Hi ha una diferència substancial entre la pròxima manifestació de l'Onze de Setembre i les grans convocatòries que l'han precedit, 10-J inclòs. I és que el catalanisme sempre ha sortit al carrer amb la intenció de reivindicar uns objectius -generals o generalitzables- enfront del poder de l'estat. Va passar amb la manifestació del 18 de febrer de 2006, en la qual el catalanisme s'autoafirmava ("Som una nació i tenim dret a decidir"), en la de Rodalies ("Som una nació i diem prou") i, encara més, el 10-J de fa dos anys ("Som una nació, nosaltres decidim"). Totes aquestes manifestacions sempre han acabat amb un manifest adreçat a Madrid.
Res a veure amb el pròxim Onze de Setembre. El catalanisme social ha adquirit prou maduresa estratègica com per exigir als propis partits que prenguin la iniciativa. Els manifestants de la Diada, siguin pocs o molts, reclamaran al Parlament de Catalunya i al Govern que assumeixin la responsabilitat històrica que els pertoca i que justifiquin el lideratge que se'ls suposa.
Es tracta, senzillament, de fer efectiu el dret a decidir que ja van afirmar les tres manifestacions anteriors. L'objectiu, clar i transparent, és transformar la legitimitat en legalitat. Madrid ja no hi pinta res.
ARA A PORTADA
Publicat el 31 de juliol de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política Junts aconsegueix el suport del PP i de Vox per reclamar una baixada general d'impostos
-
Política Sánchez diu que la sentència del TC sobre l'amnistia és una «molt bona notícia per a Espanya» i apuntala la convivència
-
Política L'OTAN en el «reality show» de Trump
-
Política Miratges atlantistes
-
Política El consell d'administració aprova els documents per constituir l'empresa mixta de Rodalies
-
Política Sánchez neda a contracorrent a l'OTAN (i xoca amb Trump) per salvar la pell a casa