Un jutjat ha obert la primera investigació contra dos exdirectors de la Guàrdia Civil -Félix Vicente Azón i María Gámez- per l'espionatge a independentistes amb el sistema Pegasus. El jutjat d'instrucció 2 de Barcelona ha admès a tràmit una querella presentat per cinc afectats i considera que hi podria haver delictes de descobriment i revelació de secrets, i accés il·legal a sistemes informàtics. La querella es dirigeix també contra l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, imputada en diverses causes per l'espionatge a desenes d'independentistes, i també contra directius de l'empresa israeliana NSO, propietària del programari Pegasus.

L'escrit es va registrar el 30 d'abril de 2025 i acusa els investigats de presumptes delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i d'accés il·legal a sistemes informàtics. L'admissió a tràmit es va notificar el 16 de setembre. Ara s'obre la fase d'instrucció, en què la magistrada decidirà quines de les diligències sol·licitades per l'acusació s'han de practicar. El jutge ha donat cinc dies a la Fiscalia perquè informi al respecte.

Aquesta acció legal, coordinada per l’associació de víctimes Sentinel Alliance, destaca per ser la primera que demana explícitament a la justícia que investigui l'ús de Candiru, un programari espia d'alt impacte del qual el govern espanyol no n’ha admès l'adquisició o l’ús fins ara. També serà el primer cop que la justícia investigui a la Guàrdia Civil per l'ús d'aquests programes espia. De fet, va ser la descoberta d'una infecció activa en un dels querellants que va permetre a Microsoft llançar una actualització de seguretat crítica que va protegir més de 1.300 milions de dispositius a tot el món.

L'escrit documenta també que un dels querellants va ser objecte d'espionatge mentre es trobava en territori suís. Aquest fet afegeix una dimensió internacional al cas, ja que l'acció constituiria una vulneració de la sobirania i la legislació de la Confederació Helvètica.

Diligències sol·licitades

Els querellants són Joan Arús San Segundo (president i portaveu de Sentinel), Jordi Baylina Mele, Pau Escrich Garcia, Joan Matalama i Alzina (exsenador de Junts), i Xavier Vives Riba. Tots ells han sol·licitat un seguit d’actuacions per identificar l’abast de l’espionatge i els seus responsables. Les principals diligències demanades inclouen sol·licitar al Consell de Ministres que desclassifiqui tota la documentació sobre l’ús de Pegasus i Candiru contra els querellants, incloent-hi les autoritzacions judicials o administratives, el cost de les operacions i els expedients generats. També que se citi a declarar com a investigats l’exdirectora del CNI Paz Esteban i els exdirectors de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón Vilas i María Gámez Gámez, així com els directius d'NSO Group (Shalev Hulio i Omri Lavie) i Saito Tech Ltd (Isaac Zack).

Així mateix, han exigit que s’emetin ordres europees d’investigació a Luxemburg i comissions rogatòries a Israel per obtenir documentació i testimonis de les seus de les empreses de programari espia i les seves filials.

En aquesta mateixa línia, han demanat que es requereixi als Mossos d'Esquadra que elaborin informes pericials sobre els dispositius dels querellants per acreditar les infeccions. També se sol·licita la declaració dels experts de The Citizen Lab i Amnistia Internacional que van documentar inicialment el 'cas Catalangate'.

Per últim, han instat a sol·licitar al Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional que remeti les actuacions de les causes Tsunami Democràtic i Judes, en les quals els querellants van ser suposadament investigats.

Joan Arús, president de Sentinel Alliance i un dels querellants, ha manifestat que aquesta querella "no només busca una reparació individual, sinó que pretén exposar les eines amb què es degrada la democràcia des de dins". Ha valorat que l'admissió a tràmit obre un debat inajornable sobre com es fiscalitza l'Estat: "Necessitem garanties judicials prèvies que siguin efectives i una rendició de comptes posterior que sigui real, dues coses impossibles sota una Llei de Secrets Oficials de 1968 que és una relíquia antidemocràtica. No hi ha estat de dret sense una correcta fiscalització del poder públic", ha expressat.

Aquesta acció judicial a Barcelona es va iniciar després que l’Audiència Nacional desestimés investigar els fets per una qüestió de competència territorial.