01
de juliol
de
2019, 21:20
Actualitzat:
22:09h
"No serà un dia fàcil". Són paraules que ha adreçat aquest dilluns Carles Puigdemont als centenars de catalans que s'han desplaçat a Estrasburg per manifestar-se davant les portes del Parlament Europeu. Uns vuitanta autobusos, dos vols xàrters i vehicles privats van sortir ahir d'arreu del país per dirigir-se cap a la ciutat francesa, on la principal incògnita -en clau independentista- és si l'expresident de la Generalitat i eurodiputat electe gràcies a més d'un milió de vots el 26-M podrà ser-hi per ocupar l'escó. De moment, la batalla judicial -i política- s'està jugant en clau comunitària, i no tot són bones notícies. El recurs presentat pels dos primers al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg ha estat admès a tràmit, però no s'han acceptat les mesures cautelars destinades a fer que prenguessin possessió de l'escó.
Una decisió que complica la possibilitat que Puigdemont es desplaci a Estrasburg, com tenia previst. La resolució provisional del TJUE, feta pública a mitja tarda, rebutja que els dos electes de Junts per Catalunya (JxCat) ocupin provisionalment el lloc obtingut el 26-M a l'Eurocambra. Per què s'han descartat les mesures cautelars? El tribunal interpreta que el parlament comunitari ha de prendre nota dels resultats "oficialment proclamats" pels estats membres, i que no es pot "qüestionar" la validesa "en si mateixa" de la declaració realitzada per les autoritats nacionals. El raonament del TJUE és que preval la llista d'eurodiputats enviada per la Junta Electoral Central (JEC) i no pas la proclamació de resultats que es va publicar el 14 de juny al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), on sí que apareixien els noms de Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras.
El cas del president d'ERC és diferent perquè està empresonat i el Suprem li va denegar el permís per sortir de Soto del Real per prometre el càrrec en una cerimònia al Congrés dels Diputats. El tribunal espanyol ha preguntat a la justícia europea si havia d'alliberar Junqueras per permetre-li anar a l'Eurocambra, i de moment la resposta queda pendent. Tots tres dirigents, que formaven part del Govern que va fer impulsar l'1-O, tenen posades totes les esperances en Europa. Estrasburg s'ha convertit en el camp de batalla judicial i polític amb l'Estat, i encara ho serà més després que arribi la sentència del Suprem. La ciutat francesa, que acull el Parlament Europeu i també el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) -on es recorrerà el veredicte de Manuel Marchena-, és l'última esperança de l'independentisme per revertir la judicialització del procés que va emprendre Mariano Rajoy la legislatura passada i que va derivar en presó i exilli.
"Era molt difícil que s'admetés a tràmit i encara més que es concedissin cautelars. Estem preparats per la vista que se celebrarà properament: la representació de milions de votants està en joc, i també el futur de la UE com a espai de democràcia exemplar", ha reflexionat Puigdemont després de conèixer la decisió. "Les cautelars eren la forma més ràpida de restaurar els eurodiputats electes en els seus drets i ara ens centrarem en el fons de la causa, que planteja qüestions de fons", ha afegit Gonzalo Boye, estratega jurídic internacional principal de l'expresident de la Generalitat i que aquest dimarts té previst ser a Estrasburg. Més dubtes hi ha sobre la presència del líder de JxCat, que tem la reactivació de l'euroordre des del moment en què posi el peu en territori francès. L'escassa representació de membres del Govern a Estrasburg convida a pensar que Puigdemont no s'hi desplaçarà.
El factor francès
França és, de fet, un dels països on Puigdemont no ha estat des que va iniciar el periple a l'exili. Medita si és comvenient anar a Estrasburg sense tenir tots els drets -inclosa la immunitat- com a eurodiputats garantits, i és conscient que Pablo Casado, líder del PP, ja li ha demanat a Pedro Sánchez que torni a emetre una ordre de detenció europea si l'expresident de la Generalitat viatja a França. "Això no és Bèlgica o Alemanya", sostenia Casado aquest diumenge. En aquests dos països, el mecanisme d'extradició que van posar en marxa l'Audiència Nacional, primer, i el Suprem, després, va fracassar. Sobretot després que el tribunal d'Schleswig-Holstein descartés entregar el líder de JxCat per rebel·lió. Si l'equip jurídic independentista insisteix en buscar pronunciaments d'abast europeu és perquè, fins ara, en aquest àmbit hi ha hagut victòries.
Tanmateix, però, la situació al Parlament Europeu és especialment complexa, encara més després de la desestimació de les mesures cautelars. Antonio Tajani, president de la cambra i proper al PP europeu, va deixar clar per carta a Puigdemont i a Comín que no els podia tractar com a futurs eurodiputats perquè la JEC no els havia inclòs en el llistat definitiu d'electes, i la comunicació del TJUE situa com a vàlida aquesta comunicació i no pas la proclamació oficial de resultats. La carta de Tajani va ser considerada un triomf per a Boye, que va convidar Tajani irònicament a sopar un dia d'aquesta setmana, i ara l'equip jurídic intentarà anar al fons de la qüestió. Ho farà, això sí, sabent que Puigdemont i Comín -tampoc Junqueras- podran seure als escons d'Estrasburg. Uns escons que van guanyar-se amb un resultat que, a Catalunya, va quedar-se més a prop que mai del 50% dels vots.
L'independentisme ja es fa notar a Estrasburg
Les carreteres franceses i els aeroports de París, Brussel·les, Basilea i Frankfurt han començat a registrar des de primera hora d'aquest dilluns el flux de manifestants que seran demà dilluns a les portes del Parlament Europeu per protestar contra el veto als tres dirigents independentistes. Un grup de manifestants ja va marxar diumenge al matí i va denunciar que a la Jonquera els van escorcollar i "posar contra la paret" en veure que portaven estelades. Qui no farà el camí cap a la ciutat francesa és el president de la Generalitat, Quim Torra, que la setmana passada havia confirmat la presència però avui se n'ha desdit per l'alt risc d'incendis a Catalunya. Les Terres de l'Ebre tot just es recuperen d'una de les pitjors catàstrofes forestals de l'última dècada.
Sí que hi haurà altres membres del Govern, com és el cas d'Alfred Bosch -Exteriors- i Mariàngela Vilallonga -Cultura-. No hi serà la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que és també membre del Consell per la República, la institució que precisament convoca la manifestació a les portes de l'Eurocambra. Des de els nou del matí hi desfilaran dirigents de JxCat i també d'ERC, que faran costat als electes que no poden exercir -per ara- el seu càrrec. Les previsions més optimistes dels impulsors de la marxa apunten que hi poden haver més de 5.000 persones, mobilitzades amb transport per carretera i dos xàrters de l'ANC, a banda del transport privat.
Es tracta de la segona mobilització europea de l'independentisme després de la de Brussel·les del 2017, just després de l'aplicació del 155 i en plena campanya del 21-D, que va ser un èxit de convocatòria. Aquesta primavera va ser el torn de Madrid, on la manifestació es va centrar en protestar contra el judici, i ara les estelades i els llaços grocs viatgen a Estrasburg, el cor de l'Europa institucional, per protestar contra el veto a tres dirigents escollits a les urnes. La catedral de la ciutat ja ha acollit concentracions espontànies que demà tindran el punt àlgid a les portes d'una Eurocambra on els grans partits, bunqueritzats, pugnaran per qui ocupa el poder durant els cinc propers anys.
Una decisió que complica la possibilitat que Puigdemont es desplaci a Estrasburg, com tenia previst. La resolució provisional del TJUE, feta pública a mitja tarda, rebutja que els dos electes de Junts per Catalunya (JxCat) ocupin provisionalment el lloc obtingut el 26-M a l'Eurocambra. Per què s'han descartat les mesures cautelars? El tribunal interpreta que el parlament comunitari ha de prendre nota dels resultats "oficialment proclamats" pels estats membres, i que no es pot "qüestionar" la validesa "en si mateixa" de la declaració realitzada per les autoritats nacionals. El raonament del TJUE és que preval la llista d'eurodiputats enviada per la Junta Electoral Central (JEC) i no pas la proclamació de resultats que es va publicar el 14 de juny al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), on sí que apareixien els noms de Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras.
El cas del president d'ERC és diferent perquè està empresonat i el Suprem li va denegar el permís per sortir de Soto del Real per prometre el càrrec en una cerimònia al Congrés dels Diputats. El tribunal espanyol ha preguntat a la justícia europea si havia d'alliberar Junqueras per permetre-li anar a l'Eurocambra, i de moment la resposta queda pendent. Tots tres dirigents, que formaven part del Govern que va fer impulsar l'1-O, tenen posades totes les esperances en Europa. Estrasburg s'ha convertit en el camp de batalla judicial i polític amb l'Estat, i encara ho serà més després que arribi la sentència del Suprem. La ciutat francesa, que acull el Parlament Europeu i també el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) -on es recorrerà el veredicte de Manuel Marchena-, és l'última esperança de l'independentisme per revertir la judicialització del procés que va emprendre Mariano Rajoy la legislatura passada i que va derivar en presó i exilli.
Puigdemont tem la reactivació de l'euroordre si trepitja territori francès, on encara no s'ha traslladat des que va arrencar l'exili
"Era molt difícil que s'admetés a tràmit i encara més que es concedissin cautelars. Estem preparats per la vista que se celebrarà properament: la representació de milions de votants està en joc, i també el futur de la UE com a espai de democràcia exemplar", ha reflexionat Puigdemont després de conèixer la decisió. "Les cautelars eren la forma més ràpida de restaurar els eurodiputats electes en els seus drets i ara ens centrarem en el fons de la causa, que planteja qüestions de fons", ha afegit Gonzalo Boye, estratega jurídic internacional principal de l'expresident de la Generalitat i que aquest dimarts té previst ser a Estrasburg. Més dubtes hi ha sobre la presència del líder de JxCat, que tem la reactivació de l'euroordre des del moment en què posi el peu en territori francès. L'escassa representació de membres del Govern a Estrasburg convida a pensar que Puigdemont no s'hi desplaçarà.
El factor francès
França és, de fet, un dels països on Puigdemont no ha estat des que va iniciar el periple a l'exili. Medita si és comvenient anar a Estrasburg sense tenir tots els drets -inclosa la immunitat- com a eurodiputats garantits, i és conscient que Pablo Casado, líder del PP, ja li ha demanat a Pedro Sánchez que torni a emetre una ordre de detenció europea si l'expresident de la Generalitat viatja a França. "Això no és Bèlgica o Alemanya", sostenia Casado aquest diumenge. En aquests dos països, el mecanisme d'extradició que van posar en marxa l'Audiència Nacional, primer, i el Suprem, després, va fracassar. Sobretot després que el tribunal d'Schleswig-Holstein descartés entregar el líder de JxCat per rebel·lió. Si l'equip jurídic independentista insisteix en buscar pronunciaments d'abast europeu és perquè, fins ara, en aquest àmbit hi ha hagut victòries.
Tajani, ben connectat amb el PP espanyol, ja va avisar que no podia tractar Puigdemont i Comín com a eurodiputats si no havien estat proclamats per la Junta Electoral
Tanmateix, però, la situació al Parlament Europeu és especialment complexa, encara més després de la desestimació de les mesures cautelars. Antonio Tajani, president de la cambra i proper al PP europeu, va deixar clar per carta a Puigdemont i a Comín que no els podia tractar com a futurs eurodiputats perquè la JEC no els havia inclòs en el llistat definitiu d'electes, i la comunicació del TJUE situa com a vàlida aquesta comunicació i no pas la proclamació oficial de resultats. La carta de Tajani va ser considerada un triomf per a Boye, que va convidar Tajani irònicament a sopar un dia d'aquesta setmana, i ara l'equip jurídic intentarà anar al fons de la qüestió. Ho farà, això sí, sabent que Puigdemont i Comín -tampoc Junqueras- podran seure als escons d'Estrasburg. Uns escons que van guanyar-se amb un resultat que, a Catalunya, va quedar-se més a prop que mai del 50% dels vots.
L'independentisme ja es fa notar a Estrasburg
Les carreteres franceses i els aeroports de París, Brussel·les, Basilea i Frankfurt han començat a registrar des de primera hora d'aquest dilluns el flux de manifestants que seran demà dilluns a les portes del Parlament Europeu per protestar contra el veto als tres dirigents independentistes. Un grup de manifestants ja va marxar diumenge al matí i va denunciar que a la Jonquera els van escorcollar i "posar contra la paret" en veure que portaven estelades. Qui no farà el camí cap a la ciutat francesa és el president de la Generalitat, Quim Torra, que la setmana passada havia confirmat la presència però avui se n'ha desdit per l'alt risc d'incendis a Catalunya. Les Terres de l'Ebre tot just es recuperen d'una de les pitjors catàstrofes forestals de l'última dècada.
Estrasburg ja acull mostres de mobilització de l'independentisme Foto: Toni Casassas
Sí que hi haurà altres membres del Govern, com és el cas d'Alfred Bosch -Exteriors- i Mariàngela Vilallonga -Cultura-. No hi serà la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que és també membre del Consell per la República, la institució que precisament convoca la manifestació a les portes de l'Eurocambra. Des de els nou del matí hi desfilaran dirigents de JxCat i també d'ERC, que faran costat als electes que no poden exercir -per ara- el seu càrrec. Les previsions més optimistes dels impulsors de la marxa apunten que hi poden haver més de 5.000 persones, mobilitzades amb transport per carretera i dos xàrters de l'ANC, a banda del transport privat.
Es tracta de la segona mobilització europea de l'independentisme després de la de Brussel·les del 2017, just després de l'aplicació del 155 i en plena campanya del 21-D, que va ser un èxit de convocatòria. Aquesta primavera va ser el torn de Madrid, on la manifestació es va centrar en protestar contra el judici, i ara les estelades i els llaços grocs viatgen a Estrasburg, el cor de l'Europa institucional, per protestar contra el veto a tres dirigents escollits a les urnes. La catedral de la ciutat ja ha acollit concentracions espontànies que demà tindran el punt àlgid a les portes d'una Eurocambra on els grans partits, bunqueritzats, pugnaran per qui ocupa el poder durant els cinc propers anys.