Ricard Gomà conversa amb Bernat Capell. Foto: Adrià CostaD'entre els cinc regidors que ICV-EUiA disposa a l'Ajuntament de Barcelona, en destaca el seu portaveu, Ricard Gomà, una d’aquelles persones d’esquerres que només per la seva expressió i forma de ser ja es delata. També pel seu to de veu i conversa, serena i tranquil·la, però concloent. Dubta poc i se’l nota convençut del que pensa. No li agraden els ‘ismes’. I es nota, perquè no només m’ho diu sinó que -tret de comptadíssimes ocasions i en tot cas col·loquials- tampoc els fa servir. Fa política perquè hi creu i a més, i al llarg de la conversa, es va notant la preparació intel·lectual pròpia d’un professor de Ciències Polítiques. He escrit professor, però hauria de dir-ne mestre; el seu do pedagògic, com el d'exprofessors com Marina Subirats o Rafel Ribó, s’endevina ja amb el seu “bona tarda Bernat”.
-Així d’entrada semblava gairebé impossible aquest acord de la consulta entre ERC, CiU, ICV?
-Això ja va passar amb la transició. L’Estatut del 79 es va aprovar amb Convergència, el PSC, Esquerra i Iniciativa. El del 2005 amb Convergència, el PSC i Iniciativa, només Esquerra va votar en contra. Però, cada moment històric que hi ha hagut un pas endavant en l’autogovern de Catalunya el catalanisme ha estat unit. I partits totalment antagònics en el terreny social com Iniciativa i Convergència han estat capaços de pactar passos endavant.
-Rajoy diu que està disposat a parlar.
-De moment només hem tingut hostilitat per part de l’Estat espanyol i tancar la porta a la demanda del poble. El que s’ha de fer és una consulta, com ho han fet a Canadà o al Regne Unit.
-Però des del PP diuen que Catalunya forma part d’Espanya i s’ha de preguntar a tothom.
-Sóc partidari de la consulta sí o sí i s’ha de fer-la el 9 de Novembre. També que unes eleccions no poden substituir una consulta perquè no s’exerceix el dret a l’autodeterminació d’una consulta o un referèndum. Catalunya és un subjecte polític de sobirania perquè és una nació que té un estatut i unes institucions de govern prèvies a la Constitució espanyola. El dret a l’autogovern de Catalunya no emana de la Constitució espanyola sinó de la voluntat de la seva ciutadania. Per tant aquesta idea de subjecte polític de Catalunya ja no només la prediquem sinó que l’exercim i la practiquem.
-I realment és tan perillós, com ens diuen un dia i un altre, sortir de la Unió Europea?
-A mi el que em preocupa més és la qüestió social. I sobretot aquest dogmatisme dels que veuen tan clara una cosa que no ha passat mai. I em pregunto: ¿tan clar es veu que més de set milions de persones ciutadans de la Unió Europea deixarien de ser-ho per haver pres una decisió en clau democràtica?
-En la definició ideològica del seu partit parlen de superar el capitalisme, això que sembla que és l’únic sistema que funciona. ¿Com es fa això?
-En part, ja l’hem superat. Cada vegada que generem un dret universal d’allò que és una mercaderia l’estem superant. Abans, la salut o l’educació eren mercaderies a les quals només hi podien accedir les persones benestants. Si les hem transformat en serveis universals per a tothom som més enllà d’aquest capitalisme que vostè diu.
-És una limitació, efectivament.
-Només una limitació?
-Sí, i li posaré un contraexemple. A l’Ajuntament del Prat, governat per una gran majoria del nostre partit, l’aigua és de gestió pública. A Barcelona no hem tingut mai tanta força política per municipalitzar l’aigua.
-S’hauria de municipalitzar també l’electricitat?
-Per descomptat, i el gas i l’aigua. L’accés a aquests tres serveis ha d’estar gestionats públicament i garantit com un dret humà a més d’un control social i democràtic.
-Una diputada del seu partit, Marta Ribas, diu que els ajuntaments no deixaran de prestar els serveis bàsics afectats per al reforma local de la llei ARSAL.
-L’ARSAL és una llei devastadora pel municipalisme democràtic. I està feta amb una concepció preconstitucional franquista perquè implica treure als ajuntaments la seva dimensió política. I si a un ajuntament li treus això no queda altra cosa que un ajuntament franquista. Aquesta llei, però, no afecta tant a Barcelona, on tenim la Carta Municipal que blinda les prerrogatives. Però sí als mes petits i profundament perjudicats. I a Catalunya en són molts en la franja dels 5.000 als 50.000 habitants, que representen una gran majoria de gent.
-I com se soluciona això?
-Doncs plantant cara, tant jurídica com política. I per això els serveis no es tancaran, ens ho digui qui ens ho digui.
-Si, però els ajuntaments s’han anat atribuint competències que no tenien fora de les principals de clavegueram o escombraries. No serà tampoc fàcil legalment.
-Bé, però abans de l’ARSAL, i encara ara, hi ha reconegut a la Llei de Bases de Règims Locals i a la Llei Municipal de Catalunya el principi de competència general, segons el qual qualsevol ajuntament pot prestar qualsevol servei en benefici de la comunitat. I això avui per avui no és il·legal.
-Ho serà?
-Si fos així als ajuntaments els treus les seves principals eines. Un exemple claríssim és l’educació infantil, el 0-3, o escoles bressol. Que passarà amb els serveis d’inclusió social, de joventut, els culturals de proximitat, de salut o de suport a la gent gran?
-O com sabrà una diputació o un ministeri quines ajudes necessiten els quinze veïns grans del carrer principal del poble?-És impossible. Hi ha polítiques socials que o les fas des de la proximitat o no es poden fer. A Barcelona tenim més de 20.000 dones de més de vuitanta-cinc anys vivint soles. Totes tenen un servei de teleassistència. ¿Ho pot fer això algú que no sigui l’Ajuntament? Impossible.
-Sembla que l’alternativa que s’ofereix es privatitzar-ho.
-Efectivament, i aquesta és l’alternativa de l'ARSAL: fer-ne un negoci. Doncs no. Això és un dret i no un negoci.
-El Govern de la Generalitat també està tramitant una Llei de Governs Locals.
-Sí, i és decebedora perquè no és gaire diferent a l’ARSAL pel que fa a la filosofia. La revolució liberal de Margaret Thatcher va començar per dues coses: retallar els grans serveis públics i després els governs locals. I això és el que fa la llei del Partit Popular.
-Vist des de l’esquerra, la dreta o el centre, el que és clar és que el marc normatiu requereix una actualització.
-Cal un canvi profund, ben cert, però exactament en la direcció contrària que proposen la Llei ARSAL i la llei catalana. Jo en faria bàsicament dos: incrementar les competències dels ajuntaments i municipalitzar tota l’educació obligatòria, l’atenció primària de salut, la promoció pública d’habitatge i les polítiques actives d’ocupació. En segon lloc, un sistema de finançament local potent i amb un percentatge de l’IRPF o una cistella d’impostos.
-Aleshores com queda organitzada l’administració pública, on posem els ministeris, la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals...?
-És simple. Fora les diputacions i fora l’estat. I aleshores tenim municipis potents, allà on hi hagi municipis petits mancomunar serveis a través de les comarques, i per dalt la Generalitat.
-No és partidari de liquidar els consells comarcals doncs.
-Sóc partidari de liquidar els que no fan falta. Penso que a vegades els catalans som una mica massa tributaris d’un estil napoleònic a l’hora d’entendre les estructures polítiques. Per mi té molt sentit que el Pirineu tingui unes comarques i en canvi no ho entenc a Barcelona.
-Veig que parla molt, i amb coneixement, de tot Catalunya. Però el seu partit, precisament on té majoria de suport és a les grans ciutats. Com s’ho explica això?
-No comparteixo gaire aquesta afirmació o, millor dit, la veig diferent. Nosaltres hem estat un partit, en l’època del PSUC i després, que entre la dicotomia de la Catalunya sense capital de Convergència i un PSC que volia una capital sense país nosaltres sempre hem parlat de ciutat i nació.
-La crisi del PSUC va ser molt perjudicial.
-Efectivament i passar d’aquells 25 diputats a 5 va ser una forta crisi i des d’aleshores això ho hem pogut anar millorant encara que durant molts anys l’espai de l’esquerra ha estat d'hegemonia socialista. Aquest és un cicle esgotat. La socialdemocràcia està en una profunda crisi.
-I on està ara l’espai polític del PSC?-Doncs el seu espai polític ja no és més gran que el que pugui tenir Iniciativa o Esquerra Republicana. Per tant, estem anant cap a una recomposició molt substancial dels espais de l’esquerra.
-Barcelona i Catalunya són d’esquerres?
-Sens dubte.
-I Espanya és de dretes?
-Espanya és diferent perquè hi ha molts més subjectes polítics i diverses nacions i es fa difícil parlar d’Espanya en conjunt.
-Bé, però a Barcelona governa CiU.
-Barcelona és profundament d’esquerres i totes les enquestes, com també l’autoubicació ideològica de la gent, se situa més a l’esquerra. Hem perdut el govern de la ciutat, això és cert. Però també vol dir que la pilota està a la nostra teulada. I el que hem de fer és mobilitzar la gent perquè cregui en una nova expressió política al marge de la sociovergència tradicional.
-Les necessitats de la ciutat es resolen a base de Jocs Olímpics i grans espectacles o va més cap aquesta línia de l’alcalde Trias de renunciar a organitzar jocs i preocupar-se dels Encants Vells o Les glories?
-Els grans esdeveniments com a motor de Barcelona estic segur que formen part de la història. Els Jocs Olímpics del 92 van jugar el seu paper, però el Fòrum de les Cultures ja no va funcionar. I en aquest mandat hi hagut dos projectes de grans dimensions que la pressió popular ha fet guardar en un calaix: Eurovegas i els Jocs d’Hivern de 2022.
-Trias ha mostrat prou cintura en tots dos casos.
-L’alcalde Trias no ha estat valent. No l’he sentit dir que estigues en contra ni d’Eurovegas ni del 2026.
-Si vostè fos alcalde i tingues els 21 regidors quines prioritats executaria?
-Reactivar l’economia per sortir de la crisi. Però sobre la base d’un model productiu i econòmic radicalment diferent al que ens ha portat on som.
Foto: Adrià Costa
