Hi ha molts dubtes sobre com seria l'hipotètic Estat català. L'independentisme i l'unionisme el plantegen com dos països totalment diferents: no se sap si serà un país eficient o una república bananera, si serà capaç d'assumir el deute públic o si naixerà sense deute, si formarà part de la Unió Europea o no... Ara bé, sí que hi ha un aspecte en què unionistes i independentistes es posen d'acord: el futurible Estat català tindrà set milions d'habitants. A partir d'aquesta dada indiscutida, comencen les desavinences. Un Estat petit és útil en un context de globalització? Un Estat gran pot ser operatiu i eficient?

En més d'una ocasió, ja sigui a Brussel·les, ja sigui durant l'última campanya electoral, Artur Mas ha defensat que un Estat català seria molt més eficient que l'Estat espanyol, perquè els estats petits "poden tenir polítiques molt més sensibles" envers els seus ciutadans. "Els països més competitius al món i amb nivells de benestar més grans són precisament països petits: Suïssa, Suècia, Dinamarca, Àustria...", ha dit Mas en alguna ocasió.

En canvi, el ministre espanyol d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, sosté obertament que l'Estat català quedaria a mans dels capritxos de les multinacionals. Així ho va explicar obertament durant la campanya electoral, i hi va tornar la setmana passada en un esmorzar-col·loqui a Barcelona: "Amb només un moviment de ratolí, les multinacionals poden empobrir o enriquir un territori en dècimes de segon."

Margallo: "Les multinacionals volen estats lil·liputencs"

"El somni de les multinacionals és un conjunt d'estats lil·liputencs", profetitza Margallo, amb l'argument que llavors aquestes empreses "tenen tant de poder que poden imposar els seus designis als governs d'aquests estats". I, com a exemple, va posar el cas de l'empresa de supermercats nord-americana Wall-Mart, "que té un volum de negoci més gran que onze dels estats que formen la UE".

"Els territoris petits tenen poc a dir-hi, davant les multinacionals", raona el ministre. "Els estats saben que són molt dèbils per resistir les pressions de les multinacionals", va afegir en un míting electoral a Mataró.

Mas, en canvi, té clar que "la majoria de vegades" els estats petits són més dinàmics davant dels reptes vigents, i "tenen major capacitat per donar resposta als nous reptes que es van plantejant".

Tot i que sempre s'havia dit que no, al final es veu que sí. Que la mida sí que importa. Ja sigui per lluir-la, ja sigui per dir que és juganera.