El passat 20 de setembre, quan Espanya païa que, un cop més, quedava a mercè d'unes noves eleccions, el president espanyol en funcions va argumentar que si el país quedava abocat a una repetició electoral era perquè amb Podem al govern no hagués pogut "dormir tranquil". És una incògnita si, a nou dies del 10-N, el president en funcions agafa o no fàcilment el son, però l'objectiu d'ERC és, precisament, pertorbar-lo.
La mateixa nit electoral del 28 d'abril, dirigents socialistes lamentaven des de la seu de Ferraz no haver obtingut "almenys dos diputats més". Era el marge necessari -de 123 a 125 diputats- per no haver de necessitar l'abstenció dels republicans en una investidura en el cas de forjar una aliança d'esquerres. I ara, una de les principals prioritats de Sánchez és precisament aquesta, no quedar supeditat a una aritmètica en la qual ERC pugui jugar-hi un paper per petit que sigui. Rufián busca justament el contrari: tornar a tenir la clau, aconseguir que la geometria resultant del 10-N arraconi Sánchez a una suma d'esquerres sense poder obviar els republicans. Vol, en definitiva, ser el seu malson abans de Nadal.
[noticia]190187[/noticia]
Amb aquest objectiu -no exempt de crítiques dins de l'independentisme- els republicans han bastit un argumentari segons el qual només una victòria seva pot "obligar" el PSOE a negociar. Per atorgar un plus de temor a la seva retòrica, afegeixen que, després de les condemnes del Tribunal Suprem, toca ara "sentenciar" l'Estat fent-se forts al Congrés dels Diputats.
