
Al Mesón Los Herreros del carrer San Lorenzo de Burgos, a tocar de la majestuosa catedral, serveixen una sopa castellana potent. Els amos, uns tipus clenxinats i polits en l'abandonat art de la cambreria, l'han batejada com "cojonuda". Tenen raó, és tan calòrica com magnífica i té aquella solvència de la mala llet castellana.
Dinar a Los Herreros un dilluns que enceta una nova setmana de polèmica catalana té el seu morbo. Les opinions que es demanen a la parròquia del Mesón són fonedisses. Es percep la sensació que fan l'escàpol a dir el que pensen de veritat. Les respostes a la secessió catalana són silencis tan durs com els páramos de les afores de la ciutat.
Una de les frases més contundents sobre la causa catalana, la pronuncia un militar retirat mentre beu un glopet d'un tinto assassí. Amb un aire marcial, recte i pulcre, sentencia socràticament: "Habrá que cumplir la ley... digo yo ". Una opinió pronunciada amb aquell to eixut que només s'escolta a l'antiga capital castellana. Burgos és sòbria i les seves advertències, també.
Història ferma
Burgos no és una ciutat castellana qualsevol. Fou la capital de Castella la Vella i guaita d'un dels fills del regne del qual feia capital, Rodrígo Díaz de Vivar, "El Cid Campeador", insígnia llegendària de la famosa Reconquista. Per recordar-ho, el Cid presideix el centre neuràlgic de la ciutat amb un estàtua que faria infartar els nous dissenyadors de la polèmica memòria històrica. Burgos també va ser la capital de l'aixecament franquista i des d'on es va signar el famós parte militar que donava per acabada la Guerra Civil. Bé, de fet, només donava per acabada la primera part de la Guerra Civil.
La potència de Burgos ve de lluny. Com a senyal del seu poder, la ciutat acull el quarter general de las Fuerzas Pesadas, és a dir, el comandament superior de les unitats hereves de la famosa División Acorazada Brunete. Des de Burgos es dirigeixen els famosos tancs Leopard que la rondalla popular dibuixa com els monstres de ferro que entraran per la Diagonal si a Barcelona es prenen massa llibertats. Les brigades "Guzmán el Bueno", "Guadarrama", "Castillejos" o el regiment de cavalleria de reconeixement "Farnesio", dirigides des del quarter Diego Porcelos de la concorreguda Glorieta de Logroño de Burgos, han estat de missió al Líban, Kosovo o Afganistán, i no fent, precisament, els pastorets.
Aturar les ànsies independentistes
Amb aquest historial les paraules del militar, - un oficial llicenciat amb honors-, s'amaren d'un sentit diferent al llenguatge polític que es viu i s'utilitza a Catalunya. Amb un to similar s'expressa un home que sembla assenyat, és funcionari i vesteix amb una elegància antiga. "El govern i el PSOE s'han de posar d'acord per frenar el secessionisme, la llei i la Constitució hi són per això, és un desafiament intolerable", assegura l'Alejandro mentre ens guia per uns carrers de la ciutat medieval plens de bótes que fan de tauleta per prendre vins.
Una opinió que comparteix plenament la línia editorial del Diario de Burgos, que l'endemà de les eleccions d'Euskadi clama per un front liderat per Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba per frenar "les ànsies independentistes", mentre atorguen un semàfor verd a les paraules del ministre José Ignacio Wert perquè gràcies a ell "els llibres tornen a somriure". El mateix diari posa a les planes de successos les declaracions d'Artur Mas com "empeñado en que la independencia de la región es su única vía de crecimiento ".
La ciutat tolerant del Nen Jesús Negre

Què en deu pensar, de la independència, el líder de la mítica Reconquista? Formulo la pregunta mentre rere la glorieta on s'alça l'escultura passa un camió militar carregat de llanxes pneumàtiques. Esborro la pregunta i agafo ben fort, ben fort i ben fort el Nen Jesús formatejat com Denzel Washington. No fos cas.