Els comuns han endegat la renovació del full de ruta per rellançar-se després d'un cicle electoral a la baixa —on han reduït el pes al Parlament i han perdut l'Ajuntament de Barcelona— i el pas al costat d'Ada Colau. El Consell Nacional de Catalunya en Comú ha aprovat la ponència política, que hauran d'avalar les bases de cara a l'Assemblea Nacional, prevista pel 16 i 17 de novembre. L'objectiu? Que les eleccions municipals del 2027 siguin un nou trampolí per recuperar el momentum dels anys de la seva irrupció.
De fet, la ponència constata que l’últim cicle electoral “no ha estat positiu” per a Catalunya en Comú, en un clima diferent del de fa 10 anys i en un moment de “menor mobilització política”. Tot i això, remarquen que han estat “determinants” en la nova etapa que s’ha obert a Catalunya, que veuen en una “etapa de transició” un cop “s’ha tancat la dècada del procés”. Els comuns consideren que s’obre un nou escenari polític, en què la societat catalana “s’està retrobant en un nou catalanisme”.
Pels comuns, aquesta actualització ha d'anar acompanyada per un nou pacte amb l’Estat que assoleixi un autogovern fort basat en el finançament singular i el reconeixement del caràcter plurinacional i plurilingüe de l’Estat. Tancat el procés, advoquen per prioritzar la transformació ecològica i social; el feminisme; continuar avançant en l’ampliació de drets laborals, com ara arribar a l’objectiu de les 32 hores setmanals, o situar l’habitatge com la “gran prioritat”, amb mesures com regular els lloguers de temporada o impulsar un gran parc públic d’habitatge.
La ponència també admet que Catalunya en Comú ha de tenir una imatge “més reconeixible i diferenciada en el complex panorama polític català”. És una de les diferències respecte ara fa tres anys, en què el rumb del partit havia d'anar lligat a la nova plataforma Sumar, per fer Yolanda Díaz presidenta de l'Estat. La marca no ha aconseguit arrelar més enllà de Madrid i el nou full de ruta post-Colau es desmarca per fer forta la identitat en clau Catalunya.
Segons el partit Catalunya té dos camins possibles: o una majoria orientada “cap a les elits i els poders econòmics”, o una altra que és “la construcció d’una majoria popular”. La ponència advoca per liderar aquesta alternativa. En termes electorals aposta per interpel·lar a “un espai social més ampli que s’identifica políticament amb els valors de l’esquerra i el catalanisme”. Hi veuen un “camp més permeable” entre les diferents opcions polítiques un cop superats els blocs del procés. Els comuns creuen que “s’està produint una recomposició dels espais electorals” que els dona “possibilitats de creixement” i que les “múltiples fronteres de vot” que tenen els permet adreçar-se “a diferents tipus d’electoral” que es poden identificar amb el seu projecte.
“La fi del procés no és la fi del conflicte social”
La ponència remarca que “la fi del procés no és la fi del conflicte nacional”, recorda que Catalunya és l’única comunitat que no té un Estat aprovat per la ciutadania i assegura que tenen “el referèndum com a horitzó”: “La resolució del conflicte implica refrenar un acord, que cal construir entre les forces polítiques catalanes i després pactar amb l’Estat com a culminació del procés de diàleg”.
Una de les carpetes calentes dels comuns és el relleu en els lideratges. A l'espera de si Jéssica Albiach i Candela López continuen com a coordinadores, la ponència marca el repte d’augmentar la participació dins i fora de la formació i tenir un major arrelament a tot el territori.