L'aterratge de Guy Verhofstadt, candidat a la presidència de la Comissió Europea per part dels liberals europeus, va ser un dels grans hits de la campanya de CiU a les eleccions a l'Eurocambra del 2014. Verhofstadt, aquell 14 de maig de fa cinc anys, va passar primer per la Fundació CatDem -aleshores encara en funcionament- per protagonitzar un acte al costat d'Artur Mas i Ramon Tremosa. "Cal respectar l'opinió dels ciutadans", assegurava el líder liberal en un moment en què la Generalitat ja havia posat data i pregunta -doble- a la consulta del 9-N. Mas i Tremosa el tractaven amb reverència, i el van portar amb guant de seda tota la jornada. Ara seria impensable.

Ho seria perquè Verhofstadt ha abraçat Ciutadans, el grup liberal ha acabat expulsant el PDECat pels casos de corrupció i JxCat no té cap interès en refer els ponts. De fet, Carles Puigdemont només té damunt la taula dues opcions: l'Aliança Lliure Europea, on hi ha ERC, o bé el Partit Demòcrata Europeu, on hi ha el PNB. Els vincles amb Verhofstadt han quedat absolutament trencats: "Han sigut clarament hostils a l'autodeterminació", reflexionava aquest dilluns Puigdemont. Els liberals s'han abraçat a Albert Rivera -un líder a qui li veien fusta per presidir Espanya, més influïts per les enquestes que no pas per les urnes, tenint en compte que mai s'ha acostat al centenar dels diputats al Congrés- i no els va fer res trencar dècades d'història amb l'antiga CDC.

Però aquell 14 de maig del 2014 tot era diferent. Verhofstadt va desplaçar-se fins a Vic -on es desplaça aquest dijous la caravana europea de JxCat-, es va fer una selfie al balcó de l'Ajuntament -on hi onejava l'estelada- amb l'aleshores alcalde Josep Maria Vila d'Abadal i Tremosa, ara pendent d'una probable inhabilitació de Jordi Sànchez per entrar al Congrés dels Diputats. En el míting que Verhofstadt va protagonitzar a Vic -verb contundent, cap nota al faristol, emfàtic i en anglès- s'hi van veure onejar les estelades i va vendre el projecte liberal com una tercera via europea. Una tercera via que, quan va arribar l'1-O, no va dubtar a tancar files amb l'ordenament constitucional espanyol.

Una intervenció europea?

Fa cinc anys, Verhofstadt ja assegurava que Europa no tenia la necessitat d'intervenir en el conflicte territorial. Per què? Perquè és un assumpte que "competeix" exclusivament a Catalunya i a Espanya. Una frase que després s'ha escoltat en boca de tots els portaveus oficials que s'han referit al procés català, i que demostra les dificultats de l'independentisme per remoure el funcionament de l'Europa dels estats en què, tot sovint, s'ha convertit la Unió Europea (UE). Si Puigdemont vol ser diputat a l'Eurocambra és, també, per portar l'excepcionalitat a les institucions comunitàries.

De fet, el propòsit de l'independentisme al nou Parlament Europeu no és buscar reconeixements per a la República catalana, sinó que "vigili" el diàleg que s'obri -si és que s'acaba obrint- entre el futur de Pedro Sánchez i el Palau de la Generalitat. La tesi de Puidgemont és que això només pot funcionar si són les institucions comunitàries les qui vetllin per les converses. Serà interessant veure què hi diu Verhofstadt, un dirigent que en quinze dies va passar de fer-se fotos amb estelades a oferir-se per acollir Ciutadans i UPyD -qui se'n recorda, de Rosa Díez?- al grup liberal europeu.