15
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
12:34h
Pedro Sánchez s'aboca aquest dimecres a la jugada més audaç. Un debat d'investidura marcat pel pacte de la llei d'amnistia, amb l'ajuda tàctica de les forces nacionalistes i sobiranistes del País Basc i Catalunya, l'oposició de les dretes mobilitzant-se al carrer, la judicatura en peu de guerra i els altaveus mediàtics conservadors alimentant la sagnia de la unitat espanyola. Atribuir al líder del PSOE la jugada més atrevida de la seva agitada carrera política és dir molt, tenint en compte que ha convertit el manual de resistència en la base de la seva perdurabilitat al poder, amb girs de guió de dificultat creixent. Però Sánchez ho ha tornat a fer i no sembla tenir intenció d'arronsar-se pel que ve, ara que s'ha assegurat 179 vots, tots menys els de PP, Vox i UPN. De moment, és on havia projectat ser abans de l'escrutini del 23 de juliol, a les portes de renovar mandat a la Moncloa.
El repte que té per davant el dirigent socialista -que aquest migdia pujarà al faristol del Congrés dels Diputats per ser escollit president dijous en primera votació- faria tremolar de cames el líder més convençut dels seus atributs. Pretén assegurar-se l'estabilitat de la legislaturapactant amb Carles Puigdemont sense perdre l'aval d'Oriol Junqueras, en plena competició caïnita entre Junts i ERC; satisfent a la vegada Bildu i el PNB, que discuteixen pel predomini a Euskadi camí de les pròximes eleccions basques; i superant l'agitació de l'Espanya que no accepta fer taula rasa del càstig pels fets del procés. Els més abrandats ja han recordat, davant de Ferraz i en les nits de les dues últimes setmanes, que la legislatura tindrà tensió ambiental. Qüestionen la legitimitat del govern espanyol i els seus pactes des dels grupuscles feixistes fins a l'electorat constitucionalista que al maig va entregar poder autonòmic al PP.
Però Sánchez es veu capaç de sobreviure a l'erosió que implica negociar amb l'independentisme i, alhora, ser la diana de l'escomesa de la dreta i l'extrema dreta, entregada a l'estratègia trumpiana de propagar la idea de "frau electoral" pel salt socialista a l'amnistia, com fa el PP, i catalogar el govern de dictatorial, com repeteix Vox. Alberto Núñez Feijóo, que fa setmanes que mobilitza el votant conservador en manifestacions que José María Aznar va esperonar, i Santiago Abascal han quedat en minoria a la bancada del Congrés. Els queda invocar les masses i convertir la legislatura en un fangar amb l'argument de les concessions a sobiranistes catalans i bascos. Remet a estratègies passades, com la que va combatre l'Estatut, pas previ al procés.
El clima bel·ligerant que es viurà aquest dimecres al Congrés -hi ha protestes convocades a tocar de la Carrera de San Jerónimo, totalment blindada- incorpora l'esperit Tucker Carlson. La figura mediàtica associada al trumpisme que va invocar l'assalt al Capitoli -el presentador ultra va ser expulsat de Fox News després d'un procés judicial milionari per la difusió d'informacions falses- va ser dilluns a les protestes de Ferraz, al costat d'Abascal. Perquè el que representa Tucker Carlson, que ara ofereix assessorament a la dreta populista europea, ha impregnat el relat contra Sánchez. Quan es repeteix la il·legitimitat del govern i es persisteix en el missatge de frau electoral, el debat queda definitivament polaritzat i no hi ha espai per a la discussió dels matisos. Es comprovarà a l'hemicicle en les dues pròximes jornades. Serà un debat de missatges antagònics.
Sánchez haurà de fer camí, doncs, amb els socis que li concedeixen estabilitat a canvi del compliment dels acords. I el que projectarà el candidat a la investidura serà la música del preàmbul de la llei d'amnistia, no la de l'acord polític amb Junts: diàleg per fer possible la convivència. Per molt que el PSOE ho negués repetidament, l'amnistia era un pas "coherent" després dels indults i la derogació de la sedició, com ara s'afanyen a assenyalar fonts socialistes. El ritme de compliment de les concessions fetes a Junts i ERC, que avui repetiran a Sánchez que l'amnistia és només un punt de partida que ha de tenir avenços sectorials i en la resolució de fons del conflicte, marcaran el ritme de la legislatura. Hi haurà ensurts per a la Moncloa i els seus aliats cirscumstancials, perquè la judicatura no sembla haver dit l'última paraula.
"El gir de 180 graus l'ha fet Junts", repetien a la cúpula del PSC en les hores prèvies al debat d'investidura per justificar que el moviment transcendent -i més descoordinat amb l'hemeroteca recent- l'ha protagonitzat la dreta independentista i no el president espanyol. Però al socialisme català i espanyol sap que Sánchez, assenyalat per la vella guàrdia del partit i conscient que el PP li farà la traveta al Senat, haurà de fer contorsionisme aquesta legislatura. Perquè haurà de sobreviure entre Puigdemont i l'esperit Tucker Carlson.
El repte que té per davant el dirigent socialista -que aquest migdia pujarà al faristol del Congrés dels Diputats per ser escollit president dijous en primera votació- faria tremolar de cames el líder més convençut dels seus atributs. Pretén assegurar-se l'estabilitat de la legislaturapactant amb Carles Puigdemont sense perdre l'aval d'Oriol Junqueras, en plena competició caïnita entre Junts i ERC; satisfent a la vegada Bildu i el PNB, que discuteixen pel predomini a Euskadi camí de les pròximes eleccions basques; i superant l'agitació de l'Espanya que no accepta fer taula rasa del càstig pels fets del procés. Els més abrandats ja han recordat, davant de Ferraz i en les nits de les dues últimes setmanes, que la legislatura tindrà tensió ambiental. Qüestionen la legitimitat del govern espanyol i els seus pactes des dels grupuscles feixistes fins a l'electorat constitucionalista que al maig va entregar poder autonòmic al PP.
Però Sánchez es veu capaç de sobreviure a l'erosió que implica negociar amb l'independentisme i, alhora, ser la diana de l'escomesa de la dreta i l'extrema dreta, entregada a l'estratègia trumpiana de propagar la idea de "frau electoral" pel salt socialista a l'amnistia, com fa el PP, i catalogar el govern de dictatorial, com repeteix Vox. Alberto Núñez Feijóo, que fa setmanes que mobilitza el votant conservador en manifestacions que José María Aznar va esperonar, i Santiago Abascal han quedat en minoria a la bancada del Congrés. Els queda invocar les masses i convertir la legislatura en un fangar amb l'argument de les concessions a sobiranistes catalans i bascos. Remet a estratègies passades, com la que va combatre l'Estatut, pas previ al procés.
El clima bel·ligerant que es viurà aquest dimecres al Congrés -hi ha protestes convocades a tocar de la Carrera de San Jerónimo, totalment blindada- incorpora l'esperit Tucker Carlson. La figura mediàtica associada al trumpisme que va invocar l'assalt al Capitoli -el presentador ultra va ser expulsat de Fox News després d'un procés judicial milionari per la difusió d'informacions falses- va ser dilluns a les protestes de Ferraz, al costat d'Abascal. Perquè el que representa Tucker Carlson, que ara ofereix assessorament a la dreta populista europea, ha impregnat el relat contra Sánchez. Quan es repeteix la il·legitimitat del govern i es persisteix en el missatge de frau electoral, el debat queda definitivament polaritzat i no hi ha espai per a la discussió dels matisos. Es comprovarà a l'hemicicle en les dues pròximes jornades. Serà un debat de missatges antagònics.
Sánchez haurà de fer camí, doncs, amb els socis que li concedeixen estabilitat a canvi del compliment dels acords. I el que projectarà el candidat a la investidura serà la música del preàmbul de la llei d'amnistia, no la de l'acord polític amb Junts: diàleg per fer possible la convivència. Per molt que el PSOE ho negués repetidament, l'amnistia era un pas "coherent" després dels indults i la derogació de la sedició, com ara s'afanyen a assenyalar fonts socialistes. El ritme de compliment de les concessions fetes a Junts i ERC, que avui repetiran a Sánchez que l'amnistia és només un punt de partida que ha de tenir avenços sectorials i en la resolució de fons del conflicte, marcaran el ritme de la legislatura. Hi haurà ensurts per a la Moncloa i els seus aliats cirscumstancials, perquè la judicatura no sembla haver dit l'última paraula.
"El gir de 180 graus l'ha fet Junts", repetien a la cúpula del PSC en les hores prèvies al debat d'investidura per justificar que el moviment transcendent -i més descoordinat amb l'hemeroteca recent- l'ha protagonitzat la dreta independentista i no el president espanyol. Però al socialisme català i espanyol sap que Sánchez, assenyalat per la vella guàrdia del partit i conscient que el PP li farà la traveta al Senat, haurà de fer contorsionisme aquesta legislatura. Perquè haurà de sobreviure entre Puigdemont i l'esperit Tucker Carlson.