04
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
05
de setembre
a les
11:32h
"Fermesa" i "convicció". Són dos dels conceptes que més s'han repetit aquest dilluns durant la reunió del comitè nacional del PDECat, el primer del curs polític. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aprofitat per assegurar que el compromís amb el referèndum és "total" i que s'anirà "fins al final", segons fonts consultades per NacióDigital. El xoc institucional es precipitarà a partir de dimecres, quan el Parlament tramiti i aprovi la llei que ha de permetre l'1-O, i Puigdemont ha volgut enviar un missatge de claredat interna sobre el fet que l'ofensiva de l'Estat -llei de seguretat nacional? Article 155 de la Constitució? Estat d'excepció?- no frenarà els preparatius.
El discurs l'ha refermat unes hores després, al costat d'Ahmed Galai, premi Nobel de la Pau del 2015. "Prohibir les urnes seria un cop d'estat", ha assenyalat el president. Ha estat una resposta directa a Mariano Rajoy, que només unes hores abans, davant la junta directiva del PP, havia assenyalat que l'1-O era una "estafa". Puigdemont i el seu entorn han analitzat durant els últims dies tots els escenaris d'intervenció de l'Estat i, a jutjar per l'escalada de declaracions de dirigents estatals dels últims dies, el Govern es prepara per una "resposta dura". Això vol dir que es contempla tant la possibilitat d'inhabilitacions selectives del Tribunal Constitucional (TC) com una "suspensió del ple del Parlament" en el moment en què s'admeti a tràmit la llei del referèndum.
El discurs oficial de Palau és que Rajoy ja no és a temps d'aturar la consulta vinculant i que l'estratègia judicial no funcionarà. Puigdemont ja ha deixat clar que no acatarà una suspensió per part del TC, tot i que ja ha rebut cinc advertiments per part d'aquest tribunal, i el Govern prepara una imatge potent d'unitat amb la signatura del decret de convocatòria per part de tots els consellers. L'executiu es reuneix avui a partir de les deu per analitzar el tram final del xoc institucional i només contempla la via del decret llei per aprovar el marc legal del referèndum com una "última opció".
El camí planificat és invocar l'article 81.3 del reglament del Parlament, que la mesa de la cambra es reuneixi immediatament per tramitar la llei de l'1-O i aprovar-la durant el dimecres. Una de les preocupacions que existeixen dins del PDECat és que l'oposició pugui presentar esmenes, ni que sigui en un període reduït de temps, per tal de garantir un cert nivell de debat. Ciutadans, PSC i PP tenen preparades totes les argúcies reglamentàries per impedir l'aprovació. Si s'arriba el moment de la votació, això sí, totes tres formacions tenen intenció de sortir de l'hemicicle.
La democràcia és "imparable"
Un cop convocat el referèndum, la idea és anar desgranant els preparatius de forma pública -on seran les 6.000 urnes ja adquirides, explicar el cens i també nomenar els membres de la Sindicatura Electoral- al mateix temps que se sortegen les traves de l'Estat. Tot plegat és una "il·legalitat", segons la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i no té intenció de permetre-ho. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat que l'Estat toleri l'1-O i que no el judicialitzi com va passar -a posteriori- amb el 9-N, que s'ha saldat amb quatre inhabilitacions. Ara ja s'obre a col·laborar en la celebració del referèndum si no implica conseqüències en treballadors públics.
La clau de volta, en cas que es puguin posar les urnes, és la participació. Artur Mas insisteix des de fa mesos que cal que sigui "netament superior" al 9-N, i al Govern estarien més que satisfets amb una xifra superior als tres milions de votants. Això és el que faria vinculant l'1-O, en definitiva, sempre segons la visió de l'executiu. Puigdemont ha volgut deixar clar -un cop més- que el referèndum es convocarà, que es farà amb "garanties internacionals" i que es complirà amb tots els estàndards. Galai, al seu costat, ha demanat que s'enceti una negociació el dia 2 d'octubre per aplicar el resultat. Un posicionament que subscriuen una cinquantena de personalitats tan heterogènies com Rigoberta Menchú, Desmond Tutu, Ferry Adams i Éric Cantona.
La democràcia, sosté Puigdemont, és "imparable". El problema és, segons el conseller de la Presidència, Jordi Turull, que l'Estat juga amb "dos comodins", que són la Fiscalia i el TC. El Constitucional es reuneix dimecres i dijous, coincidint amb el ple del Parlament, i pot estrenar les competències per suspendre càrrecs polítics. Un dels punts calents dels propers dies és quin paper juga el PSOE en tot plegat, tenint en compte que Pedro Sánchez ha proposat una comissió parlamentària sobre el cas català. L'oferta arriba quan només queden 27 dies per a la consulta vinculant.
Del Congrés als impostos
ERC ha deixat clar que no participarà en aquesta comissió, mentre que el PDECat hi serà "per defensar el referèndum i parlar clar", segons fonts de la direcció. Rajoy es va posar en contacte amb Sánchez per avaluar la proposta i es va obrir a materialitzar-la. És "primordial", sostenen els dos dirigents -així ho indiquen dirigents socialistes a l'ACN-, abordar la qüestió territorial a través d'una "modernització" de l'estat autonòmic. L'antiga Convergència va fer un plantejament similar fa uns mesos a través de Francesc Homs, ara inhabilitat, i la proposta va ser tombada. També pels socialistes.
Poc abans de la trucada entre Rajoy i Sánchez, el ministre Cristóbal Montoro va voler marcar territori després de la presentació que han fet Puigdemont i Junqueras aquest matí del desplegament de l'Agència Tributària. Els dos dirigents han assegurat que el país està "preparat" per assumir plenes competències en aquest àmbit, i Montoro ha volgut fer saber que qui pagui els impostos estatals a la Hisenda catalana poden veure's amenaçats pel codi penal. Una reacció que lliga poc amb la "proporcionalitat" i "tranquil·litat" que pregonava Rajoy només unes hores abans davant del PP.
Com els moments que precedeixen les tempestes, demà promet ser d'aquells dies en què l'Estat i l'independentisme es fan les últimes advertències abans que descarregui el temporal de dimecres. Puigdemont i el seu Govern estan decidits a assumir l'1-O amb totes les conseqüències, i Rajoy i els seus ministres estan disposats a tot per frenar la convocatòria i l'execució. Dimecres, en el fons, només serà la primera etapa d'un xoc institucional de conseqüències incertes i mesures excepcionals.
El discurs l'ha refermat unes hores després, al costat d'Ahmed Galai, premi Nobel de la Pau del 2015. "Prohibir les urnes seria un cop d'estat", ha assenyalat el president. Ha estat una resposta directa a Mariano Rajoy, que només unes hores abans, davant la junta directiva del PP, havia assenyalat que l'1-O era una "estafa". Puigdemont i el seu entorn han analitzat durant els últims dies tots els escenaris d'intervenció de l'Estat i, a jutjar per l'escalada de declaracions de dirigents estatals dels últims dies, el Govern es prepara per una "resposta dura". Això vol dir que es contempla tant la possibilitat d'inhabilitacions selectives del Tribunal Constitucional (TC) com una "suspensió del ple del Parlament" en el moment en què s'admeti a tràmit la llei del referèndum.
Puigdemont insisteix davant la cúpula del PDECat que anirà "fins al final" amb el referèndum mentre el sobiranisme no descarta que el TC suspengui el ple del Parlament per evitar tramitar la llei de l'1-O
El discurs oficial de Palau és que Rajoy ja no és a temps d'aturar la consulta vinculant i que l'estratègia judicial no funcionarà. Puigdemont ja ha deixat clar que no acatarà una suspensió per part del TC, tot i que ja ha rebut cinc advertiments per part d'aquest tribunal, i el Govern prepara una imatge potent d'unitat amb la signatura del decret de convocatòria per part de tots els consellers. L'executiu es reuneix avui a partir de les deu per analitzar el tram final del xoc institucional i només contempla la via del decret llei per aprovar el marc legal del referèndum com una "última opció".
El camí planificat és invocar l'article 81.3 del reglament del Parlament, que la mesa de la cambra es reuneixi immediatament per tramitar la llei de l'1-O i aprovar-la durant el dimecres. Una de les preocupacions que existeixen dins del PDECat és que l'oposició pugui presentar esmenes, ni que sigui en un període reduït de temps, per tal de garantir un cert nivell de debat. Ciutadans, PSC i PP tenen preparades totes les argúcies reglamentàries per impedir l'aprovació. Si s'arriba el moment de la votació, això sí, totes tres formacions tenen intenció de sortir de l'hemicicle.
La democràcia és "imparable"
Un cop convocat el referèndum, la idea és anar desgranant els preparatius de forma pública -on seran les 6.000 urnes ja adquirides, explicar el cens i també nomenar els membres de la Sindicatura Electoral- al mateix temps que se sortegen les traves de l'Estat. Tot plegat és una "il·legalitat", segons la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i no té intenció de permetre-ho. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat que l'Estat toleri l'1-O i que no el judicialitzi com va passar -a posteriori- amb el 9-N, que s'ha saldat amb quatre inhabilitacions. Ara ja s'obre a col·laborar en la celebració del referèndum si no implica conseqüències en treballadors públics.
La clau de volta, en cas que es puguin posar les urnes, és la participació. Artur Mas insisteix des de fa mesos que cal que sigui "netament superior" al 9-N, i al Govern estarien més que satisfets amb una xifra superior als tres milions de votants. Això és el que faria vinculant l'1-O, en definitiva, sempre segons la visió de l'executiu. Puigdemont ha volgut deixar clar -un cop més- que el referèndum es convocarà, que es farà amb "garanties internacionals" i que es complirà amb tots els estàndards. Galai, al seu costat, ha demanat que s'enceti una negociació el dia 2 d'octubre per aplicar el resultat. Un posicionament que subscriuen una cinquantena de personalitats tan heterogènies com Rigoberta Menchú, Desmond Tutu, Ferry Adams i Éric Cantona.
María Dolores de Cospedal, Mariano Rajoy, Fernando Martínez Maillo aquest dilluns Foto: Flickr PP
La democràcia, sosté Puigdemont, és "imparable". El problema és, segons el conseller de la Presidència, Jordi Turull, que l'Estat juga amb "dos comodins", que són la Fiscalia i el TC. El Constitucional es reuneix dimecres i dijous, coincidint amb el ple del Parlament, i pot estrenar les competències per suspendre càrrecs polítics. Un dels punts calents dels propers dies és quin paper juga el PSOE en tot plegat, tenint en compte que Pedro Sánchez ha proposat una comissió parlamentària sobre el cas català. L'oferta arriba quan només queden 27 dies per a la consulta vinculant.
Del Congrés als impostos
ERC ha deixat clar que no participarà en aquesta comissió, mentre que el PDECat hi serà "per defensar el referèndum i parlar clar", segons fonts de la direcció. Rajoy es va posar en contacte amb Sánchez per avaluar la proposta i es va obrir a materialitzar-la. És "primordial", sostenen els dos dirigents -així ho indiquen dirigents socialistes a l'ACN-, abordar la qüestió territorial a través d'una "modernització" de l'estat autonòmic. L'antiga Convergència va fer un plantejament similar fa uns mesos a través de Francesc Homs, ara inhabilitat, i la proposta va ser tombada. També pels socialistes.
Montoro amenaça amb el codi penal qui pagui els impostos catalans a la Hisenda catalana
Poc abans de la trucada entre Rajoy i Sánchez, el ministre Cristóbal Montoro va voler marcar territori després de la presentació que han fet Puigdemont i Junqueras aquest matí del desplegament de l'Agència Tributària. Els dos dirigents han assegurat que el país està "preparat" per assumir plenes competències en aquest àmbit, i Montoro ha volgut fer saber que qui pagui els impostos estatals a la Hisenda catalana poden veure's amenaçats pel codi penal. Una reacció que lliga poc amb la "proporcionalitat" i "tranquil·litat" que pregonava Rajoy només unes hores abans davant del PP.
Com els moments que precedeixen les tempestes, demà promet ser d'aquells dies en què l'Estat i l'independentisme es fan les últimes advertències abans que descarregui el temporal de dimecres. Puigdemont i el seu Govern estan decidits a assumir l'1-O amb totes les conseqüències, i Rajoy i els seus ministres estan disposats a tot per frenar la convocatòria i l'execució. Dimecres, en el fons, només serà la primera etapa d'un xoc institucional de conseqüències incertes i mesures excepcionals.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont han explicat el desplegament de l'Agència Tributària Foto: ACN