Irene Rigau, valorant la reforma educativa de Wert Foto: ACNLa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha criticat la "recentralització total" plantejada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, amb la reforma educativa i ha afegit que es tracta d'una "ofensiva total contra el marc competencial" de l'Estatut. Els dos punts amb que la consellera més s'hi oposa són l'ordenació del currículum i l'avaluació. Rigau ha criticat que l'Estat pretengui avaluar els alumnes ja que ha assegurat que els estudiants catalans "són examinats i avaluats per la Generalitat", així com que a través d'aquesta avaluació es vulgui "controlar" el currículum i "homogeneïtzar" els continguts. La consellera ha valorat com "un pas molt enrere" la proposat del govern espanyol.
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de l'Educació que estableix un major percentatge dels continguts que fixa l'Estat, que en el cas de Catalunya passa a ser del 55% al 65% .
Aquest és principalment un dels aspectes als que més s'oposa la consellera que considera que la competència per avaluar els alumnes és de la Generalitat i que a l'Estat li correspon saber si s'estan complint els objectius fixats a través de mostres, de la mateixa manera que es fan estudis internacionals com el PISA. "No li correspon avaluar a cadascun dels alumnes de manera censal", ha aclarit.
En declaracions als mitjans, Rigau ha afirmat que "dóna la sensació que a través de l'avaluació es vol controlar el currículum i homogeneïtzar tots els continguts educatius", aspecte que ha inscrit en la "voluntat recentralitzadora" del govern espanyol.
Per a la consellera el plantejament d'avaluacions tal i com les ha exposat aquest divendres el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, és "competencialment inacceptable". Entrant al detall, la consellera ha posat en dubte la necessitat de fer una prova a tercer de primària, ja que ha assegurat que la detecció precoç de problemes s'hauria de fer com a molt fins a segon de Primària. També ha criticat que la prova plantejada al final de l'ESO sigui diferent si els alumnes voldran continuar amb Formació Professional o Batxillerat ja que ha considerat que això "podria estigmatitzar" l'FP.
Ofensiva contra l'Estatut
En l'àmbit competencial, ha considerat que aquest plantejament és "una ofensiva total" contra el marc marcat a l'Estatut i ha afegit que "interfereix d'una manera molt clara" sobre allò que el Tribunal Constitucional "va donar per vàlid", que és que sigui la Generalitat qui es faci càrrec de l'avaluació interna dels alumnes, tot col·laborant amb l'Estat oferint-li la informació necessària per realitzar els estudis a través de mostres.
La consellera ha considerat aquest punt un "pas enrere" en la política espanyola ja que en comptes de marcar quines són les competències que han d'assolir els alumnes afirma que l'Estat "pretén definir els continguts". Rigau ha alertat que això podria afectar els continguts sobre història o literatura catalana per exemple, dos aspectes de la cultura del país. "És un pas molt enrere des de la Constitució", ha valorat.
Esmenes durant el tràmit parlamentari
Rigau ha dit que al tractar-se d'un avantprojecte de llei la Generalitat com a tal "no té marge" d'actuació sinó que hauran de ser els grups parlamentaris al Congrés els que presentin les esmenes pertinents. Ha anunciat que el grup de CiU farà les esmenes necessàries per defensar que els alumnes de Catalunya siguin examinats i avaluats per la Generalitat i que el currículum sigui també determinat per la Generalitat, tot respectant els mínims legals marcats. "Però ningú pot dir que un 75% és un mínim", ha valorat.
Un cop superat el debat parlamentari i quan ja es tingui un projecte i un resultat definitiu, i "depèn de en quin moment es trobi Catalunya" la Generalitat decidirà quina actitud ha de tenir.
