La política i les xarxes socials fa gairebé dues dècades que viatgen juntes en una espècie de relació tensa, a estones primordial i, encara que no ho sembli, en moments a contracor per arribar a un nou públic. Hi ha molts exemples al llarg dels últims 15 anys, a pràcticament totes les plataformes.
Especialment en campanya. A continuació recreo, en tres seqüències, tres converses reals (bé del mateix candidat / assessor, o bé de diferents al llarg del temps, però en situacions que s'han donat, i on els candidats / assessors que llegeixin aquest article ho podran corroborar) entre un líder polític i el seu assessor de xarxes socials, en tres moments concrets:@adacolau Menudo día! 😅 Después de asistir a un acto, presidir un pleno, hacer una reunión, una entrevista y oficiar dos bodas… no me esperaba acabar el día en Twitch con @Ibai @Gerard Romero @Porcinos FC @Kings League ♬ original sound - Ada Colau
*Les publicacions que apareixen NO fan referència a les converses. Són exemples de format i de xarxes socials
2008:
– "Hi ha una nova xarxa social que està tenint força creixement entre la nostra audiència potencial... es diu Twitter, i consisteix en missatges breus on podem publicar la teva activitat diària, d'una forma més ràpida, informal i fomentar la interacció, de forma més àgil que no pas Facebook. Crec què hi hauries de ser", va proposar l'assessor.[intext1]
– "Twitter? Ah sí, n'he sentit a parlar, però... i què vols, què expliqui en cada moment què estic fent, quan estic menjant, quan vaig al lavabo o quan vaig a dormir? No ho veig", respongué el polític.
Des del #Spotify Camp Nou assisteixo a la final four de la @KingsLeague. Un èxit total amb un públic molt jove. I un projecte que des de Barcelona s’expandeix per tot el món!
— Xavier Trias (@xaviertrias) March 26, 2023
Enhorabona a @3gerardpique i tot l’equip per oferir-nos aquest espectacle de primer nivell, i esperem… pic.twitter.com/buAeTZru7E
2012:
– Últimament, s'està posant de moda Instagram, una nova xarxa social on la gent publica fotografies més o menys artístiques, professionals o diferents, i que permeten donar un missatge diferent sobre un mateix tema, que ens podria servir per apropar-nos a nous públics i aprofitar el material fotogràfic que tenim. Ens hauríem de plantejar obrir un compte.[intext2]
– Instagram? Deixa'm veure... però no voldràs què ens passem tot el dia pensant en fer la foto artística, informal o diferent només per a penjar-la aquí, no? És una pèrdua de temps innecessària. Ja en tenim prou amb Twitter i Facebook.
2023:
–Ara que ens hem acostumat a treballar els continguts en vídeo, i més en vertical, hauríem d'aprofitar per crear un compte a TikTok, una xarxa social amb un creixement d'usuaris (número) i d'intensitat (ús diari) enorme, i on encara hi ha relativament poca publicitat i, per tant, és bastant fàcil créixer sense fer gaires esforços ni inversió publicitària. Crec que de cara a la campanya, seria molt important obrir-nos un compte a TikTok.–Ah sí? TikTok? I què vols, què pengi vídeos ballant? No ho penso fer, o fent el ridícul com n'han fet altres? Encara menys.
@jaumecollboni 🤔 Coneixies aquests mites i veritats, (molts d'ells sobre els canvis que aprovarem abans del final del mandat en l'ordenança de circulació de vianants i #vehicles) de la ciutat de #Barcelona? 🙠#AlcaldeCollboni #PSC #Collboni ♬ original sound - Alexandra Karadimas
Quina és la paradoxa?
Vist amb ulls del 2023, les preocupacions del líder polític (per no dir la diagnosi) que feia sobre Twitter o Instagram, semblen extemporànies. No tant perquè no hi hagués polítics llavors que expliquessin que feien a cada moment, com ara el llavors joveníssim i avui president del govern espanyol Pedro Sánchez.Si no perquè obrir-se un canal en una determinada xarxa social no ha de suposar necessàriament trencar amb els hàbits, formes, continguts o estils de fer i de comunicar d'un líder polític fins al punt de desnaturalitzar-lo. Ja que, quan això passa, el mínim que es perd és la credibilitat.
