A mitjans dels anys vuitanta, un dels primers personatges que vaig entrevistar va ser Juan Antonio Samaranch. Ell era una personalitat de primera línia en edat -que no voluntat- de jubilació i jo un principiant de dinou o vint anys que li demanava uns minuts en acabar un sopar social. Va ser amable i va respondre amb vaguetats els tòpics que jo li preguntava. En acabar, quan fotògraf i jo ja ens allunyàvem, ens va cridar. Tenia un clauer a cada mà.
-"És bo; banyat en or, eh"
Encara el conservo. Un clauer era l'objecte que li corresponia a un periodista comarcal, el més baix de la cadena de regals, suborns i martingales en què Samaranch va basar el seu ascens imparable en les organitzacions més opaques del món. Des dels despatxos de Falange fins al palau del Comitè Olímpic Internacional, a Lausana, Samaranch va deixar un rastre permanent de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.
En definitiva, Samaranch va ser, probablement, el producte més elaborat de la immoralitat franquista. El final de la seva vida va ser un deliri grandiloqüent, passolinià: "Quan els diners del COI es van multiplicar, Samaranch va insistir a ser tractat com "Sa Excel·lència", i va exigir viure sempre en un entorn de luxe. Es diu que les reunions amb ell semblaven audiències reials", descrivia The Wall Street Journal.
Aquest era el personatge. Immoral, mesquí i egòlatra, però banyat en or, com els seus clauers. Així que si algú li vol posar un carrer és que alguna cosa va cobrar. Seguríssim.
ARA A PORTADA
Publicat el 01 de setembre de 2013 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L'alcalde de Paiporta expulsa una veïna del ple que volia imposar el castellà: «Respondré en valencià, et fots»
-
Política
Els Comuns proposen que l'ONU bombardegi posicions militars israelianes per evitar la invasió de Gaza
-
Política
L'ANC critica que Illa «no ha complert» cap dels compromisos durant el primer any de mandat: «Només ven fum»
-
Política
L'excomissionat de la dana José María Ángel, hospitalitzat després d'un intent de suïcidi
-
Política
Puigdemont, un any després del retorn efímer: «Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu»
-
Política
ERC defensa «ordenar» el turisme a Barcelona: «No el pot gestionar un club d'hotelers»