Vint-i-dos vots. Això és el que li va impedir a Carme Chacón fer-se amb la secretaria general del PSOE l'any 2011. Per ben poc no va ser candidata a La Moncloa, i va optar per un període sabàtic en una universitat de Miami. Si hagués guanyat, Chacón s'hauria convertit en la catalana que arribava més amunt de l'estructura socialista d'àmbit estatal. Però tal com li va passar a Joaquín Almunia amb Rodríguez Zapatero, un grapadet de vots van decantar la balança.

Carme Chacón és, juntament amb l'exvicepresident del govern espanyol, Narcís Serra, i amb l'exministre Josep Borrell, la membre del PSC que més bé s'ha mogut per Madrid, amb permís de l'expresident José Montilla, que va ser molt hàbil durant el període en què va ocupar el Ministeri d'Indústria. Chacón s'ha valgut de dues coses per submergir-se en els poders espanyols: la trajectòria ascendent dins del PSC i el PSOE, i el matrimoni amb l'exsecretari de Comunicació, Miguel Barroso. 

Barroso forma part del cercle estret de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Per entendre la seva dimensió i influència, és bo remuntar-nos al 2005, quan sent secretari de Comunicació es va aprovar el decret estatal que permetia el naixement de Cuatro i de La Sexta. Barroso va dissenyar el que havia de ser la implosió del mapa comunicatiu espanyol, esbiaixat cap a la dreta tant en el nombre de diaris escrits com en la influència televisiva d'Antena 3. Público també va néixer amb aquest objectiu. Però, com tantes altres coses, l'esclat de la bombolla immobiliària va esqueixar el full de ruta. 

De regidora d'Esplugues a vicepresidenta del Congrés

Malgrat les polèmiques que va viure durant la seva etapa al Ministeri de Defensa, com ara els episodis de pirateria a Somàlia o la retirada de tropes de Kosovo, s'ha de dir que Carme Chacón és una figura política sòlida i feta a base de treball personal. Nascuda el 1971 a Esplugues de Llobregat, va passar de ser regidora al seu municipi a ocupar el segon lloc del PSOE-PSC per Barcelona a les eleccions del 2004, darrera de José Montilla. 

El salt a Madrid li va obrir les portes del que seria una trajectòria fulgurant dins del PSOE. Una bona relació inicial amb el llavors portaveu al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba, i la via directa amb José Luis Rodríguez Zapatero, li van permetre ser vicepresidenta del Congrés fins al 2007, quan va substituir Maria Antonia Trujillo al Ministeri d'Habitatge. Eren anys de vaques grasses, i es van donar ajudes a joves per al lloguer. La cara negativa, que ara se li està girant en contra, són les mesures aprovades en aquella època per accelerar els desnonaments, un drama de la societat actual. 

El pols amb la vella guàrdia

La carrera de Chacón semblava no tenir sostre, ja que durant el segon govern de José Luis Rodríguez Zapatero va assumir la cartera de Defensa. Era el contrapunt que li faltava a una catalana per agafar tota la dimensió d'una futura candidata a La Moncloa. El fet d'accedir-hi quan estava embarassada la va convertir en la primera dona que ocupava aquest ministeri i també en la primera que assumia una cartera en estat de gestació. L'operació de màrqueting polític era evident, i el guió per tal que substituís Rodríguez Zapatero si aquest decidia no tornar-se a presentar estava escrit. Però el 4 de febrer del 2012, a Sevilla, tot es va torçar per una vintena de vots. 

L'error de Chacón va ser no calibrar bé la força de la vella guàrdia socialista. Pérez Rubalcaba, amb qui havia tingut bona sintonia, era el seu rival. I la socialista catalana, després de fer una gira per tot Espanya, va creure que amb el suport dels nous dirigents andalusos, com Susana Díaz, en tindria prou per fer-se amb el poder. Però Rubalcaba és un gat vell, coneixedor de tots els passadissos del castell del PSOE. Va ser secretari d'Estat d'Educació amb Felipe González, i el seu pas per Interior encara li va donar més tecles per tocar. En política, l'experiència és més que un grau.

Chacón i el PSC, dos futurs paral·lels

Ara, Carme Chacón s'enfronta a un repte difícil. La seva trajectòria, i la del PSC, tornen a discórrer en paral·lel. Amb un partit en hores baixes, necessita un bon resultat per mantenir una posició de força dins del PSOE i no trencar una carrera política que ha hagut de fer giragonses durant els darrers anys. La pot ajudar la seva tenacitat. No en va, és professora de Dret Constitucional, i ha demostrat tenir taules polítiques com per mantenir duels d'altura en una maquinària tan complicada com la socialista. 

També hi juga a favor la seva figura. Dels set caps de llista que aspiren a obtenir representació al Congrés a Catalunya, Chacón és l'única dona. Té una imatge, encara, amb espurnes de joventut, i el seu guaret als Estats Units li ha donat una frescor que en els debats electorals s'està notant. I, com a jugadora de bàsquet apartada de les pistes per una lesió, sap que els minuts s'han d'aprofitar fins que sona la campana. En política, encara li queden uns quants triples per tirar. Qui sap si decisius.