Discurs triomfalista de Pedro Sánchez per passar balanç a l'obra de govern de l'executiu format pel PSOE i Unides Podem, una anàlisi que coincideix amb l'equador de la legislatura. En una compareixença per tancar l'any polític, el president espanyol ha destacat la resposta a la pandèmia i l'agenda amb "impuls reformista" de la Moncloa per blindar el recorregut de la legislatura fins al 2023. Entre els "èxits" del seu govern, Sánchez ha subratllat el procés de vacunació contra la Covid -incloses les dosis de reforç, superiors al 80% en la franja superior als seixanta anys, i les destinades a la població infantil-, la recuperació dels nivells d'ocupació i els pactes amb els agents socials, com la reforma laboral, pendent de tramitació al Congrés.

El president espanyol ha definit els canvis aplicats per l'executiu com un procés de "modernització estructural", especialment de l'economia espanyola, sense obviar avenços legislatius com la llei climàtica o la llei d'eutanàsia. Ha posat d'exemple els 20 milions de ciutadans espanyols ocupats, uns registres que no s'assolien des del 2008, com ha recordat, i també la sèrie de nou mesos amb l'atur a la baixa. "La pandèmia no ha estat un fre sinó un impuls per aplicar reformes, amb vocació de perdurar en el temps", ha afirmat Sánchez, que ha volgut citar l'ingrés mínim vital, els crèdits ICO i els ERTO desplegats durant la pandèmia. "Garanteixo el compliment de quatre anys legislatura", ha reblat per assegurar el recorregut fins al final del mandat.

El líder del PSOE ha aconseguit tancar l'any amb els pressupostos aprovats gràcies a una àmplia majoria de 190 vots, més que els aconseguits en la investidura del gener del 2020. Amb els comptes al sarró, Sánchez podria arribar al final de la legislatura sense haver-ne de validar uns altres, perquè amb la pròrroga dels d'enguany tindria gasolina per arribar al 2023, any en què estan programades les properes eleccions.

La propera gran negociació al Congrés serà la de la reforma laboral, pactada per la vicepresidenta segona Yolanda Díaz amb sindicats i patronal però vista amb recels per ERC i per Bildu, dues formacions indispensables per tirar endavant el decret llei. El govern espanyol ja va advertir aquest dimarts que aspira a validar la reforma a la cambra baixa sense canvis en el redactat.

"És de sentit comú aprovar el decret llei", ha assenyalat el president del govern espanyol, perquè l'entesa representa la "totalitat dels operadors del sistema laboral de l'Estat". "Hem d'agafar-nos a l'exemple dels agents socials", ha assenyalat en un missatge dirigit cap al PP, a qui ha retret situar-se "fora del deure constitucional" per mantenir el bloqueig sobre la renovació d'òrgans caducats, com és el cas del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). De la mateixa manera que va fer ahir davant del Congrés, Sánchez ha demanat que el 2022 s'abandoni el "no pel no", i que s'obri una etapa d'entesa i "retrobament" amb grans acords a la cambra baixa.

Aquesta etapa, però, no veurà aviat una reforma del marc legal de la Casa Reial, esquitxada pels casos de corrupció de Joan Carles I, encara fugat als Emirats Àrabs i pendent de poder tornar a Espanya. Sánchez ha esquivat posar data a qualsevol modificació, i ha volgut expressar el seu "absolut reconeixement" a Felip VI com a cap de l'Estat. En una intervenció al Congrés la setmana passada, el líder del PSOE va obrir la porta a "recriminar" les activitats del rei emèrit si s'acabaven confirmant les sospites, però també va garantir el respecte a la presumpció d'innocència.

[h3]Un any d'alt voltatge polític[/h3]
Sánchez ha tancat d'aquesta manera un 2021 marcat una altra vegada per la pandèmia. L'estat d'alarma, per exemple, va estar vigent fins el 9 de maig, inclòs el toc de queda, un mecanisme que ara ha recuperat Catalunya per fer front a la sisena onada. Coronavirus a banda, l'any ha estat d'alt voltatge polític per a un líder del PSOE que ha vist com el seu partit es desfeia a Madrid davant la irrupció d'Isabel Díaz Ayuso. Al juliol, Sánchez va decidir fer canvis a la Moncloa, amb baixes tan sensibles com les de Carmen Calvo, José Luis Ábalos i també el plenipotenciari cap de gabinet Iván Redondo. Els homes forts ara al voltant de la presidència són Félix Bolaños, ascendit a ministre, i Óscar López, que ha agafat el lloc de Redondo en un gest de reconcoliació amb el PSOE.

En clau catalana, el plat fort de l'any han estat els indults concedits als nou empresonats per l'1-O: Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez. Van poder sortir de la presó el 23 de juny, l'endemà que el consell de ministres validés la mesura de gràcia, anunciada per Sánchez en una conferència al Liceu de Barcelona. Es tracta del gest de distensió més rellevant des de la tardor del 2017, tot i que encara no ha estat acompanyat de cap mesura judicial que permeti el retorn dels exiliats o la fi de la resta de causes pendents vinculades amb el referèndum i la declaració d'independència.

En paral·lel als indults, l'arribada de Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat ha servit per reactivar la taula de diàleg, que es va reunir per segona vegada el 15 de setembre a Palau. Abans, en una trobada a soles, Aragonès i Sánchez van acordar que aquesta negociació no tingui "terminis". Després ja es van trobar amb les dues delegacions. En el cas de la catalana, només està formada per membres d'ERC -el president i els consellers Roger Torrent i Laura Vilagrà-, perquè Aragonès no va acceptar la proposta de Junts d'incloure membres que no fossin del Govern.