Quan falta mitja hora perquè comenci el míting d'inici de campanya del PSC, la Fira de Sabadell ja és plena de gom a gom: la caiguda del cap de cartell, Pedro Sánchez, no ha tirat enrere els fans del partit. A la pantalla de l'escenari principal, la sempre fotogènica cara de Salvador Illa els dona la benvinguda mirant-los els ulls amb un dels somriures més tristos que recorda la política recent i exhibint un lema prou convergent: "Força per governar". El fons que embolcalla de manera matussera el bust d'Illa està difuminat, no s'endevina ben bé en quina mena d'interior es troba, com si el candidat fos en una videotrucada i volgués preservar la seva intimitat domèstica.
De sobte, per aquesta mateixa pantalla comencen a emetre's imatges en directe: són Salvador Illa, el ministre Jordi Hereu i l'alcaldessa Marta Farrés caminant pels budells de la Fira. Una càmera els marca el camí mentre es dirigeixen cap a l'auditori del recinte. Ja s'acosten! Sap greu perquè la imatge, ben produïda, que recorda molt a aquelles escenes de Sálvame pels passadissos de Mediaset, desperta un total de zero reaccions entre el públic. Salvador Illa no és Jorge Javier Vázquez.
Algunes banderes del PSC onegen amb poca força i una senyera de plàstic treu el cap enmig de la multitud. Una tebior ambiental que en pocs segons es transformarà en un furor carregat d'emocions: sorpresa majúscula, el PSC ha decidit iniciar el míting amb un vídeo-homenatge a Pedro Sánchez! Es nota que han hagut de fer-lo a correcuita, arran de la carta bomba. Són imatges estàtiques del líder, enganxades una rere l'altre, sense context, amb un nostàlgic piano de fons. Sembla que el president espanyol hagi mort i que, a la vegada, sigui el candidat a les eleccions catalanes. Una combinació angoixant que, tanmateix, fa parar boig el públic madur que omple l'auditori. La declaració d'amor al difunt candidat acaba amb un "Estem amb tu, president!" -en castellà- que fa augmentar encara més els decibels.
🌹 ¡Estamos contigo, presidente @sanchezcastejon! pic.twitter.com/nSA7x7xZ1V
— Socialistes PSC/❤ (@socialistes_cat) April 25, 2024
Després que Marta Farrés faci d'amfitriona de l'acte amb un bilingüisme postís i humiliant, comencen els crits. No, no venen del públic, sinó del faristol. I és que Jordi Hereu ja parla. Ja crida. L'exalcalde de Barcelona està molt content de ser avui aquí substituint el president Sánchez. Malgrat els entranyables brams, però, les primeres anècdotes no aconsegueixen connectar amb un públic a qui se sent enraonar de fons. Tampoc patiu massa per això, perquè Hereu ho té tot calculat i de seguida posa el focus on sap que l'ha de posar: Espanya. Catalunya desapareix del seu discurs i l'obra de govern de Pedro Sánchez (i la seva figura com a president) passen a dominar-ho tot. "Pedro, no ho aconseguiran! La democràcia espanyola és més forta!" -també en castellà-. Ara sí, Jordi. Hereu s'anima i el públic s'entusiasma. Un repunt anímic que dura fins que pronuncia unes últimes paraules plenes de misteri. "Ara Salvador Illa explicarà les moltes raons per iniciar una nova etapa". Salvador Illa? Qui és Salvador Illa? Bé, ja que hi som, escoltem-lo, deuen pensar els groupies de Sánchez aquí aplegats.
Illa comença fent una crida a la reflexió sobre l'estat agònic de la política espanyola. Ara es veu que toca. Quan es passen els independentistes per la trituradora no, però ara que Sánchez està tovet toca reflexionar sobre el complex món que ve. Toca posar-se transcendent, combatiu i victimista, un recurs que el PSOE sap fer servir de meravella davant una Catalunya exhausta i innocent.
El to d'Illa és eclesiàstic en el què i el com. Un sermó farcit d'anestèsia sobre els valors democràtics, el respecte i la política com a servei públic, només trencat per algun aplaudiment mandrós que de tant en tant suplica oxigen.
El futurible 133è president de la Generalitat de Catalunyafa bona part de la seva homilia en castellà. També quan crida els ciutadans de Catalunya a aixecar una resistència col·lectiva contra aquest tipus de política. "Sí, Pedro, de la teva resistència individual a la nostra resistència col·lectiva!". Llavors el públic es posa dempeus per donar suport a la vaga de fam indefinida del president espanyol, i els crits unànimes de "Pedro, Pedro" ressonen per tota la nau com una sola veu.
Les aigües tornen a calmar-se, tornen a morir definitivament, quan Illa recupera la seva cadència destructora. És un discurs irrepetible en el sentit més pur de la paraula. No és possible escoltar-lo una segona vegada sense prendre mal. Probablement estem assistint a un dels discursos més antipolítics que s'han pronunciat mai. No hi ha vies d'aire perquè la il·lusió o l'oratòria respirin, no hi ha escapatòria. Unes arenes movedisses que amenacen de xuclar el teu activisme polític cap al no-res.
Després d'uns minuts propers a l'eternitat, Illa posa el punt final a la seva monòtona agressió verbal i la gentada desapareix com si regalessin canapès a la sortida. Saben perfectament que no hi trobaran canapès, però sí que hi trobaran aire fresc i una vida recuperada i plena de colors, matisos i alegries.
S'apaguen els llums a la Fira de Sabadell. Si més no, aquest acte haurà servit de desllorigador. Ara s'entén perfectament el perquè de la carta de Sánchez, els motius de la seva reclusió a la Moncloa. Davant la perspectiva d'haver de compartir diversos mítings consecutius amb l'exministre de Sanitat, jo també m'hauria agafat unes quantes jornades de repós i cures a casa. Sánchez sempre va un pas per davant i aquest cop ho ha tornat a demostrar. Jugant una sola carta (en aquest cas, literal) s'ha proclamat candidat moral del 12M i s'ha estalviat el turment als escenaris. Una doble jugada mestra només a l'abast dels més grans.