Com exercir el dret d'autodeterminació? Com inocular el virus de la sobirania a l'Estat? Aquesta és pregunta clau que busca, des de fa anys, un resposta efectiva. Que no passi només per exercir-lo, sinó per fer que sigui vinculant i el resultat sigui aplicable. Al sobiranisme hi ha com a denominador comú el convenciment que hi ha una majoria àmplia i consolidada que vol exercir aquest dret. La via per exercir-lo en un Estat, l'espanyol, que va fer saltar pels aires el pacte constitucional amb Catalunya i que es troba en situació d'"implosió", és on hi ha les diferències. Així s'ha constatat en la taula rodona organitzada per Òmnium Cultural al casino l'Aliança del Poblenou amb veus de tots els sectors del sobiranisme.

El diàleg, moderat per la periodista i directora del diari Ara, Esther Vera, ha comptat amb la participació de l'exdiputat dels comuns Xavier Domènech, l'exmembre de la mesa d'ERC, Anna Simó, l'exconseller del PSC Antoni Castells, l'exdiputada de la CUP Natàlia Sànchez, i el professor de Sociologia Salvador Cardús. De la conversa n'han sortit propostes diverses. De la consulta no vinculant, passant per les aliances amb altres moviments de l'Estat que qüestionen el règim de 1978, fins a deixar-se de "vies ingènues" del diàleg i la negociació". El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha denunciat que fa tres anys i cinc mesos que hi ha presos polítics i exiliats per la causa contra l'independentisme, i ha reivindicat les lluites compartides i l'amnistia per resoldre pacíficament el futur de Catalunya.

L'adversari, l'Estat, és fort i difícilment es mourà. Davant d'això, les vies són diverses. Xavier Domènech ha defensat la via de buscar aliances amb la resta de moviments de l'estat espanyol que també volen canviar el règim de 1978. "L'Estat està implosionant, no ho farà demà però si abans de 10 anys si no canvia", ha argumentat. Aquest canvis passen, també, per resoldre el plet català. Cal, ha dit, traslladar els consensos de país -l'autodeterminació i l'amnistia- a la pràctica, i això passa per la mobilització, reforça el paper de la societat civil i buscar una "agenda comuna" amb els projectes que també volen canviar l'Estat.

[noticia]217361[/noticia]
La proposta "vintage", en paraules seves, l'ha feta l'exconseller Antoni Castells, que ha posat sobre la taula la necessitat d'una consulta no vinculant. "Ho permet el TC, ens reforça a nosaltres i divideix l'adversari. El dret a l'autodeterminació és anar de cap contra la paret", ha resumit. Segons l'exdirigent del PSC, el pacte constitucional va esclatar amb la sentència de l'Estatut i cal que els catalans s'expressin a través de la "consulta", que permet, ha argumentat, teixir una "gran majoria catalanista".  A les antípodes d'aqueta idea s'ha situat el sociòleg Salvador Cardús, que ha qualificat de "vies ingènues" les opcions del diàleg i la negociació perquè l'Estat, per més "dèbil" que estigui, no es mourà i no permetrà "mai" un referèndum. "La judicialització no s'acabarà", ha sentenciat. 

Les diferències estratègiques a l'independentisme per avançar després de la tardor de 2017 ha estat el gran problema del procés. L'exdirigent d'ERC Anna Simó, inhabilitada pel seu paper com a membre de la mesa en les lleis de desconnexió, ha constatat que la repressió busca que els actors independentistes es barallin entre ells i no se centrin en avançar. L'exercici de l'autodeterminació passa per un referèndum "preferiblement acordat", però per arribar a aquest punt, ha dit, cal "persistència, repartir els fronts, unitat estratègica i no desanimar-se". L'exdiputada de la CUP Natàlia Sànchez, que ha substituït Gabriela Serra, ha reclamant "consolidar aprenentatges" després de la tardor de 2017 i ha reivindicat la via de l'amnistia com a punt de partida per resoldre el conflicte polític i exercir l'autodeterminació. 

L'amnistia: recomençar o posar l'esperança en l'adversari

On l'independentisme sembla haver trobat un punt d'acord és en la necessitat d'una llei d'amnistia que posi el comptador a zero i permeti "recomençar". És en aquesta línia que ERC, Junts, el PDECat i la CUP han presentat avui al Congrés la proposta de llei d'amnistia que no tindrà recorregut perquè el PSOE hi està en contra. Simó, sense descartar els indults o la reforma del codi penal, ha defensat la via de l'amnistia per tornar el conflicte polític a l'àmbit de la política. Sànchez, en aquesta línia, ha situat aquesta via com un "primer pas" per poder exercir el dret a l'audoteterminació.

Sobre la taula hi ha altres opcions, a banda de l'amnistia, com són els indults o la reforma del codi penal. Domènech ha defensat l'amnistia i ha dit que els indults es podrien aprovar al govern espanyol, i ha reivindicat que es pot treballar per canviar Espanya sense deixar de ser independentista. Cardús ha mostrat un punt de vista més crític en la línia de l'amnistia, que considera que no és efectiva i és "posar l'esperança en l'adversari". "Ni que el govern espanyol volgués, no es podria aturar la judicialització. Els presos es quedaran a la presó. No hi haurà amnistia ni indults", ha sentenciat. Per acabar amb la repressió? "Desobediència, l'única eina que ens queda, però tampoc té lideratge polític". I si aquest és un punt de vista pessimista, Cardús ha emplaçat a repetir la trobada d'aquí un parell d'anys per veure qui tenia raó.