Hi ha una diferència substancial entre la pròxima manifestació de l'Onze de Setembre i les grans convocatòries que l'han precedit, 10-J inclòs. I és que el catalanisme sempre ha sortit al carrer amb la intenció de reivindicar uns objectius -generals o generalitzables- enfront del poder de l'estat. Va passar amb la manifestació del 18 de febrer de 2006, en la qual el catalanisme s'autoafirmava ("Som una nació i tenim dret a decidir"), en la de Rodalies ("Som una nació i diem prou") i, encara més, el 10-J de fa dos anys ("Som una nació, nosaltres decidim"). Totes aquestes manifestacions sempre han acabat amb un manifest adreçat a Madrid.
Res a veure amb el pròxim Onze de Setembre. El catalanisme social ha adquirit prou maduresa estratègica com per exigir als propis partits que prenguin la iniciativa. Els manifestants de la Diada, siguin pocs o molts, reclamaran al Parlament de Catalunya i al Govern que assumeixin la responsabilitat històrica que els pertoca i que justifiquin el lideratge que se'ls suposa.
Es tracta, senzillament, de fer efectiu el dret a decidir que ja van afirmar les tres manifestacions anteriors. L'objectiu, clar i transparent, és transformar la legitimitat en legalitat. Madrid ja no hi pinta res.
ARA A PORTADA
Publicat el 31 de juliol de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Deu anys del pas al costat: així va alterar la història el canvi Mas-Puigdemont
-
Política
Puigdemont demana recuperar «la unitat i la generositat» deu anys després de ser investit
-
Política
Junqueras anticipa nous acords en IVA i IRPF abans de negociar pressupostos
-
Política
Illa explica el nou model de finançament a agents econòmics i socials en una reunió a Palau
-
Política
Radiografia del nou finançament: 1.800 euros més per català, ordinalitat i singularitats a la carta
-
Política
El Govern es reuneix amb els grups parlamentaris a Palau per explicar-los el nou finançament
