Rufián guanya autonomia amb la victòria de Junqueras

El cap de files d'ERC a Madrid, amic personal del president del partit, espera obrir una nova etapa alineat amb la direcció nacional després d'una última època marcada per la desconfiança

Gabriel Rufián, al Congrés dels Diputats.
Gabriel Rufián, al Congrés dels Diputats. | Ricardo Rubio / EP
21 de desembre de 2024, 08:02
Actualitzat: 10:26h

"Durant molt de temps m'han muntat una executiva per saber quin color de camisa puc posar-me. Mano relativament poc. A veure si canvia ara". Amb aquestes paraules s'expressava en una entrevista a Catalunya Ràdio el mes de novembre el cap de files d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián. Molt proper al recentment reelegit president del partit, Oriol Junqueras, durant l'última època havia manifestat malestar per un monitoratge "excessiu" de la seva activitat política des de la direcció nacional comandada majoritàriament per l'equip de Marta Rovira, fruit d'una manca de confiança. Ara, amb el canvi d'equip, Rufián preveu una nova etapa amb més autonomia per portar les regnes a Madrid. "Jo soc més junquerista que Junqueras", va dir durant el procés congressual. La seva relació va més enllà de l'àmbit polític: tots dos la descriuen com una amistat.

L'aterratge de l'expresident d'ERC al capdavant del partit amb un equip completament junquerista preveu canvis, com a mínim, al grup parlamentari de Catalunya, on actualment els dos principals dirigents, Josep Maria Jové i Marta Vilalta, van manifestar-se públicament a favor de la candidatura alternativa, Nova Esquerra Nacional. A Madrid, en canvi, hi ha un tàndem més equilibrat pel que fa a representació de sectors, conformat per Rufián al capdavant, i amb Teresa Jordà -també partidària de Nova Esquerra Nacional- al seu costat. És per això que en el front de Madrid l'equip d'ERC calcula que l'estructura no es reorganitzarà.

"A Madrid tenim tanta feina que en l'últim que pensem és en guerres internes", apunten fonts republicanes consultades Nació. El grup parlamentari, que en la passada legislatura tenia 13 diputats i en l'actual 7, va per feina. Quina proporció hi ha pel que fa als sectors? Rufián, Etna Estrems, Jordi Salvador Duch i Inés Granollers s'han manifestat a favor de Junqueras. En canvi, s'han significat a favor de Nova Esquerra Nacional Jordà i Pilar Vallugera. Francesc-Marc Álvaro, que no és militant sinó diputat independent, no ha manifestat el suport a cap de les dues opcions. 

Castellà al congrés i llibertat discursiva

Però com sortirà enfortit Rufián? És una qüestió de confiances. Més enllà del fet anecdòtic sobre el color de la samarreta, Rufián havia assimilat amb recel ordres de la direcció nacional que no compartia, com per exemple quan la direcció rovirista va donar l'ordre -a partir de la reforma al Congrés per l'ús de les llengües plurinacionals- que tots els seus dirigents s'expressin íntegrament en català. Rufián, que va ser un fitxatge de Junqueras a través de la seva vinculació amb la plataforma Súmate, que feia independentisme en castellà, ha desobeït i ho ha criticat. Això va alimentar encara més la desconfiança entre totes dues bandes, per haver trencat la disciplina d'allò decidit per la direcció.

De fet, fa poc en un esmorzar a Nueva Economia Fórum Rufián va lamentar que existeixi "gent" a ERC que no comparteixi que parli en castellà, i va defensar que "no passa res" perquè un dels set diputats republicans utilitzi el castellà en un espai -el Congrés- que és un "enorme focus nacional" per poder arribar "a un munt de gent" que no l'escolta per ser sobiranista. "Hem d'intentar arribar a tota la gent que puguem", va explicar. 

Més enllà de la qüestió lingüística, Rufián, que preveu esgotar la legislatura com a portaveu, preveu ara comptar amb més llibertat a l'hora de negociar amb els interlocutors principalment socialistes, i és que l'entorn d'un dels dirigents més mediàtics dels republicans assegura que li donaven poc marge per negociar en nom de les sigles del partit, i que mai no el deixaven anar "sol" a les reunions.

També va ser amonestat per segons quines intervencions. Un dels casos més sonats va ser quan va qualificar de "tarat" des del Congrés a l'expresident Carles Puigdemont. "Discrepo i no ho comparteixo en cap cas, i estic convençut que tindrà una correcció", va dir llavors qui era president de la Generalitat, Pere Aragonès. Aquell dia al Parlament, els diputats republicans repetien: "L'ha tornat a liar". La incomoditat pels exabruptes es van fer evidents.

En la nova etapa, però, no es preveuen amonestacions ni tampoc monitoratge. Rufián, que just aquesta setmana ha guanyat el premi de "millor orador" per part de l'associació de periodistes parlamentaris, i que en els últims mesos havia disminuït la seva visibilitat, torna a engrescar-se ara amb la primera línia política. Surt reforçat, i sobretot, el seu lideratge no està en dubte. I és que després de les visions oposades entre la majoria de la direcció de Calàbria i el cap de files a Madrid, el seu càrrec estava pendent de si guanyava o no Junqueras. N'ha sortit reforçat.