Des de les eleccions del 28-M, que van dibuixar un nou mapa del poder territorial a l'estat espanyol, amb el PP impulsat cap a la Moncloa, els estrategues d'Alberto Núñez Feijóo han dissenyat una campanya conservadora al màxim. L'objectiu és no cometre errors. Génova opta per tancar els pactes que al capdavall seran inevitables -com és el cas del País Valencià amb Vox- i deixar les portes obertes a diverses combinacions allí on la decisió és complexa i arriscada. És el cas de l'Ajuntament de Barcelona, on el PP es troba condicionat pel que ha dit en campanya contra el "govern Colau-Collboni".
Aquest dimecres, les declaracions de Feijóo obrint la porta a "parlar" amb Jaume Collboni si Ada Colau no forma part del proper govern municipal a Barcelona ha encès totes les llums vermelles de la política barcelonina quan falten només tres dies per al ple de constitució del consistori. Feijóo ha assegurat que els 4 regidors del seu partit, amb Daniel Sirera al davant, no donaran suport a "un govern independentista" amb Xavier Trias ni a "un govern populista", que és com anomenen a una aliança de Jaume Collboni amb Colau. Però tot seguit ha dit que està obert a converses amb Collboni "si Colau no forma part del govern".
Els comuns han sortit al pas del moviment aquest migdia, tot assegurant que no es prestaran a una "triangulació" de cap manera amb el PP. El seu portaveu en les negociacions, Jordi Martí, ha arribat a qualificar aquesta hipotètica suma de PSC, comuns i PP de "pacte impossible". Ha insistit en un acord a tres de les forces d'esquerres que inclogués ERC. Ahir, la mateixa Colau va proposar un tripartit progressista repartint-se l'alcaldia amb Maragall i Collboni. Però el cert és que el PP flirteja amb un possible vot al socialista. Encara que això desmenteixi tot el que han dit durant la campanya.
"Ni populisme ni sanchisme ni independentisme"
En el míting central del PP a Barcelona, al Turó Park, cor de la ciutat patrícia, el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, es va esforçar per demanar "el vot útil dels qui no volen populisme ni sanchisme ni independentisme". I dels tres enemics a abatre, amb qui va ser més dur va ser contra els socialistes i Sánchez. També va advertir els qui dubtaven entre Xavier Trias o el PP que es podrien trobar amb Colau al govern, assegurant que Trias va renunciar a l'alcaldia el 2015 quan podia haver intentat mantenir-la. Aquesta és una afirmació arriscada, ja que el 2015 Trias només podia continuar a l'alcaldia amb el vot de CiU, Ciutadans, PSC i PP, una suma inimaginable.[noticia]258365[/noticia]
Al llarg de la campanya, Daniel Sirera ha atacat amb més vehemència el "govern Colau-Collboni" que a Trias. De fet, en els seus discursos, quan esmentava la líder dels comuns, sempre hi afegia el nom de l'extinent d'alcalde per recordar que havien governat junts. En la darrera roda de premsa per parlar de les converses que tenien lloc, Sirera va obrir la porta a votar Collboni, però amb la condició "que Colau estigui fora de l'equació". En cas que el candidat socialista es mostrés disposat a no governar amb els comuns, "estaria dispsoat a parlar seriosament amb Collboni".
L'alcaldable dels populars ha mantingut les darreres setmanes contactes amb la "societat civil constitucionalista" i tothom li ha demanat que no permeti que els comuns siguin al govern municipal. Una opció aquesta que és impossible en cas d'elecció de Collboni, a no ser que els comuns estiguessin disposats a votar generosament el socialista i romandre ells fora del govern municipal.
[noticia]258355[/noticia]
L'hermetisme és total aquests dies al PP, el que indica que en el tram final de les negociacions entre els partits els contactes són intensos. Des de l'òptica de l'Espanya profunda, on l'independentisme és el més gros dels dimonis, una actitud que permeti -ni que fos amb un PP votant-se a ell mateix- que Trias sigui alcalde, genera inquietud. Fa uns dies, algú que encara té capacitat de generar opinió entre una part de l'electorat conservador com Aleix Vidal-Quadras, va fer unes declaracions escometent contra tot el que no sigui impedir que Trias sigui alcalde. L'exlíder del PP català defensava votar Collboni ni que fos de la mà dels comuns.
