Sánchez garanteix a Illa un finançament «bo» per a Catalunya i Espanya: «Ja toca»

Els dos presidents s'aferren a Aznar per mobilitzar l'esquerra i erigeixen els socialistes com a "l'únic garant de la convivència" a Catalunya

Publicat el 21 de setembre de 2025 a les 13:44
Actualitzat el 21 de setembre de 2025 a les 14:04

La Casa d'Andalusia de Gavà amenitza l'espera dels centenars de persones que han arribat amb temps a la pineda on cada any se celebra la Festa de la Rosa, la diada socialista que dona el tret de sortida al curs polític. Els autocars fan cua per fer desembarcar riuades de militants del partit que ara governa Barcelona, Catalunya i Espanya. La federació de Castelldefels, avui com a casa, prepara la paella des d'abans de les onze del matí pendents del cel amenaçador i una pluja que ha aigualit el final de festa. Mentre es fa l'hora d'inici de l'acte, al públic ja hi ha qui s'arrenca amb unes palmas, i als barrets de palla i mocadors vermells clàssics s'hi suma, enguany, el pin de la bandera de Palestina, en denúncia d'un genocidi que condemnen tant Pedro Sánchez com Salvador Illa, i que ha obert un nou front a la ja tensa situació política a l'estat espanyol. 

A l'espai reservat per a les autoritats -espai ampli, perquè el poder institucional dels socialistes és imponent, a dia d'avui- no hi falta ningú, ni els consellers socialistes membres destacats del sottogoverno. A pocs minuts de l'arrencada de l'acte, desenes de persones s'amunteguen a la tanca per estar a prop de l'estrella del dia, que no és altra que Sánchez. El president del govern espanyol s'ha fet un bany de masses, com és habitual quan visita a Catalunya. Els casos de corrupció que envolten el PSOE no minven la motivació dels assistents, entregats al president espanyol. Al contrari, a la pineda de Gavà ningú dubta que és una persecució política contra el president espanyol, i per això tothom està mentalitzat per traslladar un suport tancat a Sánchez, visible en forma d'aplaudiments quan els organitzadors anuncien l'escaleta de l'acte.

Més enllà de l'acte de germanor socialista -unes 15.000 persones, segons l'organització-, Sánchez és conscient que Catalunya és el seu principal puntal i que li convé que a Illa li vagi bé en les carpetes de la legislatura, començant pel finançament singular. Illa no hi ha fet referència en la seva intervenció, més centrada a carregar contra les paraules de José María Aznar per intentar mobilitzar l'esquerra, però Sánchez sí que s'hi ha referit breument. Davant d'Illa, el president espanyol ha dit que "ara toca" reformar el finançament per "defensar l'estat del benestar". "Ja toca renovar el finançament autonòmic i ho farem aquesta legislatura", ha assegurat, i ha dit que serà "bo" per Catalunya i per a tots els territoris.

Sánchez, amb equilibris per no perjudicar ni Illa ni la seva ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, candidata a Andalusia, ha vinculat en tot moment la reforma del finançament al necessari enfortiment de l'estat del benestar, com també fa Illa, i ha tret pit d'haver aprovat la condonació del deute del FLA, pactada amb ERC, que permet als governs autonòmics disposar de més recursos. En aquest sentit, ha contraposat l'actuació de Catalunya a la de Madrid, que segons Sánchez també ha rebut transferències de l'Estat però el govern d'Isabel Díaz Ayuso no els ha destinat als seus ciutadans, sinó a les classes riques. I és que més enllà del finançament, Sánchez s'ha centrat sobretot a reivindicar l'obra de govern, carregar contra el PP i garantir que la legislatura continuarà "fins al 2027 i més enllà".

Illa planta cara a Aznar: "No sap qui té al davant"

Davant d'un públic entregat, però pensant en una esquerra un punt desmotivada, tant Sánchez com Illa han insistit en els resultats de l'obra de govern a la Moncloa i han disparat contra el PP aprofitant les darreres paraules d'Aznar, xiulat pel públic quan ha estat mencionat. Sánchez ha exigit a l'expresident espanyol que es "disculpi" per la guerra a l'Iraq i per l'11-M. "Aquest home veia armes de destrucció massiva on no n'hi havia, i no veu el genocidi a Gaza. No els dol Espanya, els dol estar a l'oposició", ha etzibat. La condemna a la guerra del govern d'Israel a Palestina ha estat una constant durant tota la jornada, a la qual també s'hi ha afegit Jaume Collboni durant la seva intervenció.

Qui ha estat més explícit contra Aznar ha estat Illa. "Aquest senyor ha fet crides a saltar-se la llei, ha amenaçat amb la presó, ha menyspreat la voluntat democràtica", ha dit. "No saps qui tens al davant", ha advertit el president català, i ha assegurat que les amenaces d'Aznar mobilitzen el progressisme a Catalunya i Espanya. "L'aznarisme és terminal i perjudicial, ho era quan governava i ho continua sent", ha afirmat, tot recordant que el bloc de la dreta "segueix segrestat per la por, el rancor, la supèrbia i les amenaces". Feijóo ha estat ignorat tant per Illa com per Sánchez. "Al PP manen les tres A: Ayuso, Aznar i Abascal", ha dit el president espanyol.

El PSC, únic garant de la convivència

Mentre les enquestes apunten a un creixement important de l'extrema dreta espanyola i independentista, Sánchez i Illa han situat el PSC com "l'únic garant de la convivència" a Catalunya. "Només el PSC pot garantir la convivència", ha dit Illa, que ha fet una crida a "renovar" el compromís amb el partit i "mobilitzar-se". També Sánchez ha agraït a Illa la feina feta, primer des de l'oposició, i ara des de la Generalitat, per enterrar el procés i recosir el país. Una tasca basada, han dit, en les polítiques socials, cap de més important que l'habitatge, eix fonamentant dels governs de Catalunya i Espanya, però també del de Barcelona.

A l'acte també hi han intervingut l'alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, i l'alcaldessa de Gavà, Gemma Badia. Collboni ha ressaltat que els socialistes treballen “per a la majoria” i ha reivindicat les mesures per facilitar l'accés a l'habitatge. “Cal parlar del que preocupa la gent; la gent jove té dret a quedar-se al seu barri i a la seva ciutat”, ha dit, i ha garantit canvis regulatoris i pressupostaris perquè no imperi “la llei del més ric”. Així, ha tret pit d'haver aplicat la llei d'habitatge amb la regulació dels lloguers o la prohibició dels pisos turístics. “Dona resultats”, ha assegurat. Badia, per la seva banda, ha ressaltat la feina del Govern -”ara sí que hi ha algú a l'altre costat”, ha dit- i el “diàleg” que practica Illa per afavorir la “convivència”.