Illa o Aragonès i no de Borràs o Aragonès? És difícil que el senyor Illa, encara que guanyi les eleccions, aconsegueixi prou suports per ser president i, en canvi, totes les enquestes donen una majoria independentista.

- Perquè tan important com el resultat és la capacitat per arribar a acords. Allò que en alguns llibres ho anomenen el capital relacional, és a dir, amb qui ets capaç d’aliar-te. I aquest país només es construeix a partir de les grans aliances. ERC, en l’àmbit independentista i sobiranista, està enmig del tauler. És capaç d’arribar a acords amb JxCat, amb el PDECat, amb els comuns i amb la CUP. Mentre entre ells hi ha vetos creuats, al centre sempre hi ha ERC. Per tant, aquest govern ampli només serà possible amb ERC. I si aquest Govern ampli no fos possible pels resultats electorals, l’alternativa és molt clara, és Salvador Illa. No és només el candidat del PSC, ho és també del PP, de Cs, de Vox, de la Fiscalia, del TSJC, de la monarquia i de la Moncloa.

- Per què creu que Junts deixa en l’aire si l’investirà o no en cas que vostè sigui el candidat independentista més votat?

- Que per primera vegada després de quaranta anys d’alternança socialista i convergent pugui haver-hi una presidència d’ERC, és probable que posi nerviós a més d’un perquè canviarien moltes coses. Aquest és un país on la presidència de la Generalitat té un rol molt important de lideratge de les institucions. I és normal que els que sempre l’han tingut vulguin evitar-ho. Però això ho decidirà la gent, i estic convençut que en un moment de crisi com l’actual, que tots sabem que ens en sortirem amb el reforç d’allò que comparteix, del que és comú, dels serveis públics, aquest lideratge ha de ser des de l’esquerra, que cal unificar el procés d’independència amb el progrés social. 

"L’equidistància dels comuns és com l’efecte Illa, caduca en el temps"

- En el seu Govern ampli de partits que defensen l’autodeterminació i l’amnistia hi situen els comuns, però els comuns demanen amb menys intensitat el referèndum i en cap moment han votat a favor de l’amnistia.

- L’equidistància dels comuns és com l’efecte Illa, caduca en el temps. Arriba el temps de definir-se i ells han defensat el dret a decidir, defensen la llibertat dels presos. Ho fa Podem en l'àmbit de l’Estat pràcticament en solitari. Per tant, davant d’aquest repte històric i aquesta hora greu, no m’imagino que ells participessin en una operació conjunta del PSC, de Cs, del PP i de Vox de l’estil que estan dissenyant a la Moncloa i abandonessin aquests postulats que els han portat a tenir una posició molt pròpia i diferenciada en l'àmbit de l’estat espanyol.
 
- Durant el debat va acusar Junts d’haver-se quedat "més sols que la una". Per què? Què vol dir?

- Perquè hem viscut una campanya, que fa molts mesos que dura, en els quals moltes vegades algú ha pensat que el seu adversari des de l’independentisme és ERC. Junts no és el meu adversari. Ni la CUP. Tampoc ho són els comuns. El meu adversari és l’estat espanyol, les forces conservadores que articulen aquest 155 electoral que representa Salvador Illa. Per això sempre parlem de sumar i de via àmplia. Només ens en sortirem si aconseguim una àmplia majoria a favor de la independència de Catalunya. Davant tenim un Estat que està disposat a utilitzar-ho tot. I ells tenen moltes eines: Fiscalia, poder econòmic, influència dels grans mitjans de comunicació, les clavegueres de l’Estat... Nosaltres només tenim una eina, la més poderosa i bonica, que és el vot de la ciutadania.

- Però està dient que Junts ha renunciat a sumar més gent a l’independentisme?

- Bé, ells han tingut una estratègia d’unitat i han vist com el seu espai avui presenta més candidatures que mai. Jo vull expressar el meu respecte cap a l’espai polític postconvergent. El que no accepto és que se’ns tiri la unitat pel cap i alhora se’ns consideri adversaris. Si no resultarà que, entre tants purs, serem una extrema minoria. Jo vull un país d’àmplies majories, divers, plural i que defensi els drets i les llibertats.

- Acceptar seure a la taula de diàleg amb la Moncloa serà una condició imprescindible per fer pactes de Govern?

- S’han d’acceptar i estar disposat a transitar per totes les eines que tenim al nostre abast per defensar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia. I aquesta eina no implica l’exclusió de cap altra. 

"El que és important són les vies possibles, les vies definitives. Deixar d’avançar en cercle estaria molt bé"

- Tampoc les que Junqueras i Rovira han titllat de "temeràries"?

- El que és important són les vies possibles, les vies definitives. Aquests dies amb l’equip de campanya cito sovint una cançó de Brams que es diu Guanyarem. Un tros de la cançó diu que "deixar d’avançar en cercle estaria molt bé". Doncs jo crec que això és el que toca fer. Vam trobar-nos amb unes limitacions l’octubre del 2017 i ara les hem de superar. Les hem de reconèixer, no per resignar-nos, sinó per superar-les. Per això ens marquem: més del 50% dels vots, clau per a la legitimitat interna i externa; Govern que uneixi independència social, independència nacional i estat del benestar; i suport internacional i enfortiment de la societat civil. Això és el que necessitem. L'octubre del 2017 no estàvem tan forts com ens pensàvem que estàvem. 
  
- Quan diu que al seu Govern no hi cabran les sospites de corrupció ni la xenofòbia i tenint present que només busca pactar amb partits sobiranistes, és un missatge per a Junts?

- Parlo a escala general. És a dir, la Catalunya pura és l’enemiga de la Catalunya lliure, va dir Puigcercós fa uns anys. Qui vulgui donar carnets d’identitat, d’ideologia, no pot fer una contribució positiva en aquest país d’àmplies majories que espero presidir.

- Ho diu per Joan Canadell, número tres de Junts?

- Jo ho dic en genèric, estic convençut que a l’hora de formar Govern totes les forces polítiques ens posarem d’acord en les persones més adequades per assumir responsabilitats.

"Qui vulgui donar carnets d’identitat, d’ideologia, no pot fer una contribució positiva en aquest país d’àmplies majories que espero presidir"

- I Laura Borràs serà una d’aquestes persones malgrat la causa judicial que arrossega?

- Jo no faré de jutge, és un procediment judicial que està en procés. A diferència d’altres causes, no tenim la informació directa. Hem de deixar que es pugui defensar, que al·legui el que consideri, que la investigació pugui avançar i, quan es tinguin més informacions, prendre decisions conjuntament.

- Quan Salvador Illa va deixar caure en el debat que el govern espanyol aprovaria ajuts, vostè va exclamar de forma espontània: "Al·leluia!"

- És que fins ara havien dit que no podien. De fet, s’ha publicat que Nadia Calviño autoritzarà a les comunitats autònomes a donar ajudes. Vaja, potser hem donat 2.800 milions d’euros en ajudes i préstecs i resulta que ens havien de donar permís. Però quin permís ens han de donar per ajudar la nostra gent? Han de deixar d’enredar el personal. Entenc les dificultats, els ERTO són un mecanisme insuficient que ha anat tard, però bé, és un mecanisme, ho reconec. Però pagant tard. Hi ha molta gent que està penjada, però admeto que han existit. I els crèdits ICO. Però ajudes directes als sectors?

El que crec que és una absoluta irresponsabilitat és que en plena segona i tercera onada, que Salvador Illa digui que les mesures restrictives les decideixen els consellers de Salut de cada territori, però no posi els recursos per compensar les limitacions d’activitat que comporten. Si haguéssim tingut aquest suport de recursos de l’Estat, probablement hauríem pogut compensar molt més alguns sectors i potser fins i tot ser una mica més restrictius i aplicar mesures més contundents.
 
- Si ara pogués tornar enrere, veient la pressió hospitalària d’aquestes darreres setmanes, hagués permès tantes excepcions per Nadal?

- Quan es va anunciar el pla de Nadal se’ns va parlar d’uns auguris de creixement exponencial que no s’ha donat. Hi ha hagut un creixement continuat i hem hagut de prendre mesures contundents, però no tant com a la segona onada perquè no hem tancat l'hostaleria i la restauració, tot i que hem fet una limitació horària molt estricta. A cada onada hem aconseguit frenar abans, tenir menys contagis i ser molt més quirúrgics en les mesures. Això és gràcies a l’esforç col·lectiu dels sanitaris i de l’aprenentatge de com funciona el virus que tot just fa un any que coneixem.

- Oferirà seguir als actuals consellers d’ERC si mantenen les conselleries?

- Els noms del meu Govern hauran d’esperar a després del 14 de febrer perquè haurem de veure els resultats i ens haurem de posar d’acord amb les formacions que formaran part del Govern per triar-los.

- Si la conselleria de Treball i Afers Socials està en mans d’ERC, repetirà Chakir El Homrani?

- Els noms de les persones al capdavant de les conselleries, a partir del 14 de febrer. No entraré a fer un repartiment de càrrecs abans dels resultats electorals. Proposarem els nostres noms i els defensarem, però si hi ha un acord és molt millor sempre perquè el Govern haurà d’estar molt més compactat. Tots els responsables públics i polítics que han gestionat la pandèmia han afrontat moltes dificultats. Ningú pot sortir a dir que ho ha fet tot bé i seria injust dir que tot s’ha fet malament. 

- Per què, davant la falta d’acció de la Moncloa, des del Govern no s’ha buscat una solució per a la conciliació de les famílies amb fills en quarantena?

- Pots donar una subvenció, però no pots fer que sigui una incapacitat temporal. Això depèn de la normativa de l’estat espanyol. Nosaltres podíem fer una subvenció, però al final s’havia d’anar a treballar igualment, si no podia ser sancionat amb la pèrdua del lloc de treball. No podíem obligar les empreses a què aquell treballador no hi anés perquè la normativa no depèn de nosaltres, depèn del govern de l’Estat.
 
- En molts sectors de la societat catalana hi ha preocupació pel descens de l’ús social del català. Com hi hauria de posar remei el seu govern?

- És molt important tenir en compte els nous formats de consum per pantalles. Tant de la gent jove com d’altres generacions. I aquí el català hi ha de ser present. Si fa quaranta anys vam fer la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que va permetre situar en un nou mitjà de consum cultural la llengua catalana, ara ho hem de fer en totes aquestes plataformes de contingut. Ara ja no és tenir només un canal, sinó tenir continguts competitius que estiguin presents arreu. Per això creiem que és molt important de cara als fons europeus tenir el hub de l’audiovisual, que més enllà de la recerca i la innovació tecnològica, ha de situar productes audiovisuals en llengua catalana potents i la visió catalana del món. Darrere de Merlí, per exemple, hi ha la visió de la societat catalana. Hem d’apostar per continguts com aquests.

- Està sobredimensionada la CCMA?

- El que ha de fer és adaptar-se a les noves necessitats, sobretot amb aquesta modernització. No contribuiré gens ni mica al discurs que des de la dreta espanyolista s’ha anat fent, i també Salvador Illa ho ha fet, vinculant els mitjans públics a instruments de propaganda. No ho faré mai. 

"S'ha d'arreglar i apostar per la mediació. La resposta penal que es dona és pitjor que el que suposadament es vol arreglar"

- Un dels elements de tensió a l’independentisme són les acusacions dels Mossos contra manifestants. Els intents de mediació dels darrers consellers han fracassat. Com ho pensa resoldre?

- És absolutament necessari que es resolgui, sent conscients que hi ha una obligació legal per part de les administracions de defensar els seus funcionaris si són víctimes d’un possible delicte que s’hagi produït en l’exercici de les seves funcions. Però una cosa és això, una cosa és protegir un treballador públic que se suposa que ha patit una lesió, i l’altra és ser més durs que la Fiscalia. És evident que s’ha d’arreglar i s’ha d’apostar per la mediació. La resposta penal que es dona és pitjor que el que suposadament es vol arreglar.
 
- El seu programa promet apartar les empreses de l’Íbex dels serveis públics. Com ho farà? No és el camí que s’ha seguit en els darrers anys.

- Ho vam intentar modificant la normativa de contractació, però ens vam trobar amb què els que critiquen que hi hagi filials de l’Íbex o de grans empreses financeres portant serveis a les persones van decidir que no ens ajudarien. Proposem tres instruments legislatius. Per una banda, una llei de l’economia social que potenciï el paper de les cooperatives, que és una col·laboració público-social. En segon lloc, una llei de concertació. Hi ha alguns serveis públics que es basen o bé en contractacions o subvencions, que haurien d’estar concertats amb entitats d’iniciativa social. Estic pensant, per exemple, en l’atenció a persones amb discapacitats o suport als centres especials de treball. I, en tercer lloc, una llei del tercer sector que doni suport a aquestes entitats que al llarg de la nostra història han construït estat del benestar quan l’estat espanyol no en construïa.

"El Govern serà paritari. No només els consellers i conselleres, també les secretaries generals i les direccions generals"

- Ha anunciat que el seu Govern tindrà una conselleria d’Igualtat i Feminismes. Garantirà també que el Govern sigui paritari?

- Sí. Evidentment. Però no només els consellers i conselleres, les secretaries generals i les direccions generals, han de ser paritàries. Evidentment. De fet, en aquesta legislatura, per la part d’ERC, les nostres responsabilitats han estat paritàries en els tres nivells.