Un dels aspectes de debat en aquestes eleccions espanyoles a Catalunya és el de la llengua. Va marcar bona part del debat d'aquest dimarts a TV3 i Catalunya Ràdio i davant l'auge de PP i Vox al País Valencià i les Illes Balears és un tema d'estricta preocupació per qui vol defensar i promocionar el català.

Per això, i com que per als electors també és molt important, Plataforma per la Llengua ha analitzat els programes electorals per al 23-J en matèria lingüística. En concret, l'entitat ha plantejat deu punts que considera claus pel que fa a polítiques lingüístiques:

1. Complir la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.
2. Demanar l'oficialitat del català a la Unió Europea.
3. Garantir la capacitació lingüística dels treballadors públics.
4. Modificar la llei orgànica del poder judicial per assegurar la tria lingüística dels ciutadans.
5. Incloure el català a totes les publicacions estatals.
6. Fer efectiva la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català a tot el domini lingüístic.
7. Complir la llei general de comunicació audiovisual.
8. Fer una revisió lingüística de les normatives de l'Estat.
9. Defensar l'escola en català.
10. Permetre que les llengües oficials diferents de la castellana es puguin fer servir al Congrés dels Diputats.

Amb tot això, i per indicar-ho de la manera més intuïtiva possible, l'entitat també ha atorgat als partits un punt de color verd si inclouen aquest compromís en el seu programa, un punt de color groc si no en fan menció, i un punt de color vermell si són accions o polítiques que les candidatures volen revertir o directament rebutgen.

Considerant tots aquests factors, Plataforma per la Llengua considera que ERC i Junts són els únics partit que inclouen els deu punts claus sobre el català al seu programa electoral del 23-J. Per darrere queden la CUP i Sumar-En Comú Podem, que només no es posicionen sobre un dels compromisos que ha establert l'entitat, mentre que el PDECat no marca un posicionament en dos.
 
Pel que fa als partits estatals, només la formació de Yolanda Díaz presenta programes propis, a més de Catalunya, al País Valencià -amb Compromís- i a les Illes Balears -amb Més- i per aquest motiu es detecta algun posicionament sobre la llengua. PSOE i PP simplement no emeten cap pronunciament sobre els deu aspectes marcats per Plataforma per la Llengua, mentre que Vox és qui s'oposa de manera frontal al seguit de mesures que marca l'entitat.