L'estat espanyol és percebut com un lloc cada cop més corrupte, segons els índexs que ha fet públics Transparency International en un informe demolidor: "La lentitud de les sancions penals, la baixa intensitat de les penes en casos de corrupció rellevant, l'expansió dels escàndols a les institucions clau de l'estat i la sensació d'impunitat expliquen bé la percepció que s'ha perdut una dècada en la lluita contra la corrupció a Espanya i que el govern no sembla decidit a afrontar seriosament el problema". El fet és que, paradoxalment, aquest desprestigi dels partits i les institucions espanyoles es dóna quan el Congrés dels Diputats acaba d'aprovar una Llei de Transparència que, en teoria, hauria de ser interpretada com un fre a la corrupció. O, almenys, un impuls a la lluita contra els comportaments irregulars en l'àmbit públic.

Però el cas és que fins i tot la Llei de Transparència està pensada per tenir-ho tot sota control. És cert que es crea un Consell de Transparència i Bon Govern, però també ho és que el president serà nomenat, a dit, des de La Moncloa. A més, les irregularitats que pugui detectar aquesta nova institució seran canalitzades a través de la Fiscalia de l'Estat, un organisme igualment controlat des del govern de torn. D'altra banda, els escàndols reiterats han obligat PP i PSOE a acceptar que la Casa Reial entri dins de l'àmbit d'aquesta llei, però a La Zarzuela tenen claríssim que només han de donar explicacions en "global", d'un pressupost que "es distribueix lliurement" (el subratllat és d'ells). O sigui que res de res.

A més, la nova llei planteja moltes excepcions. No s'informarà quan les dades puguin afectar “interesos econòmics i comercials” o la “política econòmica i monetària” espanyola, així en genèric. Ni tampoc es podran demanar explicacions, per exemple, sobre les entitats financeres que han estat rescatades i ara són de titularitat pública.

I per si tota aquesta laxitud fallés, sempre queda l'indult. A qui li preocupa l'informe de l'any que ve?