Pere Martí és l'autor de 'el dia que Catalunya va dir prou' Foto: Laura Montaner

El periodista Pere Martí acaba de publicar el llibre "El dia que Catalunya va dir prou" (Columna) sobre la història de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el seu paper cabdal en el procés sobiranista que ha emprès el país.

-L'èxit de la manifestació va sorprendre a tothom?

-A tothom, fins i tot als organitzadors. Ara bé, les coses no passen per casualitat. L'ANC portava dos anys treballant en aquesta manifestació i estava molt ben preparada i organitzada. Aquest és el primer motiu del seu èxit. El segon és que hi havia una conjuntura favorable perquè la societat catalana ja estava tipa. La feina de dos anys, però, va donar els seus fruits.

-Com a periodista, què és el que més li va cridar l'atenció de la manifestació de l'11S?

-El fet que Artur Mas no seguís la manifestació des de la Generalitat, sinó des del Palau de Pedralbes per raons de seguretat. Jo trobo molt bé que Mas no estigués a la manifestació, perquè no era el seu lloc, però em va sorprendre que estigués a Pedralbes. Ho van fer perquè hi havia el risc que la ultradreta sabotegés la manifestació i, si Mas s'havia de pronunciar, es va creure que seria millor fer-ho apartat del centre de la ciutat. Mas va seguir la manifestació amb Francesc Homs al costat.

-Després de la manifestació l'ANC va rebre crítiques -internes i externes- assegurant que la organització s'havia deixat "instrumentalitzar" per CiU. Va ser així?

-No, però és veritat que va haver alguna concentració de l'ANC que va ser malinterpretada, com la que es va fer quan Mas va tornar de Madrid amb la negativa de Rajoy al pacte fiscal. L'ANC no va anar a donar suport a Mas, com va entendre molta gent, sinó a pressionar-lo perquè anés cap a la consulta i fes cas al clam del carrer.

-En el llibre també parla de divergències internes a l'ANC.

-Totes les organitzacions humanes tenen tensions internes perquè hi ha maneres diferents de veure les coses. El més destacable de l'ANC, però, és que malgrat haver-hi diferencies quant a la manera de fer les coses han sabut prioritzar la unitat, fet que és una novetat històrica en l'independentisme. Aquí rau una part important del seu èxit.

-El camí cap a la sobirania ha fet aflorar conflictes interns dels partits polítics. Unió i Convergència, per exemple. Això te futur?

-Ara per ara seguiran junts perquè estan al govern, i el poder uneix molt. Ara, a llarg termini és probable que cada un vagi pel seu costat. Crec que d'aquí a 10 anys el panorama polític serà molt diferent a l'actual. Hi ha símptomes molt clars de ruptura i de canvis de rumb. ERC, per exemple, si Catalunya acaba sent un Estat haurà de fer un canvi cap a un partit d'esquerres i prou, perquè el seu principal objectiu ja s'haurà assolit.

-I el PSC?

-Ara estan aflorant les contradiccions internes que durant molt temps havien estat amagades. S'està reobrint el debat de les dues ànimes del PSC i, conforme avanci el procés sobiranista hauran de triar estar al bloc del "sí" o del "no", no hi haurà un punt entremig.

-Un altre vot que no es va entendre durant la declaració de sobirania va ser el de la CUP...

-Però la veritat és que van emetre un vot molt coherent, tenint en compte la seva manera de pensar i la seva composició interna. La CUP és molt més que un partit que vol la independència i consideren que havien d'emetre un "sí" crític. Hi ha part de l'independentisme que no ho entén, però qui conegui la CUP per dins ho entendrà perfectament.

-I amb aquest panorama polític, quin és el paper que ha d'adoptar ara l'ANC?

-Continua sent imprescindible. Ha de vetllar perquè el procés cap a la sobirania no descarrili. És veritat que les decisions s'han de prendre des del Parlament, però si durant aquest procés sorgeixen problemes interns a Catalunya o amb l'Estat espanyol l'Assemblea s'haurà de tornar a mobilitzar i sortir al carrer.

-L'ANC creu que Europa farà costat a Catalunya i l'acceptaria com a nou Estat d'Europa?

-Sí. Dins l'Assemblea però, hi ha una certa discrepància sobre si s'ha de ser un nou Estat de la Unió Europea o restar fora d'aquesta, això encara no ho han discutit.

-I vostè que en pensa?

-Que la Unió Europea no deixarà escapar set milions de contribuents nets. I menys en temps de crisi.

-Però Catalunya acabarà sent independent?

-Jo crec que sí, però això depèn única i exclusivament de nosaltres. Si els catalans ho decidim fermament, Catalunya serà independent.