Tres dels organitzadors de la via bàltica, Arvydas Juozatis (Lituània), Aleksandrs Kirsteins (Letonia) i Mati Hint (Estònia), expliquen l'experiència de la via bàltica Foto: Núria Orriols

La història ensenya coses, això sí, salvant les distàncies. Així es podria definir la comparació que van fer tres representants de la Via Bàltica i les seves causes amb la Via Catalana i els seus motius. Un estat soviètic en descomposició i l'independentisme rus configurarien la diferència; i la voluntat majoritària i la condició pacífica, les semblances.
 
Així ho van explicar ahir durant la presentació de la Via Catalana, tres veus autoritzades de la cadena humana que va unir Estònia, Letònia i Lituània l'any 1988 per reivindicar la independència dels tres països vers "l'ocupació" soviètica. Mati Hint, per Estònia, Aleksandrs Kirsteins, per Letònia, i Arvydas Juozaitis per Lituània van coincidir a recordar el context concret històric de la seva reivindicació.

"La Unió Soviètica es desmembrava i, el que és més important, el paper que aleshores va tenir Rússia, quan va decidir independitzar-se de la Unió Soviètica; una decisió que ens va facilitar les coses", va sentenciar Jouzaitis. Una situació que el mateix lituà va contraposar a l'actual situació de l'Estat espanyol. I una situació que, a diferència de la Bàltica, no compta amb les simpaties, de moment, de la comunitat internacional.

Ara bé, tot i aquestes diferències, una URSS aguantada només per la voluntat d'un Mijail Gorbatxev que intentava que les costures rebentessin sense sang i un Boris Yeltsin que volia acabar amb l'estat soviètic recuperant la Rússia, les similituds existeixen. "La principal semblança és la quantitat de població, "uns 7,5 milions tant en la Catalunya actual com en les tres repúbliques bàltiques dels anys 80", ha explicat, a més del sentit "pacífic" de la mobilització.

Sense amics

Els tres bàltics, tot i l'eufòria amb que expressaven que la Via Catalana seria un èxit, també advertien que no és hora de tirar coets ni fer volar núvols."El camí després de la Via Catalana serà llarg i difícil per esdevenir un nou estat d'Europa", han coincidit tots tres, recordant la manca de padrins internacionals de la causa catalana. Ara bé, s'han mostrat convençuts que la resta de països europeus acabaran reconeixent Catalunya.

Sia com sia, els bàltics han deixat prou clar que ni la legalitat de llavors, ni la por, ni el tenor a un atac amb tancs van poder amb la revolta. Una situació que esperen que no passi perquè ni Rajoy és Gorbatxev, ni Espanya és una Unió Soviètica perforada de voluntats sobiranistes per a tot arreu.