D'aquí a tres setmanes s'acaba la concessió que permet a Renfe operar el servei de Rodalies a Catalunya. A partir del dia 1 de gener, la Generalitat haurà de renovar, vulgui o no, el contracte-programa que lliga els usuaris catalans al monopoli ferroviari espanyol per un preu que fins ara ha estat d'uns 240 milions d'euros anuals.

Malauradament, és gairebé impossible que la Generalitat pugui canviar l'operador de Rodalies. D'un dia per l'altre hauria d'assumir una plantilla sobredimensionada, l'encaix amb una xarxa dissenyada per a Renfe i la connexió del nou operador amb les vies, les estacions i les andanes, que continuen essent competència de Madrid. El traspàs que es va anunciar a finals de 2009 va ser una pura presa de pèl. Entre d'altres coses perquè, com diu Lluís Recoder "és impossible canviar d'operador, perquè la Llei Ferroviària en garanteix l'exclusiva a Renfe. El PSOE es va comprometre el 2009 a modificar-ho". Però no ho ha volgut fer.

Des del segle XIX, Espanya ha tingut el ferrocarril com a element de distinció nacional. Això ha provocat disfuncions molt importants, que van des d'un ample de via incompatible amb Europa fins a la xarxa d'alta velocitat, símbol del nacionalisme espanyol, a dintre, i del malbaratament estúpid dels recursos de la bombolla immobiliària, vist des de fora.

En fi, el cas és que, d'aquí a vint-i-un dies, Renfe aconseguirà mantenir la seva posició tradicional. Això, mentre ahir mateix França va donar per acabat el monopoli de la SNCF amb un tren de la nova companyia privada Thello, que va sortir de París amb destinació a Venècia.

Però, de moment, nosaltres ens quedarem a l'andana, esperant la Renfe. Com sempre.