
Raül Romeva (Madrid, 1971) té una amplíssima experiència internacional, tant des del punt de vista acadèmic com institucional. Els últims deu anys se'ls ha passat al Parlament Europeu, formant part d'una tríada memorable amb Ramon Tremosa i Oriol Junqueras, amb un gran sentit de país. De país, i de Països. Catalans, òbviament.
- Vostè ja va anunciar fa un parell d'anys que no repetiria com a candidat a eurodiputat per ICV, per una qüestió de regeneració democràtica. Però fins a quin punt la decisió d'anar amb IU, amb un cap de llista, Willy Meyer, que va fer campanya contra l'Estatut, o la tensió sobiranista a la direcció del partit, li han deixat un mal regust final?
- Vostè ja va anunciar fa un parell d'anys que no repetiria com a candidat a eurodiputat per ICV, per una qüestió de regeneració democràtica. Però fins a quin punt la decisió d'anar amb IU, amb un cap de llista, Willy Meyer, que va fer campanya contra l'Estatut, o la tensió sobiranista a la direcció del partit, li han deixat un mal regust final?
- No és tant anar amb IU, sinó no no anar amb Compromís. Els meus referents al País Valencià i a les Illes Balears, i amb qui jo he treballat tot aquest temps, són Compromís i Més. Ells van fer campanya per mi en les darreres eleccions, i tinc un deute personal cap a aquestes organitzacions. M'incomodava no poder tirar endavant un projecte en què tots hi fóssim presents. I no només no anar amb ells a Europa, sinó que ara resulta que ICV ens hi haurem de confrontar. Igualment hauria plegat, però m'incomoda fer campanya en aquest context, i tinc una frustració personal de no haver aconseguit trobar una fórmula de col·laboració. Pel que fa a la qüestió nacional, jo ja era independentista, però fins la sentència del TC no em tancava a la possibilitat, si això comportava un major benestar per als ciutadans, a un estat federal. La meva postura no ha variat ni ha influït en la meva continuïtat.
- Ha intentat convèncer la direcció del partit, malgrat que tingués clar que deixava Brussel·les?
- És l'aposta que he defensat sempre. Si fos mallorquí, militaria a Més, i si fos valencià, militaria a Compromís, sense matisos. Per tant, jo em sento còmode treballant amb aquestes forces i hi tinc una relació personal.
- ICV fa coalició amb EUiA, que és el referent d'IU a Catalunya. És compatible que ICV hagués triat un altre soci europeu que no fos IU amb mantenir els acords aquí?
- No sé si és compatible... Però ara em trobo en un escenari en què amb tot allò que has estat treballant durant molt de temps, també Equo, en el moment més important, que és fer una candidatura i fer força a Europa, doncs resulta que no és possible.
- Quina justificació us dóna la direcció d'ICV per haver triat IU i no Compromís i Més?
- Hi ha relacions a nivell de municipis amb EUiA que pesen molt, i no han volgut trencar res.
- Una llista a Europa amb ICV i EUiA per separat implicava el trencament a Catalunya?
- És possible. Som una coalició de dos partits, EUiA, a través de IU, forma part del partit d'Equerra Europea, mentre que ICV formem part del Partit Verd Europeu. A mi personalment, no m'hagués suposat cap problema anar separats a les europees, perquè ja formem part de grups diferents. Fer una llista amb aquells amb qui ja estem junts al Parlament Europeu em sembla el més lògic del món. No és un problema fer una campanya a les europees diferent de la d'EUiA i després a les autonòmiques i municipals anar plegats.
- Es va anunciar la seva participació a la llista d'els Verds encapçalada pel francès Jose Bové. En quin punt es troba aquesta qüestió?
- Jose Bové és el candidat d'els Verds a la presidència de la Comissió Europea. Ell volia fer una llista de verds europeus, i com que jo no em presentava, em va demanar si voldria anar en aquesta llista en un lloc simbòlic. Jo ho vaig consultar amb el partit i em van dir que endavant. Aleshores vaig dir que sí, però no havia tingut en compte que la llei electoral t'obliga a residir com a mínim sis mesos en el país pel qual et presentes, França. Per tant, aquesta acció simbòlica, perquè la condició era que no tingués possibilitats de sortir elegit, no podrà ser.
- Finalment, després de reunions, negociacions, declaracions i contradeclaracions, no hi haurà ni llista única a favor del dret a decidir ni un punt comú sobre la consulta al programa electoral de CiU, ERC i ICV. Era partidari de donar una imatge d'unitat?
- Jo crec que el punt comú entre els partits que estan a favor de la consulta ja hi és. Defensar a Europa el dret de fer la consulta, demanar a Europa que permeti que es faci, i tercer, que es reconegui el resultat. Aquestes tres aspectes apareixeran en el programa electoral de CiU, ERC i ICV. Sabent que aquests punts hi seran segur, jo hauria apostat per fer una escenificació conjunta de la unitat, perquè ara s'està visualitzant una discrepància que en realitat no existeix.
- I Europa, però també Madrid, tornen a llegir el missatge en clau de divisió.
- Sí, és clar. El missatge que s'envia a Europa si anem plegats amb un punt comú és que això no és una demanda que fa un partit, sinó tot un país. En aquest sentit, el punt en comú sobre la consulta hauria ajudat molt a trencar aquesta imatge que alguns tenen ganes de vendre, que això és cosa d'un president que ha embogit. A ICV alguns ens diuen, què feu seguint un home que és boig? Doncs no, és el president, que s'ha posat al darrere de la societat civil. Un punt comú hauria permès visualitzar aquesta força de país, perquè si partits com ICV i CiU, que són a les antípodes en moltes qüestions, es posen d'acord amb el dret a decidir i en la necessitat d'una resposta democràtica a aquesta demanda, hauríem enviat un missatge molt més potent. Escenificar falses discrepàncies amb la consulta ens resta potència a la UE. Però al final, són les direccions dels partits les que decideixen, i jo no puc fer-hi res.
- ICV ha mostrat moltes reticències a pactar res amb CiU. Enteneu aquest rebuig total?
- Puc entendre que hi hagi gent a ICV que tingui moltes reticències en aquest sentit, per mil raons, però si estem d'acord en un tema, per què no hem de dir-ho? Hem d'escenificar la discrepància en temes en què discrepem, però m'inquieta que fem visible una discrepància on no hi és! Penso que hem de normalitzar les coincidències amb CiU quan hi siguin. I demanar generositat a tothom en aquest sentit.
- Per què penseu que no hi ha hagut acord? Quin paper hi ha tingut, ICV?
- No és just que s'acusi només ICV. Òbviament CiU, pel moment que viu tenia unes necessitats d'aplegar força, ERC està en un escenari diferent, perquè té unes perspectives molt bones i les vol rendibilitzar, i ICV està buscant mantenir un espai complicat en un moment en què és difícil col·locar en el debat cap altre tema que no sigui la consulta. Però no em sembla ni sa, ni necessari ni pertinent buscar un culpable. Al final, tots hem de ser molt responsables, admetem que això no ha sortit, però mirem més enllà, i si tots volem una consulta, treballem perquè sigui possible i no ens obsessionem amb un aspecte que té molt simbolisme però no és substancial. Allò substancial és que fem la consulta.
- A partir del 26 de maig, quan els partits hagin llegit i interpretat els resultats electorals, no hi haurà massa marge per a la divisió de cara al 9N.
- Això és el que em preocupa. Sigui quin sigui el resultat i la lectura que en vulgui fer cada partit, tenim un tema sobre la taula que ens ha d'obligar a tots a superar les pressions estètiques. És massa important com per quedar-nos en un debat de formalitats.